L’era dels extraordinaris
Ciclisme. Triomf de Tom Pidcock en la modalitat olímpica de BTT, que dona a l’Ineos la segona medalla d’or en dos dies. Van der Poel cau, Valero aconsegueix el bronze i Jofre Cullell acaba quinzè
Thomas Pidcock (Leeds, 1999) va ser proclamat campió olímpic de BTT quatre dies abans del seu aniversari –divendres–, en una cursa que abans de la caiguda que va descartar el neerlandès Mathieu van der Poel es plantejava com un cara a cara entre els dos vencedors de les dues primeres copes del món d’XCO aquest any. Campió del món júnior i sub-23 en ciclocròs i júnior en contrarellotge, l’anglès es va fracturar la clavícula al juny quan s’entrenava a la Cerdanya en ser atropellat per un cotxe quan circulava per la carretera amb la cabra. Aquest any havia estat segon en l’Amstel Gold Race i és un dels homes que tenien previst ser a La Vuelta d’aquí a quinze dies. Pidcock, un altre dels corredors emergents que es caracteritza per la seva extraordinària capacitat per estar entre els millors en les diverses disciplines, és el segon campió olímpic de l’Ineos els darrers dies, després que Richard Carapaz guanyés l’or en carretera dissabte.
Llàgrimes i somriures
Van der Poel, quatre cops campió del món de ciclocròs i líder del Tour sis dies, abans de deixar la cursa per etapes per centrar-se en els Jocs, va caure en una rampa quan en la primera volta anava entre els cinc primers i duia precisament Pidcock a roda. El neerlandès, un minut al terra i que va abandonar en la quarta volta quan havia passat una hora, es va queixar que els elements del circuit s’havien mogut.
El suís Mathias Flueckinger, quan encara tenia possibilitats de lluitar per l’or, va haver de posar el peu a terra en una pujada i va deixar el triomf en franquícia per a l’anglès, que el dia abans de la cursa va mostrar les seves intencions de disputar de nou la prova de BTT en els següents Jocs, a París d’aquí a tres anys, i fer-ho també en les modalitats de ruta i contrarellotge en carretera. Pidcock va competir amb una bici sense marques, més enllà dels punys del manillar i les suspensions, una anomalia en un esport en què l’alta competició és el major exponent de les grans empreses del sector.
David Valero va donar la segona medalla a la delegació espanyola amb el seu bronze, el mateix que havia guanyat el seu entrenador i creador de l’equip en què corre, Carlos Coloma, al Brasil. El granadí havia tingut problemes en l’inici i va arribar a anar en el 35è lloc. La seva remuntada va ser tan espectacular –millor parcial en les tres últimes voltes (eren set)– que quan sonava la campana acabava d’enllaçar amb el grup perseguidor, en què hi havia Nino Schurter (or el 2016), i s’hi va posar al davant per fer un darrer gir de pel·lícula.
TOM PIDCOCK
L’anglès s’havia fracturat la clavícula al juny en un accident a la CerdanyaJOFRE CULLELL
El corredor de Santa Coloma de Farners s’havia marcat com a objectiu ser 15èDAVID VALERO
El granadí, que va ocupar el 35è lloc, va ser el més ràpid en les tres últimes voltes
La satisfacció de Jofre Cullell
Jofre Cullell (Santa Coloma de Farners, 1999) és el segon català que corre la cursa dels Jocs en BTT, una modalitat que va entrar en el programa olímpic el 1996. Josep Antoni Hermida –plata a Atenes– ho va fer des de Sydney fins a Rio. Cullell s’havia marcat com a objectiu el quinzè i va acabar-hi, a 3:02 del vencedor d’una cursa que al seu poble es va seguir en directe a l’Auditori. Conscient que la d’ahir era la primera presència en uns Jocs del campió d’Europa júnior, refer-se d’un inici complicat agafant el seu ritme i acabar amb bones cames feia que el colomenc, que fa un any deixava l’equip de tota la vida per afrontar el repte dels Jocs, acabés satisfet.
