Rampa d’enlairament
Gimnàstica artística. L’equip espanyol, amb les joves catalanes Laura Bechdejú, Marina González i Alba Petisco, queda lluny de la final, però es conjura per millorar l’experiència a París
La selecció espanyola, amb les joves catalanes Laura Bechdejú (2000), Marina González (2002) i Alba Petisco (2003) i la madrilenya Roxana Popa (1997), va signar un dotzè lloc de dotze participants en la qualificació per equips dels Jocs de Tòquio. Amb 157,128 punts, el conjunt estatal va quedar lluny dels 162,662, el registre que va obtenir el quartet del Japó per colar-se entre els vuit finalistes. Feia 17 anys, des dels Jocs d’Atenes 2004, que la federació espanyola no era capaç de classificar el seu equip femení per a una contesa olímpica. El fet d’arribar a Tòquio en si mateix ja era un èxit. Si, a això, s’hi afegeix la joventut del quartet espanyol, amb 20 anys de mitjana, sense cap experiència olímpica i encara amb molt camí per recórrer, l’actuació de l’equip va ser prou regular i consistent. De fet, la selecció de Lucía Guisado ja va evidenciar els seus progressos en la primera rotació amb uns exercicis de terra amb sèries acrobàtiques molt treballades i coreografies molt atractives.
Popa va fer valer el fet de tenir més bagatge en competicions internacionals i amb el 21è lloc en la classificació individual (54,099) es va guanyar una plaça per a la final del concurs complet. Bechdejú va ocupar el 53è lloc (51,199); Petisco, el 57è (50,598), i González, el 63è (49,498).
Les gimnastes catalanes, que van poder complir el somni de competir en uns Jocs, valoraven la seva actuació a través de les xarxes. “Hem lluitat fins al final i sempre amb el cap ben alt”, va piular Bechdejú. I es va conjurar per a futures cites olímpiques, amb referència a París 2024: “Tòquio marcarà un abans i un després. No ens vèieu en uns Jocs i ara ens veureu en tots.” González, que va cometre una errada en les asimètriques, va ser més crítica: “Sentiments agredolços. Hem treballat moltíssim i hi hem posat tota la nostra energia. No hem pogut classificar l’equip per a la final, tot i que hem millorat la nostra puntuació. No he fet el meu millor exercici, però sabem què s’ha de fer per millorar. Continuar treballant. Totes quatre debutàvem en uns Jocs i les sensacions són molt bones. Hem fet equip i l’hem mantingut fins al final.” L’experiència a Tòquio, doncs, ha de ser una rampa d’enlairament per a tres joves gimnastes amb vista a futures competicions internacionals, i més tenint en compte que el nou cicle olímpic serà de només tres anys.
Simone Biles ja mana
Més enllà de l’actuació de l’equip espanyol, la jornada va servir per veure el debut del gran referent de la gimnàstica, la megaestrella nord-americana Simone Biles, que va encapçalar la classificació individual amb 57,731 punts amb les següents notes parcials: 14,966 en salt, 14,566 en asimètriques, 14,066 en barra i 14,133 en terra. L’explosiva gimnasta nord-americana, que a Tòquio defensa els títols individuals, per equips, terra i salt, es va mostrar més reservada que en altres ocasions en espera d’oferir la seva millor versió quan es juguin les medalles. En la classificació per equips, el primer lloc és per al Comitè Olímpic Rus (171,629), seguit dels Estats Units (170,562) i la Xina (166,863).
LES PROTAGONISTES
Txusovitina tanca el periple olímpic
Capítol a part mereix la gimnasta uzbeka Oksana Txusovitina, que amb 46 anys afrontava la seva vuitena cita olímpica. Amb una nota de 14,166, la llegendària gimnasta no en va fer prou per guanyar-se un lloc entre les vuit millors de salt i, per tant, va posar punt final a la seva dilatada trajectòria olímpica, que va començar fa 29 anys en els Jocs de Barcelona 92. Al final de la seva actuació, va rebre un càlid i emotiu homenatge de les gimnastes presents al pavelló Ariake.