L'últim guanyador de la Volta a Catalunya, Joaquim Rodríguez, va fer ahir un pas més per reclamar un lloc en l'olimp dels millors esportistes catalans de tots els temps. El ciclista de Parets del Vallès va engrandir el seu formidable palmarès amb una victòria que passarà a la posteritat tant per les circumstàncies en les quals la va aconseguir com per la transcendència que tindrà. En les duríssimes rampes del coll de Mende, el ciclista del Katiuixa va situar-se al costat dels millors i, a 2,5 quilòmetres de l'arribada, va atacar com ho han fet sempre els grans escaladors del Tour i només Alberto Contador va poder enganxar-se a la seva roda. El triomf té un mèrit doble ja que Rodríguez, anant cap a l'últim port, va caure, es va fer un fort cop a l'esquena i fins i tot va dir al seu director que no es veia amb forces per disputar el triomf d'etapa. La realitat és que en l'arribada el català, quan va batre Contador, va semblar que anava sobrat de forces. El líder, Andy Schleck, va flaquejar per primer cop i va perdre deu segons.

El protagonisme del ciclisme català en el Tour sempre ha estat limitat. De fet, amb la d'ahir es poden comptar amb els dits d'una mà les victòries d'etapa de corredors del país: Miquel Poblet (2), José Pérez Francés (1), Joan Antoni Flecha (1) i Joaquim Rodríguez (1). L'últim triomf, el de Flecha, datava del 2003 en una jornada de transició en què els corredors van anar de Narbona a Tolosa.

L'etapa d'ahir no va defraudar les expectatives que havia generat, que eren molt altes. La major part dels 200 quilòmetres van estar marcats per l'escapada d'un grup de 18 corredors que es van entossudir a marxar del pilot tot i l'oposició de l'equip del líder, el Saxo Bank d'Andy Schleck, que no volia que ciclistes com ara Aleksandr Vinokurov, Andreas Klöden o Ryder Hesjedal, entre d'altres, aconseguissin marcar diferències. Així doncs, l'etapa es va plantejar com una batalla entre els escapats i l'equip del líder, que fins que no va rebre la col·laboració de corredors d'altres formacions (Cervélo, Liquigas i Lampre) no va aconseguir retallar la diferència dels de davant, que en algun moment es va acostar als 4 minuts.

A mesura que el pilot s'acostava a Mende els escapats van començar a témer el pitjor. Vinokurov, Klöden, Hesjedal i Kirienka van afrontar les primeres rampes, ja dins del poble de Mende, al capdavant. La multitud insaciable d'equips i corredors que els perseguia rere seu no els feia concebre gaires esperances. El kazakh de l'Astana va fer un últim intent, desesperat, de buscar la victòria d'etapa mentre rere seu els grans líders es marcaven en espera de quin seria el primer moviment. Va ser llavors quan Rodríguez va saltar del grupet d'elegits i va començar a pedalar cap a la glòria. L'arrencada del català va ser l'excusa perfecta perquè Contador, amb una força incontrolable, decidís marxar amb el català mentre el líder, Andy Schleck, esbufegava per salvar el mallot groc.

A un quilòmetre i mig de la meta, Rodríguez i Contador van sobrepassar Vinokurov, que feia equilibris per no caure de la bicicleta. Contador va mirar el català per demanar-li col·laboració en els últims dos mil metres, però el de Parets tenia molt clar quin era el seu objectiu, l'etapa. En l'última París-Niça, en un estat de forma més fràgil, Rodríguez ja havia estat quart en aquest cim, ideal per a les seves característiques. En els últims metres Contador li va disputar el triomf amb totes les seves forces, però al costat hi havia un rival que tenia molt clar, en la seva primera participació en el Tour, que ahir havia de ser un gran dia.