La Madeleine enfonsa Evans
Schleck i Contador fan miques el Tour en una pujada memorable
El luxemburguès és el líder, amb 40 segons de marge sobre el madrileny
Sandy Cassar venç unaetapa que aclareix definitivament la general
L'australià, lesionat, no pot respondre els atacs dels rivals i perd el lideratge
El disseny d'aquest Tour estava pensat perquè la transcendència dels Alps fos relativa. Es tractava que tots els grans de la cursa arribessin als Pirineus vius per garantir l'espectacle i l'emoció fins l'últim dia. L'estratègia dels organitzadors ahir se'n va anar en orris. Els aficionats ho van agrair. Andy Schleck i Alberto Contador van protagonitzar una de les batalles més grandioses que es recorden mai a la Madeleine i van sustentar amb fets que són els únics que aspiren a vestir-se de groc en l'etapa final de París, l'única que realment compta a l'hora de recollir la preuada vestimenta. Cadel Evans va perdre el lideratge però ho va fer honorant la seva professió. Diumenge es va fer un petit trencament al colze i tot i això va decidir sortir i defensar el mallot. Al final, i després d'un sofriment indescriptible en paraules, va cedir vuit minuts. A l'arribada, Schleck es va vestir per primer cop de líder, amb 41 segons de diferència respecte de Contador. Tot resta obert quan falten les etapes més dures, les dels Pirineus.
Durant 150 quilòmetres de l'etapa, l'equip d'Evans, el BMC, va intentar fer veure que ho tenia tot controlat. Va ser una ficció. Quan el Saxo Bank, primer, i l'Astana, després, van decidir a la Madeleine fer un pas endavant, la sacsejada va tenir unes proporcions imprevistes i gegantines. L'escuder de Schleck Nikki Sorensen, un danès que no abandona la cara de sofriment ni quan recull els bidons del cotxe, va ser el primer a treure els estris d'escalada. Els primers caps de fila que van començar a fer figa van ser Ryder Hesjedal (Gramin), Bradley Wiggins (Sky), Michael Rogers (Columbia) i Carlos Sastre (Cervélo), que abaixaven el cap sense trobar cap protecció contra el sol que els mortificava. Evans, abans d'arribar a mitjan port, va començar a desfer-se i el seu mallot groc es va anar descolorint a mesura que els seus soferts companys l'intentaven animar en el camí a la perdició. El Tour –devia pensar un cop més l'australià– no és per a mi.
Festival a la Madeleine.
Com que cap dels dos ciclistes va ser capaç d'anihilar la resistència de l'altre, tot i aturar-se i arrencar diversos cops, com aquell que està en un velòdrom, es van adonar que havien de deixar de fer l'ànec i es van aliar –ni que fos per un dia– per eliminar absolutament tots els altres rivals en la seva lluita, a curt termini, per a la victòria final. Camí de la pancarta de muntanya Jens Voigt (Saxo Bank), un dels supervivents de l'escapada formada a la sortida, va donar fins a l'últim al·lè perquè Schleck i Contador pactessin definitivament la seva aliança contra el món. Al davant seu només hi quedaven els quatre ciclistes que teòricament es jugarien la victòria d'etapa –Luís León Sánchez (Caisse d'Epargne), Damiano Cunego (Lampre), Sandy Cassar (Française des Jeux) i Anthony Charteau (Bouygues Telecom)–. Al darrere, un reguitzell de corredors que ja havien pres consciència, si no ho havien fet abans, que Schleck i Contador no són d'eixe món.
L'estratègia d'Unzué.
El desenllaç.
Samuel Sánchez va arribar a un minut després d'una infructuosa i arriscada persecució en el descens. L'asturià, un dels ciclistes que més bé baixa del Tour, va tenir a tocar Schleck i Contador (nou segons), però es va quedar a 300 metres d'atrapar-los abans que comencessin els deu quilòmetres finals de recta que portaven els corredors a l'arribada. Amb tot, la seva actuació excel·lent l'ha situat en el tercer lloc de la general i, juntament amb els dos grans favorits, el de l'Euskaltel ha estat el gran beneficiat de les etapes alpines.
Joaquim Rodríguez s'ha situat també entre els deu primers de la general, amb possibilitats de lluitar d'aquí al final per un dels primers cinc llocs.