El primer duel Titmus-Ledecky és per al prodigi ‘aussie’
La nedadora nord-americana imposa un ritme molt exigent, però no pot respondre a la major velocitat final de l’australiana, en els 400 m lliures
El primer assalt va ser per a l’australiana Ariarne Titmus. Els duels entre la jove aussie de 20 anys i el prodigi nord-americà Katie Ledecky, de 24, és una de les grans atraccions al centre aquàtic dels Jocs de Tòquio i el primer capítol no va decebre les expectatives. N’hi haurà dos més, en 200 m i 800 m lliures, però el de 400 m era el punt de trobada, el que en principi presentava un pronòstic més incert. El va guanyar Titmus, però Ledecky va vendre molt cara la seva derrota i li va exigir el màxim nivell.
L’estratègia era clara. La nedadora de Washington, que havia marcat territori en les preliminars (4:00.45) tot i que en sèries diferents, va imposar un ritme molt exigent des de l’inici per intentar desgastar la seva gran rival i impedir un cos a cos en els últims metres. L’aposta no va acabar de funcionar perquè a la meitat de la prova la diferència era amb prou feines de 66 centèsimes (1:57.44 i 1:58.10). L’estrella australiana es reservava una carta i va protagonitzar un canvi de ritme espectacular en les dues últimes piscines al qual ja no va poder respondre Ledecky. Titmus va establir un nou rècord oceànic amb 3:56.69, a només 23 centèsimes de la plusmarca mundial, i Ledecky arribava segona amb 3:57.36. La xinesa Bingjie Li completava el podi amb un nou rècord asiàtic (4:01.08). La celebració, incrèdula tapant-se el rostre, de Titmus va contrastar amb la del seu entrenador, Dean Bosall, saltant embogit i colpejant la barana des de la grada en una imatge que es va convertir en viral.
Des que va irrompre amb només 15 anys als Jocs de Londres, Ledecky no havia perdut una final olímpica. Ahir ho va fer amb tots els honors davant un altre talent aquàtic. “És el més important que pots assolir en una carrera esportiva, així que estic a la lluna. M’estic controlant tant com puc perquè encara em queda un gran programa per davant, però ja ho celebrarem després”, va comentar la flamant campiona olímpica. Ledecky no es va retreure res: “Ho he donat tot. Ha estat una final tremenda, molt divertida.”
Peaty, dominador
El britànic Adam Peaty va ser un altre dels protagonistes en la segona sessió de finals a Tòquio. Autor de 19 de les 20 millors marques de tots els temps en 100 m braça, va ratificat la condició de rei indiscutible d’aquesta especialitat revalidant el títol olímpic amb un registre de 57.37. El neerlandès Amo Kamminga, que a principis de juny va ser el vencedor del trofeu Ciutat de Barcelona a la piscina Pere Serrat del CN Sant Andreu, va ocupar el segon lloc (58.00).
Totes les finals de la jornada van tenir un nivell altíssim i la dels 100 m papallona femenins no va ser cap excepció. La jove canadenca Maggie MacNeil, de 21 anys, va confirmar el canvi generacional i es va emportar l’or amb un registre de 55.59, a només 11 centèsimes del rècord mundial de la sueca Sarah Sjoestroem. L’escandinava, campiona a Rio i que al febrer s’havia trencat el colze, no va poder oferir la seva millor versió i es va haver de conformar amb el setè lloc.
LES PROTAGONISTES
Primera medalla d’or per a Caeleb Dressel en 4x100 m lliure
La jornada al centre aquàtic de Tòquio es va tancar amb el primer títol dels sis als quals aspira el nord-americà Caeleb Dressel, en els 4x100 m lliure. La seva primera posta (47.26) va ser decisiva perquè l’equip dels Estats Units prengués un lideratge que ja no abandonaria fins al desenllaç (3:08.97), tot i la pressió de França amb el segon relleu de Florent Mamadou i d’Itàlia en el tram final. A més d’un segon de diferència, el segon lloc va ser per al quartet transalpí (3:10.11), i el tercer, per a Austràlia (3:10.22), amb uns 100 metres finals espectaculars de Kyle Chalmers (46.44). El relleu dels Estats Units, a més de Caeleb Dressel, el van conformar Blake Pieroni, Brown Becker i Zach Apple, amb 46.69 final.
