Una exhibició constant
Jonas Vingegaard i el Jumbo arriben avui a París per guanyar la cursa per primer cop
Tercer triomf d’etapa per a Wout van Aert, la sisena de l’equip neerlandès i la tercera en tres dies, amb el mallot groc i guanyador de la muntanya
L’emoció amb què parlaven Jonas Vingegaard i Wout van Aert un cop acabada la penúltima etapa explica fins a quin punt el Jumbo es treu aquest vespre a París un pes de sobre amb el seu primer Tour. Ho fa, el conjunt neerlandès, quasi dos anys després –el 2020 la pandèmia va endarrerir el Tour al setembre i Primoz Roglic va cedir el groc el dia 19– d’interpretar el paper de la trista figura. I amb el mallot groc, el verd –només un equip, el Telekom, ho ha fet: Ullrich i Zabel el 1997–, el dels punts vermells i sis victòries d’etapa, tres de les quals seguides des de dijous quan Vingegaard va lligar el groc en solitari a l’Hautacam.
Súper
La victòria de Christophe Laporte abans-d’ahir a Caors és el fil conductor d’una exhibició constant. Perquè Van Aert, a més, pot fer-ho a París com fa un any quan va sumar el seu tercer triomf el 2021. El belga, escollit supercombatiu per unanimitat, ja supera en tres punts el rècord de Peter Sagan en la regularitat que l’eslovac va establir el 2018. Ahir va sumar la seva tercera victòria d’etapa marcant el millor temps en tots els parcials. Fins que Vingegaard el va superar en els tres punts de referència (quilòmetre 10,6 22,1 i 32,6). Un parell d’ensurts en la darrera baixada i que aixequés el peu en la pujada final van permetre veure la segona millor imatge d’aquest Tour: van Aert esperant el mallot groc a l’arribada per abraçar-lo. La millor, el xoc de mans de Pogacar amb Vingegaard quan l’eslovè acabava de caure, dijous, i el danès l’estava esperant. L’actitud de Tadej Pogacar, guanyador de les dues darreres edicions i segon en la general després d’intentar-ho fins a la sacietat després que el Jumbo el fes caure a la trampa que li tenia preparada al Garnon, fa més gran aquest triomf.
Del blanc als tres colors
Els Jumbo-Visma han guanyat les tres últimes edicions de la Vuelta amb Primoz Roglic, però la victòria a París és el colofó al projecte iniciat el 2013, de nom Blanc. L’equip fundat el 1984 és el Rabobank (1996-2012) que el 2007 es va retirar del Tour quan Michael Rasmussen duia el mallot groc, per unes sospites de dopatge que el mateix corredor danès confessaria més tard. Richard Plugge –gerent– i Merijn Zeeman –un dels actuals directors esportius– es van trobar amb una mà al davant i l’altra al darrere quan el 2012 van perdre el patrocini gràcies al qual disposaven del segon pressupost més alt. El 2013 el van començar amb un equip anomenat Belkin (Blanc) i una filosofia amb què pretenien girar full del seu passat més recent. L’arribada d’un exsaltador de trampolí com Primoz Roglic el 2015, a cost zero, seria l’impuls que necessitava l’equip, que amb el patrocini de les loteries dels Països Baixos, començaria a tocar èxits com una crono al Giro (2016) o una etapa al Tour (2017) amb l’elsovè. La cadena de supermercats Jumbo va apostar pel projecte el 2019, quan Steven Kruijswijk va acabar tercer en la general del Tour. El 2020 i 21, Rogla i Jonas Vingegaard serien segons darrere Tadej Pogacar i, avui...
