“La plata és el resultat de la passió i la dedicació”
Surf de neu. Queralt Castellet, la primera medallista catalana en uns Jocs d’hivern, analitza les claus de l’èxit i es planteja el futur, Milà-Cortina d’Ampezzo 2026, com un procés de millora
Els ulls de Queralt Castellet (Sabadell, 1989), medalla de plata en halfpipe (migtub) als Jocs Olímpics de Pequín, brillen quan parla sobre el seu esport, perquè, més enllà de victòries i disgustos, el surf de neu és la seva gran passió. Després de convertir-se en la primera catalana a penjar-se una medalla en uns Jocs Olímpics d’hivern, Castellet repassa en una entrevista a l’agència Efe el camí cap a l’èxit, els secrets del metall i els plans de futur, que inclouen mantenir el nivell amb vista als Jocs de Milà-Cortina d’Ampezzo del 2026.
“Em continuaré entrenant, aprofitaré la millor part de l’any, que comença ara a la primavera. Tan aviat com pugui, me n’aniré a Suïssa per aprofitar les condicions de neu primaveral i més tova. Hi ha milers de trucs que no he volgut fer en la primera part de la temporada per por de lesionar-me amb condicions de neu més dura. Ara tinc l’oportunitat de deixar-me anar una mica, fer surf de neu sense pressió. Tinc moltes ganes de continuar amb el procés. Els propers Jocs Olímpics ja arribaran. I tant de bo que quan arribin hagi aprofitat aquests anys per tenir un nivell encara més alt”, explica sobre el seu futur immediat i també a mitjà termini.
Castellet valora la plata com “el resultat de la feina ben feta, de molts anys de dedicació i passió pel surf de neu d’algú que realment estima aquest esport i respecta el medi ambient”. Tot plegat, sense instal·lacions ni a Catalunya ni a l’Estat: “El meu és un cas excepcional. En altres països ho valoren i entenen que no és normal. Ara ja em coneixen; soc una persona que des del principi va decidir acceptar les oportunitats.”
Canvi d’entrenador
La vallesana va prendre una decisió fonamental quan va canviar d’entrenador amb el cicle olímpic avançat: “En tots aquests anys, Benny Bright (el seu exentrenador) ha estat fonamental. Després de canviar d’entrenador, tenia una mica de por per haver fet el canvi tan a tocar dels Jocs Olímpics, però no tenia cap altra opció. El canvi va ser positiu i es va demostrar que tot el que estava aprenent sortia igualment. Amb Danny Kass tinc una altra perspectiva. Considero que els canvis sempre són per bé, i més si t’entrena algú amb tanta experiència en migtub i tant de coneixement com Danny Kass. Havia d’anar bé, però també és cert que he començat a arreplegar els fruits després de quatre anys amb Benny Bright.” Tanmateix, els dies previs a la gesta van ser pedregosos per les baixes sobtades de membres del seu equip: “El meu equip està format pel fisioterapeuta, l’entrenador i un assistent de pista. Tres dies abans de viatjar a Pequín, el meu fisioterapeuta em va dir que no hi podria assistir per un problema personal. La Federació Espanyola d’Esports d’Hivern em va ajudar amb un fisioterapeuta que va avançar el viatge. Quan era a la Xina, el meu nou tècnic em va trucar i em va dir que havia donat positiu per coronavirus en el segon test. No obstant això, no em va agafar por i m’ho vaig prendre força bé.”
El gran dia
A més, Castellet no ho va tenir gens fàcil durant la competició. El primer set no va anar gens bé. “Després de la primera actuació, estava una mica descol·locada, nerviosa i confosa per la puntuació rebuda. I em vaig preguntar què no estava fent bé”, relata la catalana, que va trobar la concentració necessària: “No em podia fixar en el que estaven fent les rivals, i Danny Kass no hi era per dir-m’ho. Sabia que hi havia una línia molt fina entre agrupar tots els aspectes positius en aquell segon set, o barrejar el que era positiu i negatiu i esperar a veure què passava en la final. Això darrer és el que normalment passa en un moment així. És molt difícil concentrar-te només en el que tu pots fer i en el que és positiu i que pots rendibilitzar en aquell moment, però en aquell segon set vaig ser capaç de fer-ho, de centrar-me i recordar la il·lusió que m’havia portat fins a Pequín.”
