UNAI AGUIRRE
MILLOR PORTER DE WATERPOLO DEL MUNDIAL DE BUDAPEST
“M’he entrenat tota la vida per a aquests moments”
“L’equip ha defensat molt bé, i això m’ha ajudat a anar guanyant confiança per anar aturant”
“L’edat només és un número, i ho demostra aquest equip, que, tot i que hi ha jugadors molt joves, mentalment és molt fort”
Fa anys que els tècnics del waterpolo català assenyalaven Unai Aguirre (Barcelona, 2002) com el porter de futur de la selecció espanyola. No s’equivocaven. El 2018 ja va ser escollit el jugador més valuós del mundial sub 18 i des d’aleshores el seu creixement ha estat vertiginós. Amb 19 anys, s’ha convertit en una figura clau en la selecció de David Martín, que diumenge va escalar al cim del waterpolo mundial en vèncer en la final contra Itàlia. Aguirre, de només 19 anys, va ser escollit el millor porter del campionat.
Primer mundial i primera medalla d’or. Això és arribar i moldre.
Estem molt contents. El treball ha estat increïble. Durant tot el torneig no hem perdut cap partit. Hem guanyat tots els rivals fent el nostre joc, i això és el més important.
Què li va passar pel cap quan el seu company Edu Lorrio va aturar el penal decisiu a Giacomo Canella?
Una alegria immensa. Estic molt content per l’equip, pels entrenadors i per mi mateix.
La relació entre els dos porters de waterpolo deu ser molt especial.
Sí, ha de ser forçosament bona perquè poden passar coses com les de la final. L’Edu no va jugar durant tot el partit i va entrar per aturar el penal decisiu. Per això som tretze a l’equip i es va poder veure reflectit en aquest partit.
Hi va haver algun moment durant el torneig en què vau visualitzar que aquest cop el títol podria ser vostre?
Sí, però de fet també ho pensàvem als Jocs Olímpics de Tòquio. La diferència és que aquest cop en els encreuaments hem estat molt forts, que és quan toca ser-ho. Això ha estat clau per poder guanyar.
Ha estat escollit el millor porter del mundial. Li ha sorprès el seu alt rendiment durant el campionat?
Òbviament, no. Jo m’entreno i conec les meves capacitats. Estic molt content perquè l’equip ha defensat molt bé i això m’ha ajudat a anar guanyant confiança per anar aturant. Però sorprès no, perquè m’he entrenat tota la vida per a aquests moments, i crec que estava força preparat.
Encara no ha fet els 20 anys i ja és semifinalista olímpic i ara campió mundial. Té la sensació que tot li està passant molt de pressa?
Sí i no. L’edat només és un número, i ho demostra aquest equip, que, tot i que hi ha jugadors molt joves, mentalment és molt fort. I aquesta és la clau per poder guanyar títols.
També deu ajudar en la cohesió de l’equip que hi hagi fins a vuit jugadors de l’Atlètic Barceloneta, no?
És força important perquè estem acostumats a jugar la Champions, que és on hi ha la majoria dels jugadors de màxim nivell mundial. El joc de l’Atlètic Barceloneta també és força semblant al de la selecció espanyola, i això ens fa tenir més experiència.
En els últims anys ha tingut la sort d’haver compartit equip i vestidor amb dos dels millors porters dels últims temps, Iñaki Aguilar i Dani López Pinedo, què n’ha après d’ells?
Moltes coses, de la part tècnica i de la part mental.
I en què creu que encara té marge de millora?
En moltes coses, però ara en tres o quatre dies no pensaré en això, sinó a gaudir del títol i de la meva família, en res més.
Durant els partits és molt extravertit i expressiu a l’hora de fer les aturades. És una cosa espontània, per la seva manera de ser, o premeditada?
Al final ho faig per l’equip. Celebro les aturades i res més.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.