Pels camins del Tour 2022
Etapa 10. Morzine Les Portes du Soleil/ Megève
Després de l’etapa de repòs d’ahir, qui més qui menys haurà menjat alguna raclette com qui pren un bistec a la planxa i haurà tastat els formatges de muntanya, d’aquells de crosta aspra. Però aquesta estació d’esquí d’on surt avui la cursa és famosa, sobretot entre els esquiadors, per un personatge anomenat Jean Vuarnet que va inventar la posició de l’ou. Aquesta posició de l’esquiador, inclinada cap endavant, amb l’esquena plana, donant a l’esquiador la forma d’un ou, va revolucionar l’esquí alpí i va permetre que aquest fill de Morzine es convertís en campió olímpic de descens l’any 1960 a Squaw Valley. Aquest mètode, molt criticat a l’època pels tradicionalistes, va permetre a Jean Vuarnet celebrar l’any 2010 el 50è aniversari del seu títol olímpic. A Morzine, com no podia ser menys, s’ha descobert una escultura d’alumini i de vidre de quatre metres i mig que celebra l’esdeveniment, i també cal dir que una línia d’ulleres de sol d’anomenada mundial porten el seu nom.
Els ciclistes, que ja fa temps també que han descobert això de la postura de l’ou, passaran davant de l’escultura, conformant escamots en forma d’omelette, i es dirigiran cap al burg de Morzine, en direcció novament cap al Leman, però ara pel costat francès, a l’Alta Savoia. Passaran per l’abadia d’Aulps i per les gorgues del pont del Diable a La Vernaz i arribaran a Publier ja a les ribes del llac, aquí hi van viure, entre altres, Django Reinhardt i Anna de Noailles.
A Thonon-les-Bains el Tour girarà cua i tornarà cap al sud, passant pel Château de Ripaille, del qual es diu –amb aquell gust per la rima fàcil que ens agermana amb els francesos– que «Qui n’a point vu Ripaille, n’a jamais rien vu qui ne vaille». Però els castells d’avui no s’acabaran amb aquest, perquè tot seguit la cursa seguirà pels camins dels dos Châteaux d’Allinges, el nou i el vell, i pel Château de Beauregard, ja a prop de Cluses. Va ser des d’aquí que el Tour de l’any passat va partir cap a Tignes, on Ben O’Connor va guanyar en solitari, mentre Tadej Pogacar va prendre el control de la cursa de manera definitiva. Per més informació sobre Cluses, rellegiu l’article de l’any passat perquè la cosa tampoc ha canviat tant i hem d’anar fent hemeroteca, què carai!
Una mica més enllà, els nois del Tour passaran per l’estació balneària –avui en dia adquirida i gestionada per L’Oréal– i l’estació d’esquí de luxe de Saint-Gervais-les-Bains, amb els seus grans hotels de principis del segle XX, com l’Hôtel du Mont-Joly. També s’ha de dir que és la ciutat de la mítica ciclista Jeannie Longo, on els seus pares eren professors.
A Saint-Gervais hi ha el Nid d’Aigle, l’estació terminal del tramvia del Mont-Blanc (TMB), situada a la localitat de Saint-Gervais-les-Bains. Acull muntanyencs i caminants a 2.362 metres sobre el nivell del mar, sota la glacera Bionnassay. A l’hivern, el tramvia s’atura a l’estació de Bellevue, perquè l’estació de Nid d’Aigle no és accessible pel risc d’allau. S’està construint un nou xalet per substituir l’antic construït l’any 1933 per Georges Orset i destruït per un incendi l’any 2002. El tramvia Le Fayet - Nid d’Aigle dura uns tres quarts d’hora i un dels seus interessos és el panorama. És en aquest “niu” on comença la “Voie Royale” del mític Mont Blanc a través del refugi de la Tête Rousse i després cap al refugi de Goûter.
Avui el final d’etapa serà a Megève, a 1.460 metres d’altitud. La ciutat va fer fortuna l’any 1920 quan Edmond de Rothschild va decidir buscar una estació alpina on poder esquiar sense haver de freqüentar als enemics de la Primera Guerra Mundial. Des d’aleshores nombroses personalitats van escollir Megève per a passar-hi les vacances d’hivern, tant és així que Jean Cocteau la va qualificar de «21e arrondissement» de París.
Al Comptoir du Père Sotieu, una pastisseria local us oferiran “Flocons de neige”, uns dolços recoberts de clara d’ou, com una fina capa de merenga que afegeix cruixent a aquest petit pastís de praliné d’avellanes i xocolata. El caramel és cruixent, la xocolata és suau i la merenga aporta aquella mica de sucre que demà servirà de combustible per continuar.