Més merescuts que mai
24a Festa de l’Esport. Aina Cid, Toni Bou i el Barça femení de futbol, entre els premiats del 2020, l’any que tothom recordarà per la pandèmia i la gran aturada en l’esport a tot el país
El 2020 va ser per als esportistes l’any més extraordinari, i no necessàriament en el millor dels sentits, de les seves vides. La pandèmia va posar a prova el seu esperit de superació i en molts casos no només se’n van sortir, sinó que es van superar. És el cas dels dos grans protagonistes de la 24a Festa de l’Esport, que la UEFC, la Secretaria General de l’Esport i l’Activitat Física i el diari Sport van celebrar ahir a l’Auditori Axa de Barcelona. Toni Bou (34 anys, Piera) i Aina Cid (27 anys, Amposta) van rebre finalment el guardó als millors esportistes catalans de l’any de la pandèmia, com segurament serà recordat en el futur. L’impacte en l’esport es resumeix en l’àmbit global en l’ajornament dels Jocs Olímpics i, a més petita escala, la nostra, en una aturada de l’activitat que va posar a prova i encara manté en risc un dels sistemes de més èxit a Europa.
El secretari general, Gerard Figueras, es va referir lògicament a la situació actual posant de manifest la resistència formidable del sector i posant com a exemple la recent victòria en la Champions del Barça femení, que va rebre el guardó al millor equip de la temporada 2019/20, quan encara no havia assolit la historia fita d’aquest diumenge: “Som capaços de fer aquestes coses en aquest país i a Tòquio ho tornarem a demostrar.” Laporta, que va rebre el guardó en representació de l’equip femení, va assegurar que el club hi continuarà apostant. “Som més que un club també per coses com aquesta.”
Connexió en línia
Bou, lesionat, va connectar-se des de casa en directe –un clàssic del 2020– per agrair el premi. El curs passat va arribar als 28 títols mundials i aquest no perd la motivació per guanyar-ne dos més. “La lesió no m’ajuda, però també és un desafiament més que tinc al davant.” Aina Cid, subcampiona d’Europa de rem en el dos sense timoner, no va prometre una medalla a Tòquio, però sí “donar-ho tot.” “Aquest ha de ser –hi va afegir– l’objectiu.”
El premi llegendari el va rebre Víctor Tomàs, retirat fa alguns mesos, que va recordar que a l’inici de la seva trajectòria va ser reconegut com a esportista revelació. Es va tancar el cercle.
La gran ovació de la nit va ser per a l’històric Josep Lluís Vilaseca (1930-1920), l’arquitecte de l’actual model esportiu a Catalunya. Un dels seus fills, Jordi, va recollir un guardó pòstum amb la presència a l’escenari de tots els secretaris generals de l’Esport que el van succeir en el càrrec.
També va ser una nit especial per a la FEEC, que va ser reconeguda pel seu centenari i pel seu president, Jordi Merino –en l’últim dia del seu actual mandat–, que va pujar a l’escenari per l’excel·lència de la seva gestió esportiva. Una de les seves esportistes més reconegudes, Maria Costa, va ser considerada l’esportista amb més projecció juntament amb el golfista Eduard Rousaud, que recentment ha fet el salt al professionalisme.
Venen canvis en el govern
Per a alguns representants polítics la d’ahir era a seva última festa de l’esport en el càrrec. Arran del nou acord de govern, la consellera de Presidència, Meritxell Budó (JuntsxCat), serà rellevada per Laura Vilagrà (ERC). En la mateixa situació es troba Gerard Figueras, perquè la Secretaria General de l’Esport tornarà al partit republicà deu anys després que Anna Pruna passés el testimoni a Ivan Tibau. El president de la UFEC, Gerard Esteva, sense pèls a la llengua, va criticar obertament el nou acord. “Les reivindicacions del sector són clares, l’1% del pressupost dedicat a l’esport, la consideració jurídica de servei essencial i una conselleria d’esports; cap d’aquests aspectes estan recollits en el nou pacte. No comencem bé.” Per part d’ERC, van participar en l’acte l’exentrenadora de bàsquet Anna Caula, ara membre de la mesa del Parlament, i una altra esportista d’elit, Núria Picas, que torna a ser diputada.
