És cert que és un curs una mica estrany perquè la majoria de jugadors, els que vam competir en els Jocs, ens hem saltat la pretemporada. Pràcticament hem enllaçat una temporada amb l’altra; primer amb la preparació i després amb la participació en els Jocs. En tot cas, no podem estar pensant si ens lesionarem o no perquè a la llarga seria contraproduent, però és clar que és especial perquè no hi ha hagut la preparació d’altres anys. Nosaltres ens vam incorporar a l’equip un parell de setmanes abans de la competició. En la primera setmana ja vam començar a jugar partits, i en l’aspecte físic pràcticament no vam tenir pretemporada. Va haver-hi el temps just per tornar a acostumar-nos a jugar entre nosaltres.

En la lliga francesa hem guanyat els sis partits i en la Champions hem guanyat els partits de casa i a fora vam perdre a Veszprém i vam empatar a Flensburg. Està prou bé, però ens ha faltat aconseguir una victòria contra alguns dels equips més potents de la competició europea. En els dos partits vam jugar força bé, però no va ser suficient per guanyar. Ens queda aquesta espina de rendir una mica més a fora.

Ara mateix és l’escenari més complicat que ens queda en la fase de grups.

Potser no és ben bé pressió, però sí que hi ha moltes expectatives. Són molts anys dominant la competició francesa, i això acaba provocant que es doni per descomptat que s’ha de guanyar, tot i que tenim rivals molt potents com el Montpeller i el Nantes. El repte que ens queda al final sempre és la Champions. Aquesta mateixa situació també la viu l’equip de futbol, i això penso que també ens acaba afectant a nosaltres.

No ho sé. El PSG va fer una inversió molt forta en l’handbol fa alguns anys, i ara penso que ha intentat mantenir el projecte, i probablement estigui més aviat reduint pressupost que no pas augmentant-lo. Pel que sembla, és difícil que torni a fer operacions com quan va fitxar Mikkel Hansen o Nikola Karabatic, del Barça.

Sí. Quan el veus jugar ningú diria que té 37 anys. Per la seva manera de ser, sempre ho dona tot en els partits, és un jugador especial i encara es nota la seva presència a la pista. A alguns jugadors sembla que l’edat no els afecti, i en Niko n’és un.

Jo no puc parlar per les temporades anteriors com per notar el canvi. En tot cas, sí que hi ha jugadors que ja fa molts anys que són a l’equip, com podria ser el cas de Hansen, i veuen que s’acaba la seva etapa i per tant tenen l’objectiu claríssim de guanyar la Champions aquesta temporada. En el passat no sé com estava l’equip, però ara tenim una convicció molt forta per aconseguir aquest objectiu.

Han perdut un parell de jugadors importants, però al cap i a la fi penso que continua sent el millor equip, sobretot per la trajectòria que porta els últims temps. Sí que aquest inici de temporada s’ha mostrat una mica més humà, però per a mi continua sent el gran favorit de la competició.

No crec que el Barça hagi perdut les seves senyes d’identitat, de jugar al contraatac i imposar aquests ritmes tan elevats en els partits. Això no es perd d’un any per l’altra, però nosaltres aquest any també correm més que en cursos anteriors, i per aquesta banda també podem competir millor. En tot cas, jugant al Palau tot és molt més complicat perquè m’imagino que hi haurà molt bon ambient. Si et despistes cinc minuts, el Barça és capaç de marcar en cinc contraatacs i canviar el partit totalment.