Waterpolo

Una plata amarga

La selecció femenina, amb 12 catalanes, cedeix davant la força dels EUA i es queda sense la somiada medalla d’or olímpica

La sortida i el 0-5 del tercer quart marquen una final sense l’emoció esperada

Espanya 5 Estats Units 14

ESPANYA:Laura Ester, Anni Espar, Bea Ortiz (1), Irene González, Pili Peña, Roser Tarragó (1), Paula Leitón –equip inicial–, Marta Bach, Elena Ruiz (1), Judith Forca, Maica Garcia (2) i Elena Sánchez.ESTATS UNITS:Ashleigh Johnson, Madeline Musselman (3), Fattal (1), Maggie Steffens (1), Aria Fischer (2), Makenzie Fischer (1), Aly Williams –equip inicial–, Melissa Seidemann (1), Hauschild, Haralabidis (1), Gilchrist (2) i Longan.PARCIALS:1-4, 3-3 (4-7); 0-5 (4-12) i 1-2 (5-14).ÀRBITRES:Nenad Peris (Croàcia) i Sebastien Dervieux (França).

Les grans figu­res del water­polo català van sumar un altre èxit en el seu llarg pal­marès, la segona plata olímpica després de la de Lon­dres 2012. No va ser, però, una cele­bració fes­tiva, ja que aquesta va que­dar tacada per la lliçó a la qual van assis­tir en directe dins la pis­cina per la tri­ple cam­pi­ona olímpica, els Estats Units, que va assa­bo­rir la victòria més gran en una final olímpica en un duel que pràcti­ca­ment es va resol­dre per KO tècnic en el pri­mer quart. L’equip de Miki Oca, amb 12 cata­la­nes, ja sap que amb el domini del water­polo euro­peu no n’hi ha prou per assal­tar l’Olimp, reser­vat encara per a una selecció que, tot i saber-se la millor del món, no para de pro­gres­sar.

L’última i única victòries de l’equip espa­nyol con­tra les ame­ri­ca­nes data del 2013, en els quarts del mun­dial de Bar­ce­lona. Des de lla­vors només han arri­bat dis­gus­tos, sobre­tot en els quarts de final de Rio, les finals dels mun­di­als del 2017 i el 2019 i sobre­tot la final de Lon­dres, on va començar la dècada pro­di­gi­osa del water­polo femení a Cata­lu­nya.

L’inici del par­tit va mar­car tota la final. Willi­ams va cla­var a l’escaire el pri­mer xut de les ame­ri­ca­nes, i les llançado­res cata­la­nes, que tenien ordres de bus­car el punt feble de la pan­tera John­son, es van esta­ve­llar un cop i un altre con­tra els blo­que­jos de les defen­so­res dels EUA, acti­va­des des del segon zero sobre­tot defen­sant en infe­ri­o­ri­tat. L’equip d’Oca va aca­bar en 2 de 14 en supe­ri­o­ri­tat pels 8 de 12 de les cam­pi­o­nes, una estadísti­ques que des­pu­lla la fra­gi­li­tat de la selecció en una final que no pas­sarà a la història.

Sense solu­ci­ons

En el pri­mer quart només Bea Ortiz va tro­bar el camí del gol, però l’1-4 de Fat­tal, al límit de l’última pos­sessió, va fer mal. En el segon, l’equip d’Oca va con­ti­nuar amb pro­ble­mes en defensa, però final­ment en atac va tro­bar un petit punt dèbil de les ame­ri­ca­nes a la zona de boia, un fet que va apro­fi­tar Maica Gar­cia (2 gols i un tra­ves­ser) per reta­llar la diferència (4-7) però els pro­ble­mes en les juga­des de supe­ri­o­ri­tat van con­ti­nuar (2 de 7).

L’arran­cada de la segona part va ser com la de l’inici del par­tit. Bar­raca de l’exju­ga­dora del Sant Andreu Willi­ams des de la posició cen­tral i un forat a la zona de boia apro­fi­tat per Aria Fisc­her (4-9) davant la impotència de Laura Ester, que tam­poc va veure un xut bom­be­jat de Gilch­rist que va dei­xar el par­tit sen­ten­ciat. El par­cial (0-5) va ser demo­li­dor i dels que fan mal. En l’últim quart el par­tit va ser un tràmit en què les ame­ri­ca­nes van jugar a plaer sabent-se supe­ri­ors. Oca va apro­fi­tar-ho per donar minuts a Elena Sánchez. Només es va que­dar sense jugar la final Clara Espar, que va ser la juga­dora des­car­tada.

El pròxim des­a­fi­a­ment de les juga­do­res de Miki Oca serà l’euro­peu de Split, on inten­ta­ran rete­nir la corona con­ti­nen­tal que van asso­lir el 2020 a Buda­pest després de ser bronze a Bar­ce­lona el 2018. La major part de les juga­do­res volen con­ti­nuar fins a París 2024.

Teníem moltes ganes de guanyar aquest or, però només ens queda felicitar-les
Anni Espar
jugadora sel. espanyola
Hem viscut moments durs perquè és cert que tenim una plata, però hem perdut un or
Maica Garcia
jugadora sel. espanyola

Tarragó, rumb al Vouliagmeni

Una de les jugadores més afectades al final del partit per la derrota va ser la mataronina Roser Tarragó, una de les jugadores més rellevants en l’última dècada d’èxits del waterpolo català. Després de la cita olímpica a Tòquio, la jugadora començarà una nova aventura internacional, aquesta vegada al Vouliagmeni, un dels grans clubs de la lliga grega. Va ser campió de l’Eurolliga el 2009 i el 2010. Aquesta temporada Tarragó ha jugat en el CE Mediterrani. Abans ho havia fet en el CN Mataró, club on es va formar, i també en la Universitat de Berkeley, a més d’un període en la lliga australiana.

Nou medalles i un repte pendent contra el gran Krikorian

La plata de Tòquio és la novena medalla de la selecció femenina des de l’europeu del 2008 a Màlaga (argent). Durant la dècada prodigiosa van arribar la plata de Londres 2012; l’or del mundial 2013, l’or de l’europeu 2014, la plata del mundial 2017, el bronze de l’europeu del 2018, la plata del mundial 2019 i l’or de l’europeu del 2020, un cicle que s’ha completat amb la final d’ahir contra els Estats Units d’Adam Krikorian. L’entrenador, que va guanyar fins a 15 campionats de la NCAA sumant els títols com a jugador, assistent i entrenador a UCLA, ha encadenat tres títols mundials i tres ors olímpics. El seu palmarès, que no para de créixer, també inclou deu títols en la lliga mundial. Krikorian va agafar la selecció nord-americana el 2009 després de la derrota de l’equip en la final olímpica de Pequín contra els Països Baixos (9-8). A partir de llavors la política de concentracions abans dels grans esdeveniments, sobretot en els Jocs, va canviar la història de l’equip.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)