La gran simfonia final
Caeleb Dressel venç en els 50 m lliures amb rècord olímpic i en els 4x100 estils –rècord del món– i tanca amb cinc medalles d’or
L’australiana Emma McKeon afegeix dos títols més al seu excels botí: quatre ors i tres bronzes
El nord-americà de 24 anys Caeleb Dressel i l’australiana de 27 Emma McKeon es van acabar erigint ahir, amb dos ors cadascun en la darrera jornada del programa de natació, com els grans tòtems de la disciplina a Tòquio 2020. Dressel, el successor de Michael Phelps, acumula un botí de cinc ors en les sis proves en què ha participat –se li va escapar el relleu 4x100 estils mixt, en què va ser cinquè–, amb rècord del món en els 100 m papallona i en el relleu 4x100 estils i dos rècords olímpics. McKeon acumula set metalls, quatre ors amb tres rècords olímpics i tres bronzes.
El món va ser ahir testimoni del domini de Dressel en els 50 m lliures amb 21.07, rècord olímpic que supera de 23 centèsimes la marca del brasiler César Cielo, que va establir un registre de 21.30 a Pequín 2008. Cielo, de fet, té el record del món de la distància amb 20.91 des del 2009. El francès Florent Manaudou, or a Londres 2012 i plata a Rio 2016, va ser segon amb 21.55, i el brasiler Bruno Fratus va completar el podi amb 21.57.
Omnipresent, també va lluir en el relleu 4x100 estils que va esmicolar el rècord del món amb 3:26.78, la traca final de la seva excelsa participació, amb un estratosfèric 49.03 en la papallona que va minimitzar l’exhibició del britànic Adam Peaty en la braça. Els seus companys van ser Zach Apple, Ryan Murphy i Michael Andrew. Tots quatre van rebaixar de mig segon la plusmarca que l’equip nord-americà havia establert amb 3:27.28 el 2009. La Gran Bretanya va guanyar la plata i Itàlia, el bronze.
Nascut a Green Cove Springs (Florida), va celebrar el seu primer metall olímpic formant part del 4x100 lliure liderat pel gran Phelps. El seu esclat es va produir el 2017, amb 20 anys, quan va guanyar set ors en el mundial de Budapest. Dos anys més tard, a Corea de Sud, es va penjar sis ors i dues plates. Tòquio el catapulta com un dels grans nedadors de la història olímpica.
La majestuosa McKeon
Emma McKeon (Wollongong, 1994) va estar a punt de retirar-se quan no es va classificar per competir als Jocs de Londres 2012. Però per sort s’ho va repensar. La nedadora australiana va guanyar ahir els 50 m lliures amb 23.81 i va establir un nou rècord olímpic. Sarah Sjoestroem (Suècia) i Pernille Blume (Dinamarca), la campiona a Rio, la van acompanyar al podi. L’heroïna de la velocitat tanca els Jocs amb set medalles, quatre d’or –50 i 100 lliures, 4x100 lliures i 4x100 estils– i tres de bronze convertida en la gran dominadora de la natació femenina i acumula ni més ni menys que onze medalles olímpiques.
En la darrera jornada també va ser clau nedant la papallona en els 4x100 estils femení que va celebrar l’equip d’Austràlia –3:51.60, rècord olímpic, al costat de Kaylee McKweon, Chelsea Hodges i Cate Campbell– superant els EUA i el Canadà en un final ajustadíssim. Amb set medalles, iguala el registre de la gimnasta de l’URSS Maria Gorokhovskaya: dos ors i cinc bronzes a Hèlsinki el 1952. En categoria masculina, el rècord en uns mateixos Jocs el comparteixen amb vuit Michael Phelps (Pequín 2008) i el gimnasta soviètic Alexander Dityatin (Moscou 1980).
Igual que Dressel, McKeon va ser campiona olímpica dels 4x100 lliures a Rio. L’australiana, però, hi va afegir dues medalles de plata –4x200 lliure i 4x200 estils– i una de bronze en els 200 m lliure. El seu recompte, doncs, és un botí excepcional que la ressituen entre les més grans. “Tot això només és possible per l’amor i el suport interminables de la gent a la meva vida”, proclama agraïda al seu compte d’Instagram.
LA DADA
Finke s’endú els 1.500 m i segella el doblet
El nord-americà Robert Finkees es va endur els 1.500 metres amb 14:39.65, al davant de l’ucraïnès Mikhaylo Romanchuk i de l’alemany Florian Wellbrock, que va liderar gran part de la prova. El final explosiu de Finke li va atorgar el triomf i restaura l’honor dels Estats Units. Cap nedador d’aquest país no guanyava la prova reina de la natació de fons des que Michael O’Brien es va imposar a Los Angeles 84. Des de llavors, vuit campions diferents: Salnikov (URSS), Perkins i Hackett (Austràlia) per partida doble, Mellouli (Tunísia), Sun Yang (Xina) i Paltrinieri (Itàlia). Finke també havia guanyat els 800 m i es reivindica com el gran dominador de les proves de fons en els Jocs de Tòquio 2020.
