Jasper Philipsen, ara sí
Victòria del belga de l’Alpecin, que, en la quarta etapa, celebrava el triomf en ser el millor a l’esprint quan Wout van Aert, ahir segon, havia arribat feia 8 segons al Tour
Vingegaard, que cau, perd Roglic i Kruijswijk abans dels Pirineus
Jasper Philipsen (1998) per fi pot dir que ha guanyat una etapa del Tour. I fer-ho sense convertir-se en una riota –carn de mem, que en diuen ara a les xarxes socials– per celebrar la victòria quan el primer ja havia creuat la línia d’arribada. És el que li va passar al flamenc de l’Alpecin en la quarta etapa, la primera en territori francès que s’acabava a Calais, amb Wout van Aert arribant 8 segons abans que el pilot després d’una impressionant cavalcada de 15 quilòmetres en solitari; gràcies a què el segon en les tres primeres etapes se situava líder de la general. Philipsen, que en l’edició de l’any passat era tres cops segon –als Camps Elisis darrere van Aert– i tres tercer, acumulava un altre segon i un altre tercer lloc aquest any i, ahir, va ser el més ràpid d’un esprint amb tres candidats al triomf. El seu botxí, el mallot verd, era segon –el quart aquest 2022.
Fabio Jakobsen i Dylan Groenewegen, els vencedors dels dos anteriors esprints convencionals en aquest Tour, no van arribar a disputar l’etapa. En el cas del corredor del BikeExchange, sisè però sense possibilitats, malgrat els esforços del seu equip per reincorporar-lo al grup quan havia anat despenjat a més d’un minut superada la costa de les Capmases (4a), una de les dues dificultats d’una jornada en què la calor era el gran rival dels corredors. L’organització de la cursa, de fet, establia a primera hora que els corredors podrien rebre avituallament des del quilòmetre zero fins als últims deu, d’una banda, i donar els bidons al públic sempre que ho fessin de manera segura, de l’altra. A més, s’apujava el marge del fora de control.
Igualtat de condicions
Primoz Roglic (1989) abandonava el Tour per segon any seguit. El segon el 2020 després de perdre el mallot groc en la penúltima etapa –el va dur en onze–, no prenia la sortida i se centrarà a recuperar-se de les caigudes que ha patit de cara a la Vuelta, la cursa que ha guanyat les tres anteriors edicions i que comença el proper 19 d’agost. Fa un any, també plegava per les lesions provocades pels accidents en cursa, llavors en l’etapa 9. “Estic molt orgullós de la meva contribució a les actuals classificacions. Espero que l’equip aconsegueixi els objectius del mallot groc i el verd”, deia l’eslovè, en referència el lideratge de Jonas Vingegaard en la general i de Wout van Aert en la regularitat. El campió olímpic de contrarellotge, que era 21è a 33:39 del segon en l’edició del 2021, no va ser l’únic a abandonar ahir. El ritme de l’etapa, narcotitzant per la calor, feia baixar la guàrdia als corredors i una de les caigudes deixava fora Steven Kruijswijk (Jumbo), que al quilòmetre 135 havia de pujar a l’ambulància quan ocupava el 13è lloc a la general a 17:16 del seu cap de files. Wout van Aert queia al costat de Kruijswijk, com Jakob Fuglsang –l’Israel ha de dir avui si el danès segueix o no. Vingegaard i Benoot tampoc es lliuraven de tastar l’asfalt, poc després.
El Jumbo perdia, ahir, dos dels escaladors més fiables per fer costat al líder als Pirineus –Sepp Kuss, a banda de van Aert, és el que queda–, una circumstància que els deixa en igualtat de condicions amb l’UAE. Els dos tenen cinc homes per donar suport al candidat al triomf final. L’Ineos, en canvi, segueix amb els vuit i, ahir, un cop neutralitzada una primera escapada de què Wout van Aert havia format part a l’inici, va demostrar el potencial en l’aproximació a Carcassona, quan Ben Thomas (Cofidis) s’escapava de bracet amb Alexis Gougeard (B&B) i era capaç d’aguantar el torcebraç als equips dels esprintadors fins que quedaven 500 metres per al final.
Més baixes per covid-19: Magnus Cort i Simon Clarke
Magnus Cort (1993) era la penúltima baixa del 109è Tour de França per culpa de la covid-19, segons va anunciar l’EF Education en un comunicat previ a la sortida de la quinzena etapa en què explicava que el danès s’havia llevat amb mal de cap i febre i que, després, havia donat positiu en el test a què s’havia sotmès. Cort va ser el vencedor de la desena etapa, la primera als Alps, dimarts passat a Megève, després de superar a l’esprint Nick Schultz (BikeExchange). El danès va ser el gran animador de la prova des de la sortida a Dinamarca, quan va aconseguir sumar tots els punts de la muntanya al seu país. De fet, va dur el mallot de millor escalador fins diumenge passat, en l’etapa 9. Simon Clarke (Israel) tampoc prenia la sortida ahir pel mateix motiu, comunicat minuts després. L’australià (1986) va guanyar l’etapa de les llambordes i va donar el primer triomf en el Tour a l’Israel, també en un esprint amb dos candidats. Aquell dia, el neerlandès de l’Intermarché Taco van der Hoorn va ser el derrotat. Les dues baixes s’afegien a la de Josean Fernández Matxín (1977), el mànager de l’UAE que segueix dirigint l’equip de Pogacar des de casa. El conjunt dels Emirats té sis corredors perquè dos dels que van començar van donar positiu per covid-19: Vegard Stake Laengen, primer, i George Bennett, després. Rafal Majka, tot i ser positiu fa uns dies, seguia en cursa per la baixa transmissivitat que presentava. Luke Durbridge (BikeExchange), Geoffrey Bouchard (Ag2r) oi Guillaume Martin (Cofidis) també van marxar per haver donat positiu.
