Atlanta 1996, Sydney 2000, Pequín 2008 i Tòquio 2020. Són les quatre cites olímpiques en què la selecció espanyola ha guanyat el bronze. Aquest cop, amb Jordi Ribera a la banqueta, sis catalans i un protagonista que centrava tots els focus ahir: Raúl Entrerríos. El que també era capità del Barça –ara formarà part de l’estructura tècnica blaugrana– s’havia de retirar la temporada passada i va decidir jugar un any més precisament per poder ser als Jocs, perquè Espanya no s’havia classificat per a Rio. Que el central de Gijón (1981) fos l’autor del darrer gol és el colofó a una trajectòria individual que marca, també, el d’una generació sencera.

Egipte, amb el madrileny Roberto García Parrondo (1980) com a seleccionador i que aspirava al seu primer podi, va tenir dos gols d’avantatge a l’inici (4-2). Un 0-3 (4-5 Ángel Fernández en el minut 11) faria que la selecció espanyola ja no anés mai més al darrere. I dues exclusions egípcies van permetre ampliar l’avantatge (14-17 i 15-18 a porteria buida) a Espanya, que amb un menys al final de la primera meitat i Gonzalo Pérez de Vargas molt inspirat a la porteria, va fallar l’atac per inflar la màxima (16-19).

Egipte va tornar a començar millor i en el 7’ de la segona meitat havia empatat a 21. Antonio García va agafar la responsabilitat ofensiva per impedir que la selecció egípcia arribés a posar-se al davant (27-28, sisè gol del vallesà). Però van ser Alex Dujshebaev, una gran defensa col·lectiva i Raúl Entrerríos els que donarien aire a l’equip de Jordi Ribera, que sense Viran Morros va perdre Gedeón Guardiola a 2:46.

Dujshebaev amb un menys mantenia l’intercanvi (29-31) després de temps mort de l’entrenador de Sarrià de Ter. Un altre parèntesi de Ribera a 1:12 amb el 30-31 va permetre al talentós lateral amb arrels al Kirguizistan –el seu pare Talant, nacionalitzat espanyol, hi va néixer– erigir-se com a heroi (30-32), abans que Raúl Entrerríos hi posés el llaç marcant el 31-33.