La final més ràpida
Atletisme. Mechaal és cinquè i torna a fer marca personal (3:30.77) en un 1.500 m frenètic que Ingebrigtsen guanya amb un gran registre de 3:28.32, nou rècord olímpic i d’Europa
L’espectacular i frenètica final olímpica de 1.500 m en els Jocs de Tòquio trigarà a oblidar-se. Va ser la més ràpida de la història, es va batre el rècord olímpic i el d’Europa, el campió va baixar de 3:29, els quatre primers de 3:30 i sis dels vuit primers van fer la seva marca personal. Adel Mechaal va ser un d’ells i amb un gran registre de 3:30.77 va ocupar la cinquena posició. El títol olímpic el va guanyar el noruec Jakob Ingebrigtsen amb 3:28.32, davant del campió mundial, el kenyà Timothy Cheruiyot, que va ser segon amb 3:29.01.
Jakob Ingebrigtsen es va posar primer en la primera volta i Timothy Cheruiyot el va superar i va imposar un fort ritme a partir dels 400 m. El noruec va aguantar darrere seu i en els darrers 150 m va imposar la seva superioritat. Adel Mechaal va fer una cursa de menys a més, es va situar al darrere en la primera volta i va progressar molt bé. En l’última volta el palamosí es va mostrar molt fort, es va apropar a la lluita pel bronze, va ser cinquè i té el diploma olímpic.
Adel Mechaal va explicar després de la final: “L’or i la plata eren inabastables, però he assaborit el bronze en l’última volta. Esperava que punxessin Kerr i Kipsang, però no ho han fet.” El palamosí es va mostrat content de la posició i la marca: “Estic molt content del meu rendiment. Estava preparat per córrer en 3:30 i les medalles han estat per sota. Només m’ha faltat una mica de ritme de competició a l’inici de la final.”
Galimany és 37a
Marta Galimany va finalitzar en la 37a posició en el seu debut en la marató dels Jocs Olímpics amb un temps de 2h35:39. La cursa va ser molt dura per la forta color i la humitat, i es va avançar una hora respecte a l’horari previst per evitar les altes temperatures. La vallenca va anar a la cua del grup en els primers quilòmetres, al voltant de la posició 40 i a partir del quilòmetre 20 es va situar en un grupet al voltant de la posició 35. Va passar la mitja marató en aquesta posició i amb un temps d’1h16:09. Marta Galimany es va mantenir en aquestes places i en els darrers quilòmetres va patir una mica. La vallenca va explicar després de la prova: “Estic supercontenta d’haver creuat la línia de meta i poder dir que soc olímpica. He intentat anar en el grup del davant, però hi havia molts canvis de ritme. No he sabut trobar el meu grup i el meu ritme, i al final ho he pagat una miqueta.”
El títol olímpic va ser per a la kenyana Peres Jepchirchir, que es va imposar amb 2h27:20 al davant de la seva compatriota Brigid Kosgei, que va arribar a setze segons (2h27:36) i va completar el doblet de Kenya. Totes dues es van encarregar de seleccionar el grup de les millors a partir de la meitat de la prova, i de trencar definitivament la cursa en el quilòmetre 35.
A la russa Maria Lasitskene li faltava una medalla olímpica –si podia ser d’or millor–, en el seu extens palmarès, i la va aconseguir guanyant l’alçada amb 2,04 m. Després de ser tres vegades campiona mundial a l’aire lliure i dues més en pista coberta va poder guanyar el títol olímpic. Ho va haver de lluitar molt ja que només va passar a la tercera el 1,96 m, i l’australiana Nicola McDermott li ho va posar molt difícil al ser segona amb 2,02 m, nou rècord d’Oceania. En la javelina va saltar la sorpresa i el títol va ser per a l’indi Neeraj Chopra amb un llançament de 87,58 m. El gran dominador de la prova els darrers anys, l’alemany Johannes Vetter, va falla, no va passar a la millor i va ser novè (82,52).
Onzena medalla de Felix
La nord-americana Allyson Felix va guanyar la seva onzena medalla, setena d’or, en uns Jocs Olímpics. Va formar part del relleu de 4x400 m dels Estats Units que va guanyar un nou títol amb 3:16.85. La nord-americana va sumar la seva segona medalla a Tòquio ja que havia estat tercera en els 400 m. La victòria va ser clara, ja que Polònia va ser segona amb 3:20.53. En els 4x400 m masculins els Estats Units també van guanyar el títol amb 2:55.70, al davant dels Països Baixos, que van donar la sorpresa al ser segons (2:57.18).
L’OR OLÍMPIC
Lasitskene, tres cops campiona mundial, va guanyar per fi el títol olímpicSegon or i tercera medalla per a Hassan
Sifan Hassan no va poder fer el triplet de medalles d’or en els Jocs de Tòquio, però va completar el doblet de títols i va pujar tres vegades al podi. La neerlandesa va guanyar la seva segona medalla d’or, i la tercera a la capital japonesa, al vèncer en la final dels 10.000 m. Sifan Hassan va imposar la seva velocitat en els darrers cent metres i va arribar primera amb una marca de 29:55.32. Abans havia guanyat els 5.000 m i va ser tercera en els 1.500 m. Darrere la neerlandesa va entrar l’atleta de Bahrain Kalidan Gezahegne amb una marca de 29:56.18, però la gran protagonista de la final va ser l’etíop Letesenbet Gidey, tercera amb 30:01.72. Letesenbet Gidey, que té el rècord mundial de la distància, es va posar al davant abans del tercer quilòmetre i va ocupar la primera posició imposant un ritme molt alt per despenjar les seves rivals. A meitat de cursa només quedaven cinc atletes en el grup, però Sifan Hassan i Kakidan Gezahegne van aguantar darrere l’etíop fins al final i la van superar a només cent metres de la línia de meta.