Les amistats perilloses
Tercer lloc de Pogacar en l’etapa amb final a Lausana, en què Van Aert s’apunta el triomf en una agònica ascensió i iguala les dues victòries del mallot groc
L’eslovè augmenta 4 segons l’avantatge abans de la primera etapa alpina
El Tour afronta, aquest diumenge, la primera etapa alpina, amb quatre ports, de què dos de 1a al darrer terç d’un perfil que s’acaba cap amunt, sense ser puntuable. I amb Tadej Pogacar (UAE) havent augmentat en quatre segons la diferència respecte de la resta d’aspirants a discutir-li el tercer Tour seguit. L’eslovè, que venia de guanyar les dues etapes anteriors, transmet tanta facilitat sobre la bici que, en un final agònic, feia l’efecte que no ho donava tot amb la intenció que el seu bon amic l’australià Michael Matthews pogués estrenar-se en aquest 109è Tour, dos dies després d’haver-lo deixat amb la mel a la boca a Longwy, quan Pogi es posava líder amb un triomf d’etapa i l’especialista en finals explosius del BikeExchange era segon.
Wout van Aert, segon en les tres primeres etapes i líder de la general fins que va cedir el lideratge al campió de les dues darreres edicions, anava a roda del mallot groc i, al final, aconseguia la segona victòria aquest Tour. Són les mateixes que du l’actual mallot groc, amb qui també empata en el global (8) tot i haver disputat una edició més –comença el 2019, quan ja s’estrena. La d’ahir era la 50a etapa que corre Tadej Pogacar en el Tour, en què ha dut el mallot de líder 18 cops, en 40 ha estat el millor jove i en 7, el millor escalador.
Un menys
Vegard Stake Laengen (UAE) abandonava la cursa després de donar positiu per covid-19 en el test PCR. El corredor noruec, que en l’etapa amb final a la Super Planche des Belles Filles havia entrat en l’escapada i després s’havia despenjat per ajudar l’equip a protegir el mallot groc, havia donat negatiu, divendres al matí, en el test rutinari que l’equip dels Emirats fa als seus homes. El director mèdic de l’UAE, Adriano Rotunno, explicava que, a la nit, va tenir mal de coll i que, al matí següent, ja era positiu en el test d’antígens i en la PCR. “Per a la seva seguretat, la de l’equip i la de la resta del pilot, abandona”, argumentava. Geoffrey Bouchard (Ag2R), tampoc sortia per covid-19.
La més absurda
La caiguda al quilòmetre 9, amb el pilot rodant a 57 km/h, afectava la majoria dels candidats a la general. Pogacar la qualificava d’absurda, i l’incident provocava una fuga més reduïda del que es preveia, amb Mattia Cattaneo (Quick-Step), Fred Wright (Bahrain) i Frederik Frison (Lotto) amb dos minuts de marge al quilòmetre 23. Una diferència que amb prou feines superava els tres i que aniria fent la goma. Kevin Vermaerke (DSM) i Gianni Moscon (Astana) sí que posaven el peu a terra per aquesta caiguda, que no seria ni l’única ni la més absurda. Thibaut Pinot, al penúltim port, anava al terra i, quan mirava de recuperar posicions avançant per la dreta, s’enduia un bon mastegot a la cara, perquè topava amb el braç d’un auxiliar del Trek que allargava una bossa d’avituallament a un dels seus corredors.
Frison, que coronava primer la costa de Marèchet (4a), era el primer escapat a fer figa, a 62 quilòmetres. Cattaneo, el primer a la costa de Rosses (3a) i al coll de Pétra Félix (4a), ho feia a 8 i Wright començava la costa de l’Estadi Olímpic (3a) amb poc més de 20 segons a 4,9 km. Era neutralitzat a 3,5 amb Lennard Kämna (Bora) al davant seguit de Rafal Majka (UAE) –Pogacar a roda–, en una filera de cinquanta homes. Vingegaard i Van Aert anaven darrere el mallot groc i, a l’últim quilòmetre, Majka havia reduït el grup a 25 unitats. A 250 m, el polonès deia prou i s’aixecava la veda i, mentre el groc feia com si no volgués disputar el triomf, Wout van Aert el superava a ell i a Matthews a la línia d’arribada.
