“L’objectiu és arribar a la fase final de Granollers”

La jugadora catalana ha de superar les dues fases de Torrevella per poder accedir als quarts de final que es disputen a la capital vallesana

“Va ser una desil·lusió no anar a Tòquio, però ara soc aquí i espero tenir una aportació important”

Kaba Gassama, contra Polònia en el quadrangular de Boadilla del Monte EFE.

Estic molt contenta de compartir la posició de pivot amb Eli Cesáreo, que destaca per la seva fortalesa defensiva i que amb 22 anys té una carrera al davant impressionant

Xavier Agustí - barcelona

Després d’haver quedat a les portes dels Jocs, Kaba Gassama (Granollers, 1997) és una de les novetats de la selecció espanyola que avui juga el partit inaugural del mundial contra l’Argentina (20.30 h per TdP) a Torrevella. Gassama no amaga que el gran repte és arribar fins a la fase final per tornar a jugar a casa seva, el Palau d’Esports de Granollers, on no competeix des que l’any passat va fer el salt a la lliga francesa. Amb l’altre catalana de l’equip, Eli Cesáreo (Sant Joan Despí, 1999), es complementa perfectament en la posició de pivot.

Som a poques hores de la inauguració del mundial, amb quines sensacions hi arriben?

Hi arribem amb bones sensacions després del torneig internacional que hem fet a Madrid. Estem satisfetes amb la feina feta, sabent que anem pel bon camí, amb moltes ganes de començar a jugar i fer un bon paper.

Se senten més pressionades pel fet de jugar a casa?

No, tot al contrari. Estem molt motivades pel fet que puguin venir els familiars i amics a veure’ns jugar.

Va anar convocada en l’europeu de Dinamarca 2020, però no va estar en la llista per als Jocs. Com ho va viure?

Quan tens els Jocs a tocar, penses “Per què no puc anar-hi?”. Va ser una desil·lusió perquè tenia l’oportunitat de ser olímpica, però l’europeu havia estat el meu primer campionat internacional important i he entrat en la dinàmica de la selecció de mica en mica. No vaig poder anar als Jocs, però ara soc aquí al mundial i espero que a poc a poc la meva aportació sigui més important i continuada.

Què li va semblar la destitució del seleccionador Carlos Viver quan pràcticament restaven dos mesos per al mundial?

Personalment, vaig quedar sorpresa perquè no m’ho esperava i pràcticament teníem el mundial a tocar. Semblava de bojos, però al final qui s’ha quedat és el segon entrenador, José Ignacio Prades, i, tot i alguns canvis, està seguint una línia similar.

Com veu el grup de la primera fase, amb l’Argentina, la Xina i Àustria com a rivals, i el possible recorregut d’Espanya en el campionat?

En principi, és un grup assequible. L’hauríem de guanyar, però els partits s’han de jugar. En teoria, els rivals més forts són l’Argentina, que té algunes jugadores que competeixen en la lliga espanyola, i Àustria. El primer objectiu és superar aquesta primera fase i per ara estem centrades en aquests partits. Més endavant ens hem de creuar amb el grup del Brasil i també podem tenir possibilitats d’accedir als quarts de final, però hem d’anar pas a pas.

La fase final es disputa a Granollers, a casa seva, suposo que és un estímul més per arribar lluny en aquest campionat...

Sí, per mi el gran objectiu és arribar a la fase final a Granollers. Em faria molta il·lusió jugar un altre cop al Palau. Des que vaig marxar a la lliga francesa fa un any no hi he tornat a jugar i m’agradaria poder-hi competir en el meu primer mundial.

Des del subcampionat mundial a Kumamoto, el 2019, la selecció espanyola ha pecat d’irregularitat i no ha complert les expectatives en els grans campionats internacionals.

Quan guanyes una medalla, la gent espera que continuïs en la mateixa línia, però la selecció està vivint un canvi generacional i s’ha de fer de mica en mica. L’equip que va anar a l’europeu no va ser el mateix del mundial. No podem esperar els mateixos resultats perquè està entrant gent jove com jo mateixa i no tenim la mateixa experiència.

Comparteix posició amb l’altra catalana de l’equip espanyol, Eli Cesáreo. Què en destacaria?

La seva fortalesa defensiva. Estic molt contenta de poder compartir posició amb ella perquè és una jugadora jove de només 22 anys i té una carrera al davant impressionant. Ella fa més anys que és a la selecció i jo tinc l’experiència de jugar a França. Penso que ens podem complementar i amb Ainhoa Hernández formem una bona tripleta de pivots.

La seva germana Goundo ja ha estat convocada per defensar la porteria de la selecció promesa. S’imagina compartint equip amb ella en el futur?

I tant que sí, m’agradaria moltíssim ja sigui a Granollers, a la selecció, o on sigui. Ho veig complicat perquè ens separen 8 anys, però tot és possible. Jo vaig anar per primer cop a la selecció amb 19 anys i ella ara en té 15 i jo d’aquí a 4 anys espero continuar jugant a handbol. O sigui, que seria possible.