Pels camins del Tour 2022
Etapa 12. Briançon / Alpe d’Huez
Briançon pertany a l’àmbit històric del Delfinat i és sotsprefectura de la regió Provence-Alpes-Côte d’Azur (PACA pels amics), vila de muntanya i plaça forta del ciclisme. Aquí qui més qui menys somia amb el mallot de punts vermells. Les cases del barri vell, fortificat per Vauban, s’arrauleixen al voltant d’una església bicèfala, els murs de la fortalesa han vist passar al costat de les seves pedres els campions més il·lustres de la Grande Boucle: Gino Bartali, Fausto Coppi, Charly Gaul, Gastone Nencini, Federico Bahamontes i Eddy Merckx, però sobretot Louison Bobet –qualificat d’«heroi prometeic» per Roland Barthes– que aquí va guanyar l’etapa tres vegades gairebé seguides.
A les muntanyes de l’entorn hi floreix el làrix alpí, l’arbre emblemàtic de la zona, que els briançonesos utilitzen per a destil·lar-ne, a partir de les seves flors, un licor anomenat mélèzine que, begut amb moderació, no impedeix resseguir les sinuoses corbes de les carreteres, sense sortir-ne massa dels seus límits marcats a banda i banda.
Avui l’etapa, en sortint de Briançon, refà el mateix camí d’ahir, primer cap a Le Monètier, Col du Galibier, Valloire, Col du Télégraphe i els “sants” de Maurienne. Els que ahir van guanyar, ara s’arrisquen a perdre-ho tot en el primer revolt i els altres pedalaran per encalçar els somnis que ahir van deixar perdre en aquest tram.
Però després la cursa gira cap a Saint-Sorlin-d’Arves i el coll de la Croix de Fer i d’allà a l’Alpe d’Huez. Vint-i-una corbes de ferradura, una cada 600 metres, que han vist volar per les seves rampes els més fornits escaladors del Tour. Encara no s’ha superat el rècord de pujar l’Alpe a més de 22 km/h, tal com va fer Marco Pantani tres vegades. Diuen que qui aconsegueix el mallot groc a l’Alpe d’Huez ja no l’abandona fins a arribar a París. Una multitud d’espectadors poblaran avui les dues vores de la carretera, alguns hi hauran acampat ja fa uns dies per esperar aquest moment fugaç del pas dels corredors. El darrer tram, just abans d’arribar a la meta, la cridòria serà eixordadora i el vencedor alçarà els braços en senyal de victòria i sentirà com una mena d’esgarrifança, perquè aquí, a l’Alpe d’Huez, és l’indret on podrà acostar la punta dels dits més a prop del cel.
També cal dir que de maig a setembre, l’oficina de turisme local entrega més de 2.000 diplomes d’escalada a l’Alpe als esforçats cicloturistes que remunten pel seu compte aquests vint-i-un revolts, és com una mena de Camí de Sant Jaume laic.