L’última aturada, a Belgrad
Waterpolo. El porter de l’Atlètic Barceloneta Dani López Pinedo tancarà en la final a vuit de la Champions la seva extensíssima carrera sota els pals
Dani López Pinedo (Barcelona, 1980), el llegendari porter i el mur de l’Atlètic Barceloneta i la selecció estatal, tancarà aquesta setmana en la final a vuit de la Champions a Belgrad la seva dilatada carrera sota els pals. Conscient que la seva retirada s’ha endarrerit un any a causa de la pandèmia, el defensor del marc mariner assaboreix les últimes jornades com a jugador professional. “Aquest any ha estat un extra i ho estic gaudint molt. Evidentment, el fet d’arribar a la final a vuit, cosa que en alguns moments de la temporada no teníem gaire clara, i poder-me acomiadar en la final de la competició més important de clubs té molt valor, per a mi i sobretot per a l’equip. Ho gaudirem i a veure si es tracta de tres partits que ens portin fins a la final, i si és per guanyar el títol europeu, doncs encara millor”, etziba.
El futur, en bones mans
López Pinedo fa un pas al costat, però no per anar gaire lluny. Passarà de la piscina als despatxos en una nova àrea del club mariner on podrà desenvolupar els seus estudis d’empresarials. En tot cas, deixa la porteria de l’Atlètic Barceloneta en molt bones mans, en les del jove Unai Aguirre (Barcelona, 2002), que ja va ser olímpic a Tòquio i ha deixat empremta en el seu primer any en la lliga de campions. “Ja fa temps que vaig deixar la porteria en bones mans. L’any de transició amb l’Unai ha anat molt bé, perquè ell vegi com treballem aquí. Evidentment, està preparadíssim per jugar i serem aquí per animar-lo”, assegura.
Format a l’escola dels Maristes de les Corts de Barcelona, López Pinedo va jugar al CE Mediterrani (1996-2002) i al CN Sant Andreu (2002-2008) abans de fer el salt a l’Atlètic Barceloneta, on ha aconseguit els seus millors èxits esportius. És hora de tancar una etapa i de fer balanç, però el capità mariner vol mirar molt més enllà dels resultats dins la piscina. “D’aquesta etapa, sobretot em quedo amb tot el que he construït al voltant del waterpolo, la meva família, la dona i la meva filla. Tot ha estat a través del waterpolo, així que no hi ha res millor que això. Crec que és el més important, les amistats i les vivències, molt més enllà dels resultats esportius, sobretot en aquesta última i llarga etapa de la meva carrera al Barceloneta. Abans d’arribar aquí, potser no hi va haver títols, però em quedo amb la part de fora de la piscina, que encara em va fer gaudir més”, sentencia.
El Pro Recco, el rival
Pel que fa al rival de quarts de final de dijous (16.30 h), el vigent campió, el totpoderós Pro Recco, López Pinedo indica: “Sempre són els favorits, tant en clau de pressupost com de jugadors, perquè són els que tenen més plantilla, però nosaltres plantejarem el partit per guanyar-lo. Hem d’intentar imposar el nostre joc, que hi hagi més moviment i que no sigui un partit tan físic com les semifinals de l’any passat.”
“Som una petita família”
La retirada de Dani López Pinedo coincideix amb la d’un altre gran referent sota els pals, Iñaki Aguilar (Barcelona, 1983), que ha penjat el casquet al CN Barcelona, després d’una etapa al CN Terrassa, i que durant molts anys va compartir posició amb López Pinedo en la selecció espanyola. “L’Iñaki és un 10, i perquè no li puc posar un 100, com a company i com a porter. Em quedo amb la seva constància, amb la seva motivació, les ganes i l’amor que té pel waterpolo. Sempre hi ha hagut una competència sana i esportiva que ens ha fet millorar a tots dos. Que ens retirem el mateix any vol dir que hem fet una carrera bastant llarga.” I hi afegeix: “Som un esport petit i, dins del nostre esport, sempre diem que els porters som d’un altre esport encara. Som una petita família.”
Granados canviarà d’aires
A més de López Pinedo, qui tampoc continuarà a l’equip mariner el curs vinent és Álvaro Granados (Terrassa, 1998), que ahir va confirmar que marxarà a jugar fora de Catalunya. “Amb la final a vuit tinc doble motivació, perquè jugaré els meus últims partits amb el Barceloneta i m’agradaria tancar aquesta època superbonica i superimportant de la millor manera possible. Han estat cinc anys en què he crescut com a jugador, però encara més com a persona. He tingut els millors companys que he pogut desitjar mai i sempre estaré lligat a aquest club d’una manera molt íntima. El fet de marxar no és perquè no estigui bé, sinó per millorar. Sempre he tingut aquest cuquet de marxar fora, però més enllà de reptes esportius o professionals, es tracta d’un objectiu personal.”
