Premi a la insistència
Ciclisme. Michael Matthews, que duia dos segons llocs en aquest Tour, obté el triomf d’etapa a Mende, després de ser el més combatiu de l’escapada i refer-se al final, quan es veia superat
Michael Matthews (BikeExchange) havia estat segon en la sisena etapa del Tour, amb final a Longwy el dia que Tadej Pogacar, i en la vuitena amb final a Lausana, el cap de setmana passat, quan l’australià es veia superat per Wout van Aert amb l’eslovè, tercer, sense donar-ho tot en el darrer esforç fent l’efecte que no volia que el seu gran amic es tornés a quedar amb la mel a la boca. La insistència no és seguir buscant el triomf d’etapa, sinó fer-ho, a més, a cara descoberta en una etapa amb quatre ports de 3a categoria i un de 2a, l’últim, en les rampes del qual Alberto Bettiol (EF Education) semblava ensorrar les possibilitats d’un dels homes més estimats al pilot, a falta de 2,6 quilòmetres i poc més d’un per coronar. Matthews, a dos quilòmetres per a la línia d’arribada, contraatacava i coronant en solitari a 1,5 s’assegurava una treballada victòria perquè a 53 quilòmetres, en una fuga de 23 homes –entre els quals Marc Soler, quart a meta gràcies a la seva constància en el ritme d’ascensió però sense forces per a un canvi guanyador–, ja ho havia intentat en solitari, coronada la costa de Grandrieu (3a), la tercera dificultat del dia. Felix Grossschartner (Bora), Luis León Sánchez (Bahrain) i Andreas Kron (Lotto) contactaven amb ell al cap de cursa.
Muntanya russa
“He tingut força muntanyes russes, però la meva dona i la meva filla han fet que continués creient-hi”, deia, emocionat, l’esprintador de Canberra (1990). El tres cops vencedor d’etapa en el Tour abans (2016 i 2017) i en la Vuelta (2013 i 2014), i dos en el Giro (2014 i 2015), coronava primer el penúltim port, en la baixada del qual Kron punxava la roda i quedava despenjat. L’australià tornava a ser el més fort al peu de la costa de la Croix Neuve (2a), i aconseguia tornar a cavalcar en solitari fins que Bettiol l’atrapava i semblava descartar-lo.
Louis Meintjes (Intermarché), 13è a 15:46, era el millor dels escapats en la general. El sud-africà puja al setè lloc després d’una etapa amb un perfil que convidava als atacs, com els de Tadej Pogacar al quilòmetre 9, que Wout van Aert aturava tot just abans d’un segon intent de l’eslovè, amb Jonas Vingegaard també atent. El mallot groc també ho intentaria i el pilot es partia en dos, amb Primoz Roglic en el segon grup a dos minuts, abans que la fuga del dia es consolidés. Pogacar ho va tornar a intentar en la darrera ascensió, després que McNulty i Majka preparessin el terreny al seu cap de files, quan els Jumbo havien mantingut el ritme del grup sense problemes fins aleshores. Sí que van perdre temps els que ja són aspirants al tercer lloc del podi, com Gaudu, Thomas i Quintana, o Adam Yates i Vlasov.
Jonas Vingegaard: “Aguantar em dona confiança”
Pogacar atacava a 3,2 quilòmetres per acabar i Vingegaard era l’únic capaç de seguir-lo. El mallot blanc mantenia el ritme i al pas per la pancarta dels dos últims quilòmetres feia un intent més agressiu, sense èxit, abans del de la clàssica arribada a meta esprintant –a la imatge–. “Ha fet bons atacs, ho esperava i els he aguantat. Em dona confiança”, deia el líder de la general, que posa en context la diferència tenint en compte què queda, inclosa la CRI de 40 km. “Mentre ells controlen el pilot, nosaltres podem estalviar forces per a propers atacs”, indicava l’eslovè, recordant la pressió de dur el groc.
