Espanya va perdre l'oportunitat de lluitar pel títol. Tot i l'empat contra Nova Zelanda (amb qui lluitaran avui pel cinquè lloc) en la jornada anterior, els de Dani Martín depenien d'ells mateixos per disputar el títol, un duel que precisament haurien jugat contra Austràlia, reeditant el duel disputat ahir.

Però els australians van sortir centrats i des de bon començament van tenir més la pilota i van dominar més que la selecció estatal, que actuava a ratxes i oferia la millor versió després d'encaixar gols. El primer, després d'un penal que va saber transformar Wilson. Faltaven cinc minuts per al descans i Espanya, com és habitual amb majoria catalana, va buscar decididament la porteria del rival, i a pocs segons del final del primer període va trobar el premi del gol mitjançant una acció de murri de Pau Quemada. L'empat, però, no va canviar el guió descrit. I Austràlia, amb una diana de Ford, es va tornar a avançar després de manar. El combinat estatal, un altre cop a remolc, va reaccionar. Estava obligat a remuntar per jugar la final, i els australians, conscients de les presses estatals, van decidir jugar al contraatac. Tot i que el tercer gol, el de la sentència, va arribar amb un altre penal que va marcar Abbott, i que va atorgar al conjunt dels antípodes un ple de victòries (5 de 5) que li donaven el lideratge i una plaça (que ja tenia assegurada abans de jugar contra Espanya) per a la final d'avui. Un duel que finalment l'enfrontarà a Anglaterra, que es va classificar després de combinar la seva victòria (ajustada) contra Nova Zelanda i la derrota d'Alemanya a mans d'Holanda en un duel que es repetirà avui pel tercer lloc.