Una dècada prodigiosa
Waterpolo. La selecció espanyola vol completar deu anys d’èxits d’àmbit mundial amb un nou podi a Tòquio 2020, rememorant la medalla de plata que va guanyar a Londres 2012
La selecció espanyola femenina és una de les aspirants a lluitar per les medalles en els Jocs Olímpics de Tòquio 2020 i la intenció de les jugadores i el cos tècnic és pujar al podi i, si es pot, aconseguir el títol de campiones olímpiques. El combinat estatal femení podria completar així un dècada espectacular en la qual ha estat a l’elit mundial i en la majoria de campionats ha ocupat un lloc entre els tres millors aconseguint un subcampionat olímpic, un títol mundial, dos subcampionats del món, dos títols europeus i una medalla de bronze continental.
Des de l’any 1993 la selecció espanyola femenina ja va disputar l’europeu (novena) i l’any 1998 va jugar el seu primer mundial (altre cop novena). La seva primera medalla internacional la va guanyar l’any 2008, quan va ser subcampiona d’Europa a Màlaga. No va ser fins a l’any 2012 que la selecció estatal femenina no va poder debutar en uns Jocs Olímpics. A Londres va fer una actuació espectacular i va aconseguir la medalla de plata després de perdre la final contra els Estats Units per 8-5. El seu salt de qualitat dins de l’elit mundial va ser prodigiós perquè fins llavors el seu millor resultat en un campionat amb representats de tot el món havia estat una setena plaça en el mundial del 2007, i l’any 2011, l’anterior al debut olímpic, només havia acabat onzè en el mundial.
Es queda a l’elit
La selecció espanyola femenina havia arribat a l’elit mundial i s’hi volia quedar. En el campionat mundial de Barcelona el 2013 va arribar el gran títol. L’equip estatal femení va guanyar la medalla d’or mundial després de superar per 8-6 Austràlia en la final. En els quarts Espanya havia derrotat la campiona olímpica, els Estats Units, per 9-6. Per tercer gran campionat consecutiu l’equip espanyol va estar en el podi i va guanyar la medalla d’or en l’europeu del 2014. Dos anys sense medalles en els grans campionats –2015 i 2016– van portar de manera consecutiva al subcampionat mundial de l’any 2017, a la medalla de bronze europea del 2018, a un segon subcampionat del món consecutiu al 2019 i al títol europeu del 2020. Ara toca pujar al podi en els Jocs Olímpics de Tòquio.
La selecció espanyola femenina ha anat canviant la seva composició al llarg d’aquests deu anys d’èxits, però ha mantingut una base de jugadores que han continuat a l’equip. De les jugadores que van ser subcampiones olímpiques i es van emportar la medalla de plata a Londres 2012, sis també estan en l’equip que jugarà en els Jocs Olímpics de Tòquio. Són Laura Ester, Marta Bach, Anni Espar, Roser Tarragó, Maria del Pilar Peña i Maica Garcia.
En aquests darrers deu anys la selecció estatal femenina ha aconseguit bons resultats en altres competicions que no són les tres grans, destacant el subcampionat de la lliga mundial (2016), la medalla de bronze en la copa del món (2014) i el títol en els Jocs Mediterranis del 2018.
SIS CONTINUEN
De les jugadores que van guanyar la plata olímpica el 2012, sis seran a Tòquio 2020El seleccionador Miki Oca, present en tots els èxits
El seleccionador estatal Miki Oca ha estat presents en tots els èxits d’aquesta dècada de la selecció femenina. Va assumir el càrrec l’any 2010 i ha estat una peça clau en la trajectòria de l’equip. Abans de començar amb els èxits i alguna decepció de l’equip absolut, Miki Oca també va ser el responsable de la medalla d’or que la selecció espanyola femenina júnior va aconseguir en el mundial de la categoria del 2011. Aquest conjunt de joves jugadores va ser la base dels grans resultats que es van començar a aconseguir poc després al nivell absolut. L’entrenador madrileny, de 51 anys, com a jugador va ser campió olímpic l’any 1996 a Atlanta, subcampió a Barcelona 92, i campió mundial l’any 1998.
