Biles és d’aquest món
L’estrella més mediàtica dels Jocs demana ser substituïda després del primer aparell i Rússia ho aprofita per aixecar el títol
La gimnasta no sap si podrà disputar les finals individuals
Una de les gimnastes catalanes que han disputat els Jocs, Laura Bechdejú, reconeixia en una entrevista en aquest diari que quan veia competir Simone Biles tenia la sensació de contemplar una “extraterrestre”. En l’Olimp dels esports, però, no hi ha ni superherois ni éssers sobrenaturals. Es va veure ahir amb la nord-americana, que arribava a Tòquio amb la “pressió” de lluitar per sis medalles d’or –aviat és dit– i va acabar cedint a la pressió i a l’angoixa en la primera final, la d’equips. En la primera rotació, l’exercici de salt, va veure la nota (13,766), la pitjor del seu equip, i va demanar a l’entrenador que la substituís. Sense lesió física aparent, la nota oficial de la federació dels EUA parla d’un “problema de salut”. Després de la final ella mateixa confirmaria que va plegar no per una lesió física sinó perquè no estava psicològicament preparada per continuar. Sense Biles les nord-americanes van acabar cedint l’hegemonia olímpica –campiones el 2016 i el 2012– a Rússia, que va certificar un doblet inesperat masculí-femení en la competició per equips.
Les russes arribaven a la final amb un equip joveníssim; dues de les titulars han fet 16 anys aquest 2021. El salt de Biles en el cavall només de començar la final va ser inesperat. Va canviar la pirueta prevista i es va desviar notablement en la caiguda. Va demanar el canvi i va aparèixer Jordan Chiles. En les barres asimètriques les russes van augmentar la diferència, tot i que Sunisa Lee va fer la millor puntuació, mentre que les xineses es van enfonsar i van deixar oberta la batalla pel bronze. La final va fer un altre tomb en la tercera rotació, la barra d’equilibris. Angelina Melnikova, la líder de les russes, i Vladislava Urazova van caure i les nord-americanes es van col·locar a menys d’un punt abans de la quarta rotació, el terra, on són unes autèntiques especialistes.
Però Chiles no va poder acostar-se a les exhibicions que Biles protagonitza quan s’ha de saltar més amunt que ningú. Va caure i Melnikova, l’última, no va fallar. L’eufòria es va desfermar entre les gimnastes russes, que ràpidament van ser felicitades personalment per les nord-americanes.
La quarta rotació sí que va provocar, en canvi, un tomb en la lluita pel bronze, que va ser finalment per a la Gran Bretanya, que no havia pujat al podi en aquesta modalitat des del 1928 a Anvers, el primer cop que es feia. Les xineses, que partien com a terceres, van decebre i van quedar lluny del podi.
Biles, que concentra tota l’atenció mediàtica a Tòquio, no ha viscut fins ara un 2021 fàcil. En els trials dels EUA va ser la millor en la primera jornada però en la segona va cedir davant Sunisa Lee. S’ha classificat per a totes les finals però diumenge, en el seu debut, se la va veure insegura i, de moment, la federació dels EUA no confirma si podrà competir demà en la final del concurs general. Avui competiran els homes. Té més marge de recuperació per a les finals per aparells, tot i que l’exigència és molt alta.
Retorn al passat
La inesperada victòria de les russes, amb una generació que els permet somiar a allargar la nova hegemonia, és la primera de l’equip –oficialment Comitè Olímpic Rus per la sanció al país–amb la nova denominació des de la caiguda del teló d’acer. A Barcelona l’antiga URSS va ser campiona amb la denominació d’Equip Unificat. Hi havia les ucraïneses Tatiana Lisenko i Tatiana Gutsu, la bielorussa Svetlana Boginskaia, les uzbekes Oksana Chusovitina i Rozalia Galiyeva, i la russa Yelena Grudneva. Entre el 1952 i el 1988 l’URSS va guanyar totes les medalles d’or en les competicions per equips, a excepció de Los Angeles, pel boicot.
LA PROTAGONISTA
HISTÒRIC
Rússia no havia guanyat mai per equips i trenca l’hegemonia nord-americana“A Tòquio sento els pes del món sobre meu”
Biles va parlar amb clarividència després de la inesperada retirada. La nord-americana va admetre que no va poder superar l’angoixa i l’estrès del moment. “No m’he lesionat, potser en el meu orgull”, hdit en ser preguntada pels mitjans si s’havia fet mal al peu després del primer salt. Biles ha confessat amb llàgrimes als ulls que allò que realment li ha preocupat en aquell moment és la seva pròpia salut mental. “La salut mental és cada vegada més rellevant en l’esport d’elit. Hem de protegir la ment i el cos i no simplement fer el que el món vol de nosaltres”. Biles també va confessar que la pressió a Tòquio és més alta que mai. “Quan tothom parla de mi a Twitter sents el pes del món sobre teu; nosaltres no som només atletes, som gent que a vegades hem de fer un pas enrere”, hi va afegir. “No volia seguir, fer alguna cosa estúpida i lesionar-me o sortir en llitera. Has d’estar al cent o al 120 per cent per no fer-te mal.” La gimnasta no garanteix la seva presència en la final individual de dijous. “