[D]
0
Més esport
Barcelona - 14 juliol 2010 2.00 h

La Madeleine enfonsa Evans

Schleck i Contador fan miques el Tour en una pujada memorable

El luxemburguès és el líder, amb 40 segons de marge sobre el madrileny

Sandy Cassar venç unaetapa que aclareix definitivament la general

L'australià, lesionat, no pot respondre els atacs dels rivals i perd el lideratge

- Barcelona

El dis­seny d'aquest Tour estava pen­sat perquè la trans­cendència dels Alps fos rela­tiva. Es trac­tava que tots els grans de la cursa arri­bes­sin als Piri­neus vius per garan­tir l'espec­ta­cle i l'emoció fins l'últim dia. L'estratègia dels orga­nit­za­dors ahir se'n va anar en orris. Els afi­ci­o­nats ho van agrair. Andy Sch­leck i Alberto Con­ta­dor van pro­ta­go­nit­zar una de les bata­lles més gran­di­o­ses que es recor­den mai a la Made­leine i van sus­ten­tar amb fets que són els únics que aspi­ren a ves­tir-se de groc en l'etapa final de París, l'única que real­ment compta a l'hora de reco­llir la pre­uada ves­ti­menta. Cadel Evans va per­dre el lide­ratge però ho va fer hono­rant la seva pro­fessió. Diu­menge es va fer un petit tren­ca­ment al colze i tot i això va deci­dir sor­tir i defen­sar el mallot. Al final, i després d'un sofri­ment indes­crip­ti­ble en parau­les, va cedir vuit minuts. A l'arri­bada, Sch­leck es va ves­tir per pri­mer cop de líder, amb 41 segons de diferència res­pecte de Con­ta­dor. Tot resta obert quan fal­ten les eta­pes més dures, les dels Piri­neus.

Durant 150 quilòmetres de l'etapa, l'equip d'Evans, el BMC, va inten­tar fer veure que ho tenia tot con­tro­lat. Va ser una ficció. Quan el Saxo Bank, pri­mer, i l'Astana, després, van deci­dir a la Made­leine fer un pas enda­vant, la sac­se­jada va tenir unes pro­por­ci­ons impre­vis­tes i gegan­ti­nes. L'escu­der de Sch­leck Nikki Soren­sen, un danès que no aban­dona la cara de sofri­ment ni quan recull els bidons del cotxe, va ser el pri­mer a treure els estris d'esca­lada. Els pri­mers caps de fila que van començar a fer figa van ser Ryder Hes­je­dal (Gra­min), Brad­ley Wig­gins (Sky), Mic­hael Rogers (Colum­bia) i Car­los Sas­tre (Cervélo), que abai­xa­ven el cap sense tro­bar cap pro­tecció con­tra el sol que els mor­ti­fi­cava. Evans, abans d'arri­bar a mit­jan port, va començar a des­fer-se i el seu mallot groc es va anar des­co­lo­rint a mesura que els seus soferts com­panys l'inten­ta­ven ani­mar en el camí a la per­dició. El Tour –devia pen­sar un cop més l'aus­tralià– no és per a mi.

Fes­ti­val a la Made­leine.

Quan Evans ja estava ben cas­ti­gat, Alberto Con­ta­dor va orde­nar Paolo Tira­longo i Dani Navarro que comen­ces­sin a cavar-li la tomba. A 14 quilòmetres del cim i encara a 35 de l'arri­bada, Ivan Basso (Liqui­gas) i Lance Arms­trong (Radio Shack) també es van veure sobre­pas­sats per les peda­la­des àgils i pode­ro­ses de Con­ta­dor i Sch­leck. Dani Navarro, amb el campió del 2009 engan­xat al mallot i ani­mant-lo a con­ti­nuar, va fer tres esprints seguits cara amunt als quals gai­rebé cap mor­tal podria haver res­post. Samuel Sánchez (Euskal­tel) i Joa­quim Rodríguez (Kati­uixa) –molt valent– van ser els últims d'accep­tar la crua rea­li­tat. Con­ta­dor i Sch­leck van que­dar sols i, com al Far West, van pro­ta­go­nit­zar un duel de pis­to­lers en el qual van ata­car-se i con­tra­a­ta­car-se suc­ces­si­va­ment com si res men­tre tots els altres cor­re­dors inten­ta­ven, amb poc o més èxit, sobre­viure a la duresa del port i a la calor, que en les dues eta­pes prèvies ja havia estat un fac­tor deter­mi­nant.

Com que cap dels dos ciclis­tes va ser capaç d'ani­hi­lar la resistència de l'altre, tot i atu­rar-se i arren­car diver­sos cops, com aquell que està en un velòdrom, es van ado­nar que havien de dei­xar de fer l'ànec i es van aliar –ni que fos per un dia– per eli­mi­nar abso­lu­ta­ment tots els altres rivals en la seva lluita, a curt ter­mini, per a la victòria final. Camí de la pan­carta de mun­ta­nya Jens Voigt (Saxo Bank), un dels super­vi­vents de l'esca­pada for­mada a la sor­tida, va donar fins a l'últim al·lè perquè Sch­leck i Con­ta­dor pac­tes­sin defi­ni­ti­va­ment la seva aliança con­tra el món. Al davant seu només hi que­da­ven els qua­tre ciclis­tes que teòrica­ment es juga­rien la victòria d'etapa –Luís León Sánchez (Caisse d'Epargne), Dami­ano Cunego (Lam­pre), Sandy Cas­sar (Française des Jeux) i Ant­hony Char­teau (Bouy­gues Tele­com)–. Al dar­rere, un reguit­zell de cor­re­dors que ja havien pres consciència, si no ho havien fet abans, que Sch­leck i Con­ta­dor no són d'eixe món.

L'estratègia d'Unzué.

Abans del cata­clisme pro­vo­cat per Con­ta­dor i Sch­leck a la Made­leine, l'etapa va tenir un altre moment deter­mi­nant. Gai­rebé a la sor­tida, bai­xant d'Avo­riaz, el Caisse d'Epargne d'Euse­bio Unzué va tenir èxit en un atac com­bi­nat d'Iván Gutiérrez, Chris­tophe Moreau i Luis León Sánchez. D'aquesta manera es va for­mar una esca­pada d'una desena de cor­re­dors amb tres inte­grants d'un mateix equip. León Sánchez, a més, va arri­bar a ser líder vir­tual del Tour abans que es des­fermés el ball de bas­tons de la Made­leine. La presència del ciclista espa­nyol en l'esca­pada va intran­quil·lit­zar des del pri­mer quilòmetre l'equip d'Evans, el BMC, que va avor­tar totes les altres esca­pa­des als ports de la Colombièrie, Ara­vis i Sai­sies. Això va anar des­gas­tant una for­mació que no té gre­ga­ris d'experiència, a excepció del campió dels Estats Units, George Hin­ca­pie, acos­tu­mat a tore­jar en situ­a­ci­ons com aquesta quan era com­pany de Lance Arms­trong en el US Postal. Amb aquesta acti­tud, l'equip pre­te­nia ama­gar la debi­li­tat i la des­co­ne­guda lesió d'Evans.

El desen­llaç.

L'emoció en la lluita per la gene­ral va ser mera­ve­llosa. La reso­lució de l'etapa, també. De l'esca­pada for­jada pel Caisse d'Epargne en els pri­mers quilòmetres només León Sánchez, Cunego, Cas­sar i Char­teau en podien treure pro­fit després del llarg des­cens des de la Made­leine fins a Saint Jean de Mau­ri­enne, punt final de l'etapa. Tots qua­tre es van mar­car tan des­ca­ra­da­ment que van veure, amb sor­presa, com els matei­xos Con­ta­dor i Sch­leck els atra­pa­ven al quilòmetre final. Cas­sar, que les ha vist de tots colors, sabia per­fec­ta­ment que l'arri­bada era tram­posa, enmig d'un revolt. Per això es va posar al davant i ja no va dei­xar pas­sar ningú, tot i la força que van emprar León i Cunego per superar-lo. Va ser una victòria més que meres­cuda, ja que en el tram final el francès va ser el que va por­tar el pes de tota l'esca­pada.

Samuel Sánchez va arri­bar a un minut després d'una infruc­tu­osa i arris­cada per­se­cució en el des­cens. L'asturià, un dels ciclis­tes que més bé baixa del Tour, va tenir a tocar Sch­leck i Con­ta­dor (nou segons), però es va que­dar a 300 metres d'atra­par-los abans que comen­ces­sin els deu quilòmetres finals de recta que por­ta­ven els cor­re­dors a l'arri­bada. Amb tot, la seva actu­ació excel·lent l'ha situat en el ter­cer lloc de la gene­ral i, jun­ta­ment amb els dos grans favo­rits, el de l'Euskal­tel ha estat el gran bene­fi­ciat de les eta­pes alpi­nes.

Joa­quim Rodríguez s'ha situat també entre els deu pri­mers de la gene­ral, amb pos­si­bi­li­tats de llui­tar d'aquí al final per un dels pri­mers cinc llocs.

8:02
Minuts
són els que va perdre el líder, Cadel Evans, a l'arribada de Saint Jean de Maurenne.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a