Més esport

30 ANYS DELS JOCS DE BARCELONA

4 D’AGOST. APAREIX EL PRIMER CAS DE DOPATGE

El torn dels tramposos

Una jugadora de voleibol xinesa va ser el primer cas de dopatge dels Jocs de Barcelona, amb un preparat oriental que es va fer ella mateixa

A Barcelona es van fer 1.848 controls entre els 9.356 participants i van sortir cinc positius, quatre en les proves d’atletisme i un en el voleibol

Aquell positiu va trencar un dels somnis de Joan Antoni Samaranch per a aquells Jocs, que fossin els més nets de la història

Una jugadora de voleibol de la selecció de la Xina, Dan Wu, va ser la primera esportista que va donar positiu en els Jocs de Barcelona. El 4 d’agost, el príncep Alexandre de Merode, president de la comissió mèdica del COI, va informar que Dan Wu havia donat positiu per estricnina en un control realitzat el 31 de juliol. Cinc esportistes van donar positiu en la seva participació a Barcelona. Els altres van ser, per ordre cronològic, Madina Biktagirova (Equip Unificat, atletisme, marató), Jud Logan (Estats Units, atletisme, llançament de martell), Bonnie Dasse (Estats Units, atletisme, llançament de pes) i Nijole Medvedeva (Lituània, atletisme, salt de llargada). Cap d’ells havia pujat al podi en les seves proves.

La notificació del primer positiu va arribar justament l’endemà que el COI donés les primeres xifres dels controls antidopatge que es feien. Es va anunciar que durant els primers vuit dies de Jocs s’havien fet 1.049 controls i tots havien donat negatiu. Entre els controls pendents, fets i que s’havien d’acabar d’analitzar, hi havia el de la jugadora de voleibol xinesa. Aquell positiu va trencar un dels somnis de Joan Antoni Samaranch per a aquells Jocs, que fossin els més nets de la història. No ho van ser, però els Jocs de Barcelona van ser els que van tenir menys positius des dels de Moscou, el1980, quan no n’hi va haver cap. Una dada que figura en la història olímpica però que ningú amb dos dits de seny es pot creure vist tot el que es va descobrir a la RD Alemanya quan va caure el mur de Berlín i a les pràctiques més recents de Rússia, hereva esportiva de la Unió Soviètica. A Los Angeles 84 hi va haver dotze casos positius i a Seül 88, deu. Els Jocs de Barcelona van ser els primers de la història en què hi va haver més dones (4) que homes (1) que van donar positiu. Aquestes són les dades oficials, que només reflecteixen com estava en aquella època la lluita contra el dopatge, en què els tramposos tenien moltes més possibilitats de sortir-se’n que no pas ara. El 1992 els controls antidopatge es feien analitzant les mostres d’orina dels esportistes. A Barcelona es van fer 1.848 controls entre els 9.356 participants. En els controls previs als Jocs que les diferents federacions van fer als seus esportistes també hi va haver alguns positius. Alguns esportistes ja eren a Barcelona quan es va saber el resultat d’algun d’aquests controls i van haver de marxar sense competir. En aquella època en els controls que es feien després de cada prova i posteriorment les mostres es destruïen. A Atlanta, el 1996, hi va haver dos positius i a Sydney 2000 es van començar a fer anàlisis de sang, a més dels d’orina, i el nombre de positius va créixer. Els Jocs de Pequín, el 2008, van ser els primers en què les mostres es van començar a guardar durant vuit anys per poder-les analitzar amb mètodes més moderns i enxampar així més tramposos.

El positiu, d’estricnina, de la jugadora xinesa de voleibol es va produir a causa d’un preparat mèdic oriental tradicional que la mateixa esportista s’havia pres, sense que els entrenadors en sabessin res i sense conèixer els components del producte. Dan Wu, de 24 anys i 183 vegades internacional, va ser exclosa de l’equip, i el COI va amonestar també els membres de l’equip mèdic de la Xina per una falta doble: omissió de declaració de la jugadora i falta de vigilància dels metges sobre els productes que prenen els seus esportistes. La jugadora va donar positiu en el control que es va fer en l’Holanda-Xina (3-2) i va ser l’única de l’equip xinès que es va haver de sotmetre a la revisió.

La bielorussa Madina Biktagirova, de 27 anys i de l’Equip Unificat, va donar positiu per consum de norefedrina –un estimulant– en el control antidopatge que se li va fer després d’acabar quarta a la marató a menys de dos minuts de la guanyadora de la medalla de bronze, i li va tocar passar el control per sorteig. Les tres medallistes van ser sotmeses també al control i cap d’elles va donar positiu. Jud Logan, quart a la final de llançament de martell, va donar positiu per clenbuterol. Logan, de 33 anys, va participar als Jocs de Los Angeles i als de Seül sense aconseguir entrar en la final de llançament de martell. A Barcelona va acabar quart, amb 79,00 m, a més de dos metres de la medalla de bronze. La llançadora de pes nord-americana Bonnie Dasse també va donar positiu per clenbuterol. Dasse, de 33 anys i amb una marca personal de 19,49 m, no va superar la fase de qualificació (16,68 m). La lituana Nijole Medvedeva, que va ser quarta en la prova de salt de llargada, a 25 centímetres de la medalla de bronze, va donar positiu per ingestió d’estimulants (mesocarb).

1980
Moscou.
Cap positiu.
1984
Los Angeles.
Dotze casos positius.
1988
Seül.
Deu casos positius.
1992
Barcelona.
Cinc casos positius.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)