RICARD PLANIOL
ENTRENADOR I COREÒGRAF DEL CPA OLOT
“Aquest mundial és especial”
L’entrenador recorda com si fos “ahir mateix” la primera participació de l’equip en un mundial, el 2003
Creu que obtenir quatre puntuacions de 10 en la final és “la cirera del pastís” després de dos anys molt complicats
Ricard Planiol n’ha vist de tots colors amb el CPA Olot, però el resum del seu palmarès és impressionant: tretze ors, tres plates i un bronze en els campionats del món des del debut, el 2002. Aquest últim títol ha arribat després d’una pandèmia i molts canvis sobre la marxa en un equip que venia d’un 2019 complicat. Tots els representants del club que han viatjat al Paraguai –avui tornen a casa– seran rebuts a l’Ajuntament d’Olot divendres a les 20 h.
Són dinou mundials i tretze ors. Ha estat el més difícil, aquest darrer?
Després de la pandèmia vivíem en una situació d’incertesa. Teníem la idea que seria molt complicat, que hi podria haver casos positius, però no n’hi va haver cap en cap modalitat. Aquesta preocupació anava lligada al fet que feia dos anys que executàvem el mateix xou. D’una banda, això ens donava més seguretat en les nostres possibilitats; de l’altra, durant tots aquests mesos hem tingut baixes i hem hagut d’anar fent molts canvis sobre la marxa.
Ja veníeu del 2019, que també va ser un any complicat.
És quan vam veure que començàvem a tenir un canvi generacional important, però arriba un punt en què això ja no ens preocupa. Hi tenim la pell morta, però haver de canviar gent per lesions o per abandonaments a mitja temporada ho fa tot més difícil de gestionar. No ens hi havíem trobat mai.
Ja són gairebé 20 anys des del primer mundial, el 2003. Deu fer impressió, aquest palmarès, vist amb perspectiva?
Em fa la sensació que va ser ahir mateix. És una trajectòria increïble, i sovint només pensem en els ors, però també hem de comptar que hi ha tres plates i un bronze al darrere. Aquest títol és especial, a més, perquè amb el nou sistema que es vol anar implantant ja hem començat a notar aquest any que les notes parteixen de puntuacions més baixes. Té un cert sentit, perquè la perfecció tampoc existeix, i per això mateix veure com quatre jutges et posen un 10 en la final és com la cirera del pastís després de tot l’esforç que hem fet.
No quedava clar tampoc que pel tema econòmic el club pogués fer l’esforç de viatjar al Paraguai?
Hi havia molt d’estrès, perquè tot va haver d’anar molt ràpid. A finals d’estiu vam prendre la decisió ferma d’anar al mundial i ens vam començar a moure per buscar patrocinadors, i la resposta un cop més va ser molt positiva. Hem pogut cobrir les despeses.
Amb aquest grup que té ara, després de baixes i lesions, comença una nova etapa amb un equip més consolidat per al futur?
Ara ja sabem que cada any hi ha canvis. Som conscients de la gent que plega, però ho tenim assumit. La societat i els joves han canviat respecte a fa uns anys i també les seves prioritats a mesura que creixen. En el nostre cas, sempre apostarem per la gent del planter, que fa anys que és amb nosaltres i té l’aspiració d’arribar al primer equip. És la gent que hem format i sempre està a punt per fer el salt. A més, cada vegada pugen més preparades tècnicament, i això ens ajuda. No hem d’anar a buscar ningú a fora, tot i que molts vindrien, perquè entenc que hem creat una imatge potent de club.
El 2022, ja sabeu per quina coreografia apostareu?
Ja fa temps que hi treballem. El fet que la temporada es retardés tant em va donar temps per treballar amb un altre ritme. El xou no està acabat ni de bon tros, però sí que està començat.
Amb ‘Trampa mortal’ ho heu guanyat tot, però encara hi veuria algun defecte?
Si digués que no n’he quedat completament satisfet, seria una mica prepotent, però el 2019 també estava molt satisfet amb el xou que vam fer i que al final no va servir per quedar campions del món. Penso que era una coreografia molt bona que no va tenir èxit o no va funcionar perquè vam cometre moltes errades. A més, depenia molt del tema de les ales, de tot el sistema electrònic que portàvem. Això ens va fallar sovint. Encara que en els entrenaments ens funcionés, a l’hora de la veritat sempre hi havia un problema o un altre. Al final no depenia només de nosaltres. Els errors ens van passar factura i el segon lloc per a nosaltres ens va deixar sensació de derrota. Però això és la competició i ho vam haver d’assumir.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.