López Pinedo, el mur
Waterpolo. Catapulta la selecció espanyola a les semifinals contra Sèrbia, la vigent campiona, en un partit molt travat en els tres primers quarts
Estats Units 8 Espanya 12
ESTATS UNITS:Wolf, Hooper, Cupido (1), Hallock (1), Woodhead, Bowen (1) i Irving –equip inicial–; Vavic, Obert (2), Daube (3), Stevenson i Smith.ESPANYA:López Pinedo, Munarriz (2 p.), Granados (2), De Toro (1), Larumbe, Famera i Perrone (1) –equip inicial–; Sanahuja (2), Fran Fernández (2), Tahull (1), Mallarach (1) i Bustos.PARCIALS:3-3, 3-3, 0-1 i 2-5.ÀRBITRES:Michiel Zwart (NED) i Gyorgy Kun (HUN). Van eliminar Hallock i Smith, dels Estats Units, i Bustos i Famera, d’Espanya.La selecció espanyola, amb set catalans, va segellar l’accés a les semifinals dels Jocs de Tòquio superant els Estats Units per 8-12 en un partit costerut i travat en què la irrupció del porter Daniel López Pinedo a partir del tercer quart va ser fonamental. Ben aixoplugat en l’actitud defensiva dels seus companys, que van deixar els EUA en 5/15 en les superioritats –3/9 en atac amb un home més per a Espanya–, només va encaixar dos gols en els dos darrers parcials del partit, i es va erigir en un actiu decisiu. L’equip de David Martín, amb 6/6 comptant els cinc triomfs clars de la primera fase, se les haurà en la semifinal contra Sèrbia –vigent campiona olímpica–, a la qual va derrotar en el seu debut en la primera fase (13-12). Feia 21 anys que Espanya no accedia a la lluita per les medalles en els Jocs. Mai abans les seleccions masculina i femenina havien arribat a semifinals en uns mateixos Jocs.
L’equip estatal va sortir molt motivat (1-3), amb gols de Perrone i Sanahuja en superioritat (2/3) i de Fernández en igualtat, però un parcial de 3-0 dels nord-americans amb tres gols exteriors del canoner Daube, un malson, dos dels quals en el darrer minut del primer quart, van aigualir la festa i van capgirar la dinàmica inicial (4-3). Granados (2) i De Toro, en la boia, van neutralitzar la reacció rival: 6-6 a la mitja part. Dani López Pinedo va liderar el grup en el tercer quart aturant d’entrada diversos intents a boca de canó del boia nord-americà i un tret exterior en el darrer minut. En atac, però, Espanya, fluixa, només va marcar amb un cacau de Bernat Sanahuja i va desaprofitar les darreres superioritats.
Amb 6-7 a favor, l’equip de Martín va malbaratar una doble superioritat. Però els àrbitres van revisar l’acció de Luca Cupido, que havia reingressat a la piscina abans de temps i que, a més, havia bloquejat el tir rival. Cupido va ser expulsat de nou i els EUA van ser sancionats amb un penal. Munárriz, l’especialista, no va perdonar (6-8). Cupido, però, en una fase d’omnipresència, va treure les teranyines de l’escaire (7-8) amb cinc minuts per davant, el primer gol nord-americà en tota la segona part. L’esquerra de Mallarach va sorprendre tothom en una acció elèctrica fent rebotar la pilota en l’aigua (7-9) i Tahull, des de la boia, va encarrilar definitivament el duel (7-10) culminant una gran circulació de pilota. El gol del boia nord-americà Obert (8-10) a un minut del final ja no va tenir transcendència. Munárriz, de penal, i Fernández van arrodonir el triomf (8-12).
EL PROTAGONISTA
Tot un exemple de rendiment als 41 anys
Dani López Pinedo (Barcelona, 1980) és un exemple amb 41 anys i ho continua demostrant partit rere partit, tant a l’Atlètic Barceloneta –club al qual va recalar el 2006 i amb el qual ho ha guanyat absolutament tot, incloent-hi una lliga de campions– com en la selecció espanyola. El jove català de 19 anys Unai Aguirre, el seu successor, va brillar contra el Kazakhstan i contra Croàcia en el partit que tancava a el grup, però ahir López Pinedo va assumir el repte i no va fallar. “Tant l’Unai com jo hem jugat a un gran nivell i aquest és un dels motius pels quals som a semifinals”, assegura el català. Malgrat que no va estar inspirat en els dos primers quarts, des dels inicis del tercer va fer avorrir els rivals. Format als Maristes de les Corts, el 1996 va fitxar pel Mediterrani i s’hi va estar fins al 2002. Va continuar la carrera al Sant Andreu i el 2006 va fitxar per l’Atlètic Barceloneta. Diu que la seva intenció és retirar-se el 2022, però ja en parlarem perquè té corda per estona.