Molta vida més enllà del Barça
El títol de la Santboiana, els subcampionats del Reus i el Fraikin Granollers i les semifinals ACB de la Penya constaten la fortalesa dels clubs catalans més enllà del monstre blaugrana
El títol de lliga de la Santboiana, desafiant el domini dels equips de Valladolid i fent una festassa descomunal al Baldiri Aleu superant l’Ordizia en una final històrica, ha estat una de les grans fites de l’esport català aquesta temporada a les competicions estatals. La tradició del degà del rugbi català i estatal i la litúrgia escenificada van amplificar el ressò de la victòria. Feia 16 anys que la Santboiana no guanyava la lliga i el temps d’espera li va donar un valor afegit. L’equip, també en un Baldiri Aleu entregat, s’havia desfet en la semifinal del Complutense i en els quarts va eliminar el Barça. El club treballa en la confecció de la nova plantilla amb la intenció de mantenir el bloc però ja han marxat jugadors bàsics com Jordi Jorba, Javier Rojas i Clemente Saavedra.
El triplet del Generali Palau en hoquei sobre patins, revalidant el títol europeu i guanyant també l’OK Lliga –també repetint–i la supercopa, en tots tres casos superant l’equip amfitrió, fet que li atorga més mèrit i que constata el caràcter del grup, és una altra de les gran fites poliesportives del curs.
Encara que no va poder acabar aixecant el títol, el subcampionat de l’OK Lliga del Reus Virginias va ser sonat perquè va superar el Barça, el rei de la competició i favorit de favorits que encadenava vuit títols consecutius. En la semifinal al millor de cinc partit i esprement al màxim els seus recursos, el Reus va vèncer per 3-2 en el global, amb dos triomfs al Palau blaugrana, un escenari generalment inaccessible. Li va faltar benzina, però, en la final contra el Deportivo Liceo, un equip amb quatre catalans que canvia totalment la seva plantilla per al curs vinent i que tanca un cicle triomfal amb un títol de lliga, un de copa i una supercopa en els dos darrers cursos.
El Fraikin, subcampió
També s’ha de valorar en la seva justa mesura el subcampionat de la lliga Asobal del Fraikin Granollers, el millor de la competició rere el campió d’Europa, el Barça, que domina amb molta autoritat la lliga i que no deixa ni les engrunes. El club vallesà, a més, ha consolidat l’equip femení també en l’elit.
La Penya, semifinalista
Un altre dels ítems en les competicions estatals d’esports col·lectius és el retorn a les semifinals de l’ACB de la Penya, catorze anys després. La Penya, a més, va establir el rècord global d’assistència de tots els pavellons ACB durant el curs al Palau Olímpic: 12.166 aficionats contra el Barça en la lliga regular. Els 10.323 del tercer partit de la semifinal són el segon millor registre, fites amb un valor significatiu que constata la comunió entre l’afició i l’equip de Carles Duran. La Penya va caure amb el cap ben alt en les semifinals davant del Barça per 3-1, amb un triomf al Palau Blaugrana de prestigi. En la copa hi va haver tres representants de casa nostra: el Barça, que va guanyar el títol, la Penya, que va caure als quarts davant del Lenovo Tenerife, i el Baxi Manresa. Llàstima que els verd-i-negres, quan s’havien guanyat a pols el factor pista favorable en l’Eurocup, van caure inesperadament davant del Ratiopharm Ulm alemany a l’Olímpic en els quarts de final, l’única taca de la temporada. En dones, l’Spar Girona i el Sedis Cadí van arribar a les semifinals de la lliga i les gironines van perdre la final de la copa. I l’ascens a la màxima categoria del CBS Barça femení. A Europa, segons quarts de final seguits de l’Uni a l’Eurolliga.
Girona, una bogeria
En el repàs als gran èxits dels esports col·lectius catalans no es pot oblidar l’ascens sonat a l’ACB del Bàsquet Girona de Marc Gasol, un viatge al futur inspirat en el passat d’un dels millors jugadors de la història del bàsquet català. Girona va embogir un diumenge amb els ascensos de l’equip de futbol a primera i el de bàsquet a l’ACB , una cosa mai vista.
Waterpolo: Catalunya
En waterpolo, els equips catalans no van deixar ni les engrunes en la lliga. L’Atlètic Barceloneta va celebrar invicte el seu 22è títol, el dissetè seguit, superant en la final el CN Barcelona. Hi va afegir la copa, la supercopa i la copa Catalunya. En femení, va vèncer l’Astralpool Sabadell davant del CN Mataró, campió de copa. També va guanyar la lliga masculina d’hoquei herba l’Atlètic Terrassa, que va signar el doblet.
En voleibol, el DSV Sant Cugat va ser quart en la lliga regular i va jugar per segon any consecutiu la fase pel títol, en la qual va caure en els quarts contra l’Avarca Menorca. Sense el poder econòmic d’altres rivals, el club té un dels millors planters de voleibol estatal.
El Levante Las Planas
El Levante Las Planas de Sant Joan Despí és un cas paradigmàtic. Amb dos ascensos seguits s’ha plantat per segona vegada a l’elit del futbol estatal. El millor equip del grup nord va certificar el celebrat ascens superant per 3-0 l’Espanyol, un històric del futbol femení. Es va fundar el 1983 i es el resultat de la fusió de dos clubs del barri de Las Planas: la UP Bética i el Rayo Planense.
Són tots plegats alguns exemples de clubs catalans que aconsegueixen grans fites més enllà d’un gegant poliesportiu de proporcions mundials com és el Barça i que demostren la força dels clubs catalans afiliats a les 71 federacions catalanes que aixopluga la UFEC. Entitats amb diferents graus de força econòmica o de modèstia que aquesta temporada han lluitat i que formen, al costat del Barça, la força de l’esport català d’elit i la sempre valuosa aportació dels esportistes de casa nostra en l’èxit de les seleccions espanyoles.
