Guadalajara (Mèxic), la capital de la popular Jalisco, batejada com la perla d’occident o la ciutat de les roses, és la capital mundial del tennis amb la disputa de la 50a edició de les WTA Finals –des d’avui fins al dia 17–, un torneig d’oportunitats que simbolitza la imprevisibilitat del circuit femení i en què Paula Badosa, que estrena la seva condició de desena del rànquing WTA, té molt a dir. De fet, no serà l’única debutant a l’estadi Akron en una cita condicionada per l’altitud (1.600 m) en què sis de les vuit participants s’estrenen. Només Garbiñe Muguruza (4a participació) i Karolina Pliskova (5a) tenen experiència en la cita. Badosa és la segona catalana de la història, rere Arantxa Sánchez Vicario –13 participacions i finalista el 1993–, que s’hi classifica.

El títol a Indian Wells li ha permès complir un somni impensable fins fa no gaire. Irromp a l’antic Masters en un any per emmarcar que va iniciar en el lloc 70è i en el qual ha trencat el glaç amb dos títols. A més, té balanços favorables en enfrontaments directes amb algunes de les classificades: 2-0 contra Barbora Krejciková i 1-0 contra Arina Sabalenka –la rival de demà–i Iga Swiatek. El sorteig de la matinada passada l’ha situat, precisament, en el grup de Sabalenka i de Swiatek. L’altra rival és la grega Maria Sakkari, un enfrontament inèdit. L’èxit sonat al desert californià no només va enlairar la de Begur al míting de mestres i va reconfirmar la seva eclosió, sinó que també va constatar que pot guanyar tornejos d’alta volada en finals enrevessades com la que li va plantejar l’experimentada Victoria Azarenka.

És evident, doncs, que la conjuntura actual convida si més no a l’ambició. La tennista que arriba més endollada, no obstant això, és Anett Kontaveit, la dona miracle estoniana que va guanyar els dos últims tornejos consecutivament i va deixar la tunisiana Ons Jabeur –reserva, que ha renunciat– amb un pam de nas.

Una altra dada engrescadora és que cap ha guanyat abans el títol. Ashleigh Barty, la número 1, hi va renunciar i no defensarà el que va conquerir el 2019. I només tres, Garbiñe Muguruza (Roland Garros 2016 i Wimbledon 2017), Iga Swiatek (Roland Garros 2020) i Barbora Krejciková (Roland Garros 2021), han celebrat algun cop un Grand Slam.

La bielorussa Arina Sabalenka, la número 2 del món, va tenir Covid-19 fa poques setmanes i no passa el seu millor moment, tot i que presenta el millor rànquing i una gran potència. La jugadora del CT Barcino formada a Catalunya Garbiñe Muguruza, en canvi, té experiència. No en va, va arribar a les semifinals el 2015 i s’entreveu com una de les favorites. Està invicta a Mèxic després de guanyar dos cops a Monterrey.

Tot plegat, en un entorn de volatilitat, amb cinc campiones diferents en les últimes cinc edicions davant de cinc rivals diferents: Agnieszka Radwanska (2015), Dominika Cibulkova (2016), Caroline Wozniacki (2017), Elina Svitolina (2018) i Ashleigh Barty (2019). En les tres edicions precedents (2012, 2013 i 2014) la nord-americana Serena Williams –cinc títols– va imposar la seva llei. El rècord el té la txeca Martina Navratilova (8).

La tennista que ha fet un salt més brutal, però, és la txeca Barbora Krejciková. Ha passat de ser una doblista de gamma alta a guanyar Roland Garros i els Jocs de Tòquio i s’ha enfilat al top ten en un 2021 brutal. A París també va guanyar el títol de dobles i a Guadalajara tindrà una feinada perquè compatibilitzarà la competició d’individuals i la de dobles, en què és la primera favorita, al costat de la txeca Katerina Siniakova.