30 ANYS DELS JOCS DE BARCELONA
29 DE JULIOL. LA XINA JA HA GUANYAT MÉS ORS QUE A SEÜL-88
Salt endavant xinès
La Xina va demostrar a Barcelona que tenia tots els elements per convertir-se en una gran potència en els esports olímpics
La República Popular de la Xina havia debutat en els Jocs l’any 1952 amb un únic esportista, va reaparèixer el 1984 a Los Angeles i no va fallar a Seül, el 1988
La Xina va començar a mostrar als Jocs de Barcelona que estava destinada a ser una de les grans potències olímpiques. Quatre anys enrere, als Jocs de Seül, l’equip xinès havia acabat onzè en el medaller amb 28 medalles, però només cinc havien estat d’or. Va quedar molt lluny del que havia fet a Los Angeles, el 1984, en el seu retorn als Jocs, en què havia aconseguit 32 medalles, 15 de les quals d’or. És clar que a Califòrnia no hi van competir els països del bloc soviètic –com llavors es deia– i va ser “més fàcil” pujar als podis en algunes disciplines.
A Barcelona els esportistes xinesos van anar per feina. El primer dia de competició van guanyar una medalla d’or i tres de plata; el segon, n’hi van afegir dues d’or, tres de plata i una de bronze; el tercer, dues d’or, una de plata i una de bronze, i el quart, una d’or i dues de plata. Quan es va tancar la quarta jornada de competició de Barcelona, el 29 de juliol, la Xina apareixia al medaller en tercer lloc, rere l’Equip Unificat i els Estats Units, i ja acumulava sis medalles d’or, nou de plata i dues de bronze. En quatre dies de Jocs a Barcelona els esportistes xinesos ja havien guanyat més medalles d’or (sis a cinc) que en tots els Jocs de Seül de quatre anys abans. La nedadora Qian Hong va ser la protagonista de l’efemèride amb la victòria en els 100 m papallona, amb un nou rècord olímpic. Qian Hong era la campiona mundial i ja havia guanyat la plata a Seül. L’equip xinès va acabar els Jocs de Barcelona amb 16 medalles d’or i un total de 54 guardons, només superat per l’Equip Unificat, els Estats Units i la nova Alemanya.
Els Jocs de Barcelona van ser tot just la quarta participació olímpica de la República Popular de la Xina. Abans de la revolució de Mao Zedong la Xina havia participat en els del 1932, 1936 i 1948. La nova Xina va debutar el 1952, però els constants conflictes amb el COI, que no volia expulsar Taiwan, van fer que es retirés del Moviment Olímpic el 1958.
El 25 d’octubre del 1979, el comitè executiu del COI, en una reunió feta a Nagoya (Japó), va readmetre la República Popular de la Xina en el Moviment Olímpic amb el nom de Comitè Olímpic Xinès. Aquesta decisió va ser ratificada per l’assemblea, en una votació que es va fer per correu i que es va comunicar el 26 de novembre del 1979.
El retorn efectiu de la Xina als Jocs va ser en els d’hivern del 1980, a Lake Placid, als Estats Units, amb 28 esportistes, però va fer costat als Estats Units en el boicot als Jocs de Moscou. El retorn als Jocs d’estiu seria a Los Angeles, el 1984.
Quan va arribar als Jocs de Barcelona, la Xina acumulava 60 medalles –20 d’or, 19 de plata i 21 de bronze– en les seves participacions olímpiques en els Jocs d’estiu, i quan en va marxar en tenia 114, amb 36 d’or, 41 de plata i 37 de bronze. Després dels Jocs de Tòquio de l’any passat, la Xina figura en el quart lloc pel total de medalles d’or i en el sisè pel total de medalles, del medaller històric dels Jocs d’estiu. Acumula 262 medalles d’or, 199 de plata i 173 de bronze d’un total de 634 medalles. Des de Barcelona 92, els esportistes xinesos han guanyat 520 medalles olímpiques, de les quals 226 han estat d’or. El seu punt àlgid va ser, òbviament, els Jocs del 2008, a Pequín, quan van dominar el medaller amb 100 medalles, 48 d’or. L’any passat, a Tòquio, van guanyar 38 medalles d’or i un total de 89 guardons.