Paula Badosa ha parlat de les seves sensacions de cara a la disputa del torneig francès de Roland Garros que arrenca diumenge i ha assegurat que li agradaria arribar menys exposada del que ara està, sent una de les millors raquetes del circuit. “No arribo com m’agradaria, m’agradaria arribar menys exposada i amb més tranquil·litat. Però és el preu a pagar. Hauria canviat no jugar algun torneig d’aquesta gira de terra, no diré quin. Però vinc preparada, he treballat molt bé”, indica.

“Estic molt preparada físicament i tennísticament. Mentalment m’hauria agradat arribar una mica més tranquil·la. Però és un Grand Slam, tots tenim els nervis a flor de pell i és qui el gestioni millor”, va afegir a l’acte on va ser presentada com a nova ambaixadora de Forcapil.

En aquest sentit, ha analitzat la seva condició de favorita: “Jugar com a favorit mai no és fàcil, més per a les rivals que juguen sense res a perdre i pugen més el nivell. És un altre repte que tindré i estic ganes d’afrontar-ho. És un torneig molt emotiu, significa molt. Vaig guanyar el torneig júnior i va ser el primer Grand Slam que vaig anar a veure amb nou anys. Tinc molts records bonics i m’agradaria molt fer-ho molt bé”.

Badosa arriba a aquesta cita després de jugar a Madrid i Roma: “Òbviament he sentit pressió en aquests tornejos, en alguns més que altres. També crec que arribava amb molts partits jugats, potser necessitava jugar una mica menys. És el meu primer any amb tot això nou, amb moltes experiències de què estic aprenent”.

Sobre com porta el fet d’atreure més atenció, va declarar: “Depèn del dia. És una cosa que ha vingut de sobte, fa un any estava la setanta-un més tard he estat la dues. Ha estat un boom molt gran, cosa que no t’esperes. Sempre he cregut que podia fer coses bones al tennis però no m’ho esperava d’un dia per l’altre tan ràpid i no és fàcil de portar. Ara estic molt exposada, cada partit que jugues la gent espera que ho guanyis. Això no és el normal. És complicat de portar i ho estic aprenent a gestionar. Ho estic portant amb el meu equip, amb professionals. Espero que vagi gestionant-ho millor” , ha afegit.

Tot això li va deixant lliçons: “El primer que he après és que he d’eliminar-me les xarxes socials. Fa molt de mal, perquè al final és molt fàcil per a la gent parlar sense ser-hi dins. Faig el millor que puc la meva feina i que et estiguin jutjant constantment des de fora és molt fàcil. També el que m’ha ajudat és parlar les coses, expressar com em sento a cada moment”. Malgrat tot, ho està gaudint: “Són moltíssims anys de sacrifici, tota la meva vida amb un objectiu clar, entrenant cada dia per aconseguir això. Estar ara a la posició que estic és un somni fet realitat, són molts anys de lluita i superació”.