[D]
0
Més esport
Barcelona - 21 juliol 2010 2.00 h

ELS ORÍGENS

Torí i «Mr. Javelin»

El llançador finès Matti Järvinen i després la velocista holandesa Fanny Blankers-Koen van ser les primeres grans figures en la història dels campionats europeus, que van començar el 1934

- Barcelona

Bar­ce­lona serà la set­mana vinent l'esce­nari de la vin­tena edició del cam­pi­o­nat d'Europa, una com­pe­tició que va néixer el 1934 a Torí. En aque­lla pri­mera edició hi van com­pe­tir 226 atle­tes de 23 fede­ra­ci­ons dife­rents. Setanta-sis anys després, el cam­pi­o­nat es dis­pu­tarà per pri­mera vegada a l'Estat espa­nyol, amb la par­ti­ci­pació d'uns 1.500 atle­tes d'una cin­quan­tena de fede­ra­ci­ons.

La ini­ci­a­tiva d'orga­nit­zar el cam­pi­o­nat d'Europa va sor­gir el 1926 del doc­tor Szi­lard Stanko­vits, pre­si­dent de la Fede­ració Hon­ga­resa d'Atle­tisme. Al con­trari del que es podia ima­gi­nar, la idea va tenir d'entrada el rebuig de diver­ses fede­ra­ci­ons i va que­dar apar­cada fins al congrés de la IAAF amb motiu dels Jocs Olímpics de Los Ange­les 1932. Un dels motius del retard a posar en marxa aquesta com­pe­tició va venir d'Angla­terra, que des del 1880 ja orga­nit­zava els seus pro­pis cam­pi­o­nats i que amb el pas del temps es van con­ver­tir en un equi­va­lent del tor­neig euro­peu, amb la par­ti­ci­pació dels millors atle­tes del con­ti­nent. De fet, la fede­ració anglesa no va donar suport a la ini­ci­a­tiva de Stanko­vits i tam­poc no va par­ti­ci­par en aque­lla pri­mera edició «ofi­cial» a Torí. Els angle­sos tenien una bona excusa perquè feia poques set­ma­nes que ja havien com­pe­tit en els Jocs de la Com­monwe­alth, a Lon­dres.

El pro­grama de la com­pe­tició de Torí va cons­tar de 22 pro­ves, totes en cate­go­ria mas­cu­lina. El gran pro­ta­go­nista del cam­pi­o­nat va ser el finès Matti Järvi­nen, ava­lat pel títol olímpic de Los Ange­les 1932 i que a la ciu­tat del Pie­mont va millo­rar el seu rècord mun­dial de llançament de jave­lina amb una marca de 76,66 m. Järvi­nen, el pri­mer gran espe­ci­a­lista en jave­lina i tot un mes­tre de la tècnica, es va con­ver­tir en el pri­mer heroi de la història dels euro­peus. Els angle­sos el van bate­jar com a Mr. Jave­lin per la simi­li­tud amb el seu cognom. Per a l'afició local el gran refe­rent, però, va ser el mig­fon­dista Luigi Beca­lli, que també tenia la con­dició de campió olímpic. El cor­re­dor italià va man­te­nir una interes­sant pugna amb l'hon­garès Mik­los Szabo en els 1.500 m, que es va resol­dre a favor del pri­mer amb un regis­tre de 3:54.6.

La «mamà vola­dora».

Les atle­tes no van entrar en el pro­grama del cam­pi­o­nat d'Europa fins a l'edició següent, el 1938, però ho van fer en una seu dife­rent. Els homes van com­pe­tir a París, del 3 al 5 de setem­bre, i les dones a Viena, el 17 i el 18 del mateix mes. A la capi­tal austríaca va bri­llar la velo­cista polo­nesa Sta­nis­lava Wala­si­ewicz, que va obte­nir el doblet en les pro­ves de velo­ci­tat, 100 m i 200 m. En aques­tes dues distàncies una jove holan­desa de vint anys, Fanny Blankers-Koen, va sor­pren­dre amb dues ter­ce­res posi­ci­ons. Eren els pri­mers pas­sos i els pri­mers èxits d'una espor­tista que a la llarga seria con­si­de­rada la millor atleta de tot el segle XX. La Segona Guerra Mun­dial va estron­car la seva car­rera i no va rea­parèixer inter­na­ci­o­nal­ment fins vuit tem­po­ra­des després, el 1946, a Oslo. La seva situ­ació per­so­nal havia can­viat radi­cal­ment. Blankers-Koen, però, va demos­trar que amb 28 anys i sent mare de dos fills, un nen i una nena, era igual­ment vàlida per com­pe­tir al màxim nivell. Una lesió i un pro­grama molt atapeït van reduir el seu botí al títol de 80 m tan­ques i al relleu de 4x100 m. Més reei­xit va ser el seu balanç a Brus­sel·les, el 1950, quan ja s'havia con­ver­tit en una lle­genda després de con­que­rir qua­tre meda­lles d'or en els Jocs Olímpics de Lon­dres 1948, amb els títols en 100, 200 i 80 m tan­ques i el relleu de 4x100 m. A la capi­tal belga va repe­tir els matei­xos guar­dons i només se li va esca­par l'or en el relleu. Es va haver de con­for­mar amb la meda­lla de plata. Evi­dent­ment, Blankers-Koen, la mamà vola­dora, era una avançada al seu temps i tot un exem­ple per a l'alli­be­ra­ment de la dona. Amb la seva dila­tada tra­jectòria i els seus èxits va con­tra­dir les idees extem­porànies –per a alguns encara vigents avui dia– que apar­ta­ven les dones de l'esport i la com­pe­tició després de la mater­ni­tat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)