DIARI DE REDACCIÓ / LLUÍS SIMON

9

«La mudança»

És una excel·lent cançó de Cesk Frei­xes. Hi vaig pen­sar en l'entre­vista amb Carod al seu des­patx del Par­la­ment. Hi havia una este­lada i un gran mapa dels Països Cata­lans que, jo diria, ja tenen els dies comp­tats.

10

Encara sagna

Aquí som molta gent i el debat dels toros encara cou. Per­so­nal­ment, he hagut de donar el con­dol a cata­la­nis­tes i rojos de soca-rel que no n'ente­nen la pro­hi­bició. Però tran­quils. Segur que ben aviat sor­tirà una uti­li­tat pel mòbil que per­metrà a l'usu­ari ser el mata­dor. No mata­ran el toro, però sí el cuc.

11

«Mr. Potato»

També cone­gut com a Del Bos­que. Reco­mana a Guar­di­ola que una altra vegada faci tor­nar els juga­dors inter­na­ci­o­nals amb més temps per entre­nar-se. El que no diu és que s'han d'entre­nar abans, no per estar a punt per jugar amb el Barça, sinó perquè ell, per­so­nal­ment, els pugui con­vo­car amb Espa­nya sense que es quei­xin. D'això se'n diu barra ele­vada al cub.

12

Les meda­lles can­ten

Després del fes­ti­val dels atle­tes fran­ce­sos en l'euro­peu de Bar­ce­lona ara n'arriba un altre, el dels neda­dors en l'euro­peu de Buda­pest. Ningú dis­cu­teix que França va fer el ridícul en el mun­dial de fut­bol, però ningú pot dis­cu­tir tam­poc que la seva estruc­tura espor­tiva, sobre­tot en els esports olímpics, és encara supe­rior a l'espa­nyola.

13

Manc­hes­ter

Des de temps imme­mo­ri­als el City ha estat l'equip pobre de Manc­hes­ter. Per això per­so­nat­ges pre­sump­ta­ment a con­tra­cor­rent, com els ger­mans Gallag­her (Oasis), han expres­sat popu­lar­ment el seu odi con­tra el Uni­ted. Però ara el que es gasta 100 mili­ons de lliu­res per any és el City, men­tre que el Uni­ted encara té al banc els 96 mili­ons de Flo­ren­tino i Cris­ti­ano i, el que és més impor­tant, con­ti­nua sent un equip més com­pe­ti­tiu. Tota una lliçó.

14

Súper estafa

En un tor­neig ofi­cial mal­pa­rit (en el sen­tit lite­ral del terme) Guar­di­ola almenys n'ha pogut treure una con­clusió prin­ci­pal: Miño, Sergi Gómez, Oriol Romeu i Jonat­han dos San­tos estan pre­pa­rats per jugar en el pri­mer equip, però encara no tots al mateix temps.

15

La resistència

Fa un temps vaig cla­mar al cel per alguns errors cla­mo­ro­sos de la junta de San­dro Rosell, com ara el de no sor­tir-se'n en l'ope­ració Cesc, el Sant Greal del bar­ce­lo­nisme. Amb tot, amb la galo­pant crisi econòmica que tenim a sobre agra­eixo que resis­tei­xin amb sang freda els cants de sirena que recla­men fit­xat­ges a tort i a dret, sobre­tot després d'una pri­mera der­rota intrans­cen­dent.

16

Cava de Llano

Aquesta senyora amb un cognom de remi­niscències tan aristòcra­tes és la que ha recor­re­gut al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal con­tra la llei d'aco­llida dels immi­grants, perquè es veu que aquí som tan racis­tes que volem que apren­guin el català. On era aquesta dona quan amb setze anys m'obli­ga­ven a escriure i a lle­gir grec clàssic? I això que jo era del país!

17

El retorn

Avui és el final de les vacan­ces. Citant un com­pany meu, ara final­ment podré des­can­sar.

18

«A mi la legión»

Veient l'immi­nent perill d'invasió per part dels infi­dels, els pro­tec­to­rats his­pans en ter­res moris­ques recla­men auxili al gran legi­o­nari de crist. Així, Aznar de Valla­do­lid, amb cor­cell de plata, ha plan­tat la seva gra­ci­osa figura a la ciu­tat asset­jada, la penúltima d'un imperi que va ser for­jat, segons el seu monarca, sense cap impo­sició.

19

Özil

A Madrid no es con­for­men a pre­sen­tar orgu­llo­sos aquest juga­dor. El que en rea­li­tat volen fer és demos­trar, ni que sigui amb substàncies al·lucinògenes, que és men­tida que Guar­di­ola i el Barça el van des­car­tar per un preu més asse­qui­ble.