Saúl Craviotto (Lleida, 1984) és el català amb més podis olímpics, cinc, després de guanyar la plata en el K-4 500, amb què supera Mireia Belmonte –la badalonina torna de Tòquio amb les quatre que ja tenia i el quart lloc en la final dels 400 m estils–. El lleidatà i la nedadora catalana van ser els banderers de la delegació espanyola en la cerimònia inaugural.

El palista establert a Gijón, juntament amb el balear Marcus Walz i els gallecs Carlos Arévalo i Rodrigo Germade, va ser segon en la final de la nova modalitat olímpica del piragüisme, en la qual partien com a grans favorits. Alemanya, amb Max Rendschmidt, Ronald Rauhe, Tom Liebscher i Max Lemke, va guanyar l’or amb un gran final i un temps d’1:22.219. Rauhe és una llegenda del piragüisme perquè té cinc medalles olímpiques –una d’elles, el bronze compartit amb Craviotto a Rio, perquè van empatar– i setze títols mundials i, quan ja havia anunciat la seva retirada, va decidir allargar la seva carrera quan es va reduir la distància en el K-4 als Jocs.

Espanya, liderant la cursa molta estona, va fer 1:22.445, i Eslovàquia –Samuel Baláz, Adam Botek, Denis Mysák i Erik Vicek–, a qui l’equip espanyol havia superat en la primera eliminatòria quan va establir el rècord olímpic (1:21.658), bronze, amb 1:23.534.

Craviotto té ara les mateixes medalles –i més ors– que el també palista David Cal, a qui qualificava d’excepcional i el situava com un exemple del qual el piragüisme se’n sent molt orgullós. “Vaig començar a Pequín amb Carlos Pérez, Perucho, jovenet com alguns dels que som per aquí. Si m’arriben a dir que estaria dotze o tretze anys a l’elit i encara mantenint-me a dalt..., és del que més orgullós estic”, valora sobre la seva trajectòria Saúl Craviotto, agraït als companys: “He tingut molta sort amb les generacions que m’han tocat. Si no fos per ells tres no hauria guanyat aquesta medalla.”