Més esport

20 anys de periodisme, llengua, esport i país

Des del 2 del gener del 2002, El 9 i L’Esportiu informen la ciutadania interessada per una visió catalana i en català de l’esport del país i del món

El creixement d’una marca global en suport paper i digital respectant l’essència del 2002 és el repte per als pròxims anys

El 2 de gener del 2002 va néixer El 9, el pri­mer –i fins avui l’únic– diari de temàtica espor­tiva en llen­gua cata­lana. Si en aques­tes dates el repàs a l’any que s’ha aca­bat sovint causa un cert ver­ti­gen, quan el que passa per davant són dues dècades –per als joves, més de mitja vida, per a la resta, mitja sin­gla­dura labo­ral o els millors anys de les seves vides– és pro­ba­ble que aflori un punt de nostàlgia.

Per als que con­ti­nuem a L’Espor­tiu –suc­ces­sor d’El 9 des de l’abril del 2015– aquesta efemèride és una pel·lícula que passa acce­le­ra­da­ment. El 2002 la pri­o­ri­tat era el paper, i avui el suport digi­tal i les xar­xes ja han pas­sat de ser com­ple­ments a tenir vida i dinàmiques pròpies i dife­ren­ci­a­des. En vint anys hem sobre­vis­cut a tres cri­sis: la glo­bal del 2008, la del propi sec­tor, amb un redi­men­si­o­na­ment i recon­versió –encara incon­clu­sos– quan els efec­tes d’aque­lla bom­bo­lla es van dis­si­par i, per rema­tar-ho, la crisi de la covid-19 i tot el que se n’ha deri­vat. Tot això, ama­nit amb el fet que a mig camí (2011) i fins avui, el diari va pas­sar a ser edi­tat per una soci­e­tat limi­tada labo­ral. És a dir, és pro­pi­e­tat dels seus tre­ba­lla­dors, en un pro­jecte coo­pe­ra­ti­vista sin­gu­lar.

L’inici del segle XXI ha fet tron­to­llar pre­cep­tes econòmics fona­men­tals, regles ele­va­des poc menys que a la cate­go­ria de dogma que, en caure, s’han endut empre­ses, llocs de feina, sec­tors econòmics sen­cers, i ho han subs­tituït tot per una sen­sació per­ma­nent d’ines­ta­bi­li­tat. Un procés que no ha estat innocu ni per als mit­jans de comu­ni­cació ni, per des­comp­tat, per a L’Espor­tiu.

Vint anys després, però, podem afir­mar que hem acon­se­guit pro­te­gir les qua­tre potes d’aquell pro­jecte: el peri­o­disme, l’esport, la llen­gua i el país. Com bé recor­den en el seu arti­cle els tres direc­tors pre­ce­dents, hem acon­se­guit un segell propi en ter­mes de país però també en el peri­o­disme: por­ta­des sin­gu­lars, com­pro­me­ses més enllà de si la pilota entra o no. I pari­tat, opinió, anàlisi... aspec­tes molt pre­sents avui dia en què hem estat pio­ners.

Al cap de vint anys, hem evo­lu­ci­o­nat d’una marca de peri­o­disme en paper a un con­cepte ampli. L’Espor­tiu és paper, però cada vegada és més suport digi­tal i xar­xes, de manera indes­tri­a­ble. Ho cons­ta­ten els més de 46.000 segui­dors a Twit­ter i la difusió del lloc web aquest 2021, que regis­tra unes mit­ja­nes men­su­als de 123.000 usu­a­ris únics (+47% res­pecte al 2020), 263.000 visi­tes (+65%) i 490.000 pàgines vis­tes (+74%).

Per vint anys més

En aquesta edició en paper, la número 7228, cele­brem també que, vint anys després, ens con­ti­nuen acom­pa­nyant lec­tors, ins­ti­tu­ci­ons i anun­ci­ants que han fet pos­si­ble que hàgim arri­bat fins aquí amb la pos­si­bi­li­tat de reno­var i reforçar el nos­tre com­promís amb un espai que con­ti­nua exis­tint en el sis­tema comu­ni­ca­tiu català i que només ocupa L’Espor­tiu: un mitjà pen­sat i escrit en llen­gua cata­lana, que té refe­rents espor­tius cata­lans cada dia més encai­xats en un con­text glo­bal. Un diari que, amb tota la modèstia però també amb tot l’orgull d’haver for­mat part de les vides de lec­tors, ciu­ta­dans i també peri­o­dis­tes que s’han for­mat aquí, aspira a ser una eina útil en un país que ha fet el trànsit per assu­mir la neces­si­tat de plena sobi­ra­nia, en un procés que ja és irre­ver­si­ble.

CREIXEMENT

La difusió dels canals web i de les xarxes ha rebut un impuls molt potent l’any 2021

Vint personatges, vint relats de dues dècades

Aquesta primera edició en paper del 2022 és especial. Hem escollit vint personatges de l’esport català, deu homes i deu dones –L’Esportiu ha estat pioner en l’esforç pel tractament paritari de l’esport– que han marcat d’una manera o altra aquestes dues primeres dècades del segle. No perseguim ser exhaustius perquè amb 20 no és possible. Els que hi són permeten sentir el batec i els èxits de l’esport del país durant aquests vint anys perquè han estat protagonistes d’un reguitzell d’èxits individuals o bé personalitzen triomfs col·lectius d’equips que han marcat una època. Un recull de highlights d’una mena de competició que no s’ha aturat en dues dècades.

Entre els 20 protagonistes que ens ajuden a radiografiar aquests 20 anys hi ha absències il·lustres, fins i tot diversos campions olímpics. Aquest fet és un termòmetre d’alta precisió per valorar el pes de l’esport català en el context mundial. Catalunya, un país petit en extensió, discret en demografia però exuberant en tantes i tantes activitats –entre les quals l’esport ocupa un lloc preeminent– i que no es pot treure la recança de pensar fins on seria capaç d’arribar si tingués un estat que la defensés.

El dia que va començar tot

Aquesta és la portada d’El9 del 2 de gener del 2002. Només té d’especial que és la primera. Posar-la al costat de la d’avui o de qualsevol de les portades que s’escapen de l’ortodòxia –algunes de les quals les recollim en la plana 4– permet adonar-se que vint anys són molts i que els temps han canviat també pel que fa al tractament gràfic.

Dels personatges que apareixien en aquella primera portada tan sols Nani Roma continua en primera fila de l’esport, fa vint anys en moto i ara al volant després d’haver guanyat dos Dakar. Després de Joan Gaspart , el Barça ha tingut tres presidents amb plens poders (Laporta, Rosell i Bartomeu) i després de Paco Flores, han desfilat ni més ni menys que 19 entrenadors per la banqueta de l’Espanyol. Tots dos, Gaspart i Flores, eren entrevistats en aquell primer número.

I si el Barça té problemes d’efectius avui, fa vint anys s’estava coent una crisi de proporcions similars. El primer entrenament del 2002 se’l van saltar Geovanni, Rochemback –tots dos sense avisar– Kluivert i Rivaldo, que havia de passar una revisió mèdica perquè estava lesionat. La Sant Silvestre de Barcelona, la Premier i el calendari de cites de l’any donaven contingut al número 1.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)