Estem en dues línies que vaig defensar en la campanya i en què possiblement es veurà el canvi, a banda de la proximitat amb els clubs i d’activar molt més les delegacions territorials. També vaig ressaltar que per mi faltava un projecte de tecnificació i de moment els responsables de sector que ha designat Quim Erta com a director tenen la tasca encomanada de fer un retrat de l’actual atletisme català: com estan els entrenadors, els atletes, els territoris on entrenen, mancances de material, la seva situació personal […]. A partir d’aquest retrat real, elaborarem el projecte de tecnificació. Això anirà lligat també a establir un model d’escola catalana d’atletisme que es pugui adaptar a les particularitats de cada territori. Serà un any d’avaluació per poder fer realment aquest impuls. Si no sabem d’on venim, no ho podrem fer. També estem preparant un fòrum d’entrenadors i de clubs. Com vaig insistir en campanya, hem de posar el punt de mira a saber vendre el producte atletisme per aconseguir recursos i tenir més iniciatives.

Dins la junta, tenim diferents comissions, la de promoció, de clubs, de trail, de cros, de ruta, i a partir d’aquí tothom qui vulgui, sense exclusivitat de ningú, hi tindrà entrada. Jo mateixa ja he fet algunes trucades pel que fa a la comissió de clubs, que és la més important, i els altres responsables estan fent igual.

Ens va convocar un dimecres, pocs dies després d’haver guanyat les eleccions. Bàsicament, vam parlar de la pista coberta de Sabadell i de la remodelació que s’haurà de fer a partir de les quatre administracions. Ens va ressaltar el que jo mateixa defensava en campanya; hi haurà diners si hi ha bons projectes.

Aquesta pregunta potser la podrien respondre millor des de l’Ajuntament de Sabadell, però la predisposició és total. N’estic convençuda perquè la licitació ja està feta i per tant entenc que ja s’hi podrà treballar entre juny i juliol, i al desembre ja haurien d’estar les obres acabades.

No en tinc constància. Aquesta pista desmuntable ens ha fet un bon servei, tant en l’època de Vilafranca del Penedès com l’any passat al Sant Jordi. Trobar un espai adient amb les mesures que es necessiten és molt complicat. No llancem la tovallola, però penso que potser seria més pràctic trobar un terreny i construir una nau. S’està buscant, però no hi ha res definitiu.

Encara no està del tot definit. De moment, no hi ha un gran pressupost per fer un gran míting i els diners que tenim pensem que els hem de reinvertir en altres àmbits. Pensem que ara potser ens caldria un míting que donés valor als atletes del país. Hem de fer una aposta per l’atletisme català, perquè portar grans estrelles de fora si després no hi ha atletes d’aquí significarà oportunitats perdudes. Al marge d’aquest gran míting de referència, també volem potenciar reunions potser d’un segon nivell com els Quatre Motors o el de Palafrugell. Avui per avui i en l’actual realitat econòmica aquesta seria l’aposta, però ja veurem que podem fer més endavant. De fet, aquest any el míting de Barcelona no figurava inicialment en el calendari, però hem trobat dates disponibles i finalment es farà al juliol.

Tenim un Estadi Olímpic que malauradament està desaprofitat per l’atletisme i que s’hauria d’obrir per un gran campionat. Disposem de l’espai i Barcelona hauria de tenir aquesta possibilitat. Haig de fer una trobada amb el regidor d’Esports, David Escudé, i ara que sembla que tornen a apostar per grans esdeveniments seria un bon moment per tornar-lo a activar.

No és qüestió d’inventar res. És qüestió d’establir uns criteris de treball: quines qualitats bàsiques hem de treballar, com les hem de treballar, com iniciar els nens i les nenes en l’atletisme, quines competicions son les més adequades, com les hem de fer i amb quina reglamentació, com fem la promoció, com introduïm l’atletisme a les escoles, quins materials son els més adients i si els clubs en disposen […]. Aquests criteris haurien de garantir dues coses, que el treball és bo per al creixement del nen en totes les vessants, motrius, físiques i psicològiques, i que quan arribi a la categoria cadet estigui ben treballat i format.

La visibilitat és fer de l’atletisme un bon producte perquè sigui vendible. Aconseguir que els municipis, les administracions públiques i les entitats privades s’ho creguin. En aquest sentit, hem de potenciar que les competicions es puguin veure per streaming. És una de les potes que hem d’anar treballant. Primer haurem d’invertir en aquest producte i després, anar-lo a vendre. També hem de comunicar millor per obtenir els resultats. De totes maneres, el 2022 potser no es veuran grans canvis perquè, primer, tenim un pressupost tancat i, segon, un calendari pràcticament fet. El 2022 el dedicarem a estudiar, a avaluar, a mirar, a projectar, a fer el producte. Serà l’any de la sembra. Els canvis es començaran a veure de veritat el 2023, quan podrem engegar els projectes que estem treballant amb un pressupost nou.