Fa uns dies, Joaquim Rodríguez ironitzava sobre el fet que un ciclista no té el carnet de professional fins que no disputa el Tour. Mai abans no havia pres part en la sortida, i això que encadena èxits constants des del 2001. Prototipus de corredor complet, que esprinta decentment i puja com els àngels, els diversos directors que ha tingut sempre l'han vist amb massa classe per fer de gregari, però també amb massa poca consistència –sobretot en contrarellotge– per liderar o coliderar un equip durant tres setmanes. Greu error. El Tour és una volta per etapes, però cadascun dels 21 recorreguts que el configuren tenen tant o més valor –mediàtic– que una clàssica. Ahir va donar la raó al Katiuixa, que per primer cop ha confiat en ell com a cap de files. Ja ho havia fet guanyant la Volta, una etapa al País Basc i el GP Indurain, però el Tour és diferent. Quan ha tingut la responsabilitat, mai no ha fallat. Ni tan sols quan, després dels oblits, es limitava a entrenar-se amb més força encara.