Atletisme

RAQUEL GONZÁLEZ

SUBCAMPIONA D’EUROPA DE 35 KM MARXA

“La medalla és un premi al compromís i a la lluita”

“Tot i els problemes que he tingut, amb la mononucleosi i la covid-19, en cap moment he llançat la tovallola“

“La distància dels 35 km m’està funcionant molt bé, tot i que és gairebé el doble dels 20 km”

Després d’aquesta medalla encara estic més il·lusionada i motivada amb vista als Jocs Olímpics de París

Raquel González (Mataró, 1989) ha començat unes merescudes vacances després d’un final de temporada per emmarcar, rubricat amb el cinquè lloc en el mundial d’Oregon i el subcampionat de 35 km marxa en l’europeu de Munic. Un curs que ha estat una muntanya russa de sensacions, amb els millors resultats esportius de la seva carrera, però marcats també pels problemes de salut, amb la mononucleosi que va tenir al maig i la infecció de covid-19 entremig de les dues grans cites atlètiques de l’any. El seu compromís i la seva persistència han tingut recompensa i han convertit la marxadora mataronina en tot un referent, com es posarà de manifest el 10 de setembre amb el reconeixement com a millor atleta catalana del 2021, una distinció que ja havia rebut el 2015.

Encara té el mòbil col·lapsat de felicitacions?
Sí, i ja em sap greu, perquè he rebut un munt de missatges i avui en dia entre el WhatsApp, el Twitter i l’Instagram és un no parar. Els volia contestar tots i ho aniré fent de mica en mica. El cap de setmana volia estar més tranquil·la, però he hagut de parar perquè si no em passava el dia enganxada al telèfon mòbil.
La inclusió dels 35 km en el programa de la marxa va generar algunes controvèrsies, però vistos els resultats sembla que és la seva distància ideal.
Sempre que hi ha canvis, hi ha gent que li agrada més que a d’altres. En tot cas, també és positiu generar debats i aportar diferents perspectives. A mi la distància m’ha funcionat bé, tot i que pràcticament és el doble dels 20 km i semblava que s’acostava més a les característiques de les marxadores de 50 km. S’ha vist que s’evoluciona a ritmes molt ràpids, gairebé com si fos els 20 km.
Després de la medalla va recordar tots els problemes que ha tingut aquest any. Com s’explica, doncs, que hagi acabat sent el millor de la seva carrera?
Ha estat increïble. Era molt difícil, però en cap moment he llançat la tovallola. Sortia d’una i me’n venia una altra. Sempre tinc molt present la frase aquesta, ocupar-me en comptes de preocupar-me. Tenia molt clar el que volia i que havia de lluitar per aconseguir-ho. Vaig tenir la mononucleosi al maig, i vaig haver d’estar parada fins la setmana abans del campionat d’Espanya a Nerja. Després del mundial em pensava que ja no em podia passar res més i aleshores vaig agafar la covid-19. Em trobava molt malament, vaig agafar febre i no podia entrenar-me perquè el meu cos no estava bé. L’entrenament principal era recuperar-me. Quan vaig arribar a la meta de Munic va ser la recompensa al compromís de lluitar, de creure i de no voler deixar escapar les oportunitats.
La seva carrera no ha estat exempta d’obstacles per lesions i, aquest curs, els problemes de salut. Ho compensa tot, aquesta medalla?
Sí, si no no seguiria fent esport. Té moments molt durs, gairebé més que moments positius, però quan arriba la recompensa t’aporta unes sensacions i uns sentiments molt macos.
Es mantindrà en aquesta distància en el futur?
Anem mirant any per any, i encara no ens hem assegut amb l’entrenador per veure què farem el curs vinent. Jo confio molt en en José Antonio Quintana i ja ho planificarem amb ell. Per l’any vinent [el mundial de Budapest] ja estem classificats pels 35 km, però encara no sabem si apostarem per aquesta prova.
Suposo que té expectatives d’anar als Jocs de París.
Sí, sempre és especial i després d’aquesta medalla estic molt il·lusionada i motivada.
Es veu molts més anys competint?
Ara no hi penso, vaig cicle a cicle. Després de París ja en tornarem a parlar.
Anant a la cursa de Munic, la grega Ntrismpioti, la campiona, se li va dirigir en algun moment durant la prova. Què li deia?
De fet, primer va ser l’hongaresa la que es va escapar. La marxadora grega va veure que jo em quedava i no responia a l’atac inicial de Viktoria Madarasc. Jo era conscient que la meva gran rival era la grega i, com que jo no em trobava bé, vaig plantejar una cursa més estratègica, d’intentar retenir-la. Després de superar l’hongaresa, vam tenir un frec a frec. Al primer canvi vaig respondre; al segon, també, però al tercer ja em va costar més.
A més de la família, després de la seva medalla també va recordar tres entrenadors que han marcat la seva carrera.
Sí, tots tres han estat molt importants per mi, han estat el meu pilar. El Juan Carlos Rodríguez, el meu pare esportiu al GA Lluïsos Mataró; en Josep Marín, amb el qual em vaig formar i bregar professionalment, i en José Antonio Quintana, amb qui estic vivint aquests últims anys i amb qui he assolit ara aquesta medalla.
Com li va per Madrid?
Hi soc des del 2018 i m’he adaptat molt bé a tot. Estic molt a gust amb els companys d’entrenament i amb l’entrenador a la Blume de Madrid.
Recordo que en una de les primeres entrevistes parlava de quan era un 50% estudiant i un 50% atleta. Com estarien ara els seus percentatges?
D’això ja en fa més de quatre anys, he, he! Ara estic centrada al cent per cent en l’atletisme, però mai m’he deixat de formar. Estudio en línia un MBA de direcció d’empreses a la UCAM. Ho puc compatibilitzar amb els entrenaments, que són la prioritat. Amb vista al futur, la gestió esportiva m’agrada molt.
Després de la retirada de García Bragado, per palmarès i experiència, s’ha convertit en el gran referent de la marxa catalana.
Sí. A més, ara he vist que m’han escollit la millor atleta catalana del 2021 i tots aquests reconeixements són d’agrair. Fan molta il·lusió i encara més si ho pots compartir amb la teva gent, en aquest cas, l’atletisme català.
Més enllà de la seva actuació i la de Mar Juárez a Munic, sembla que la marxa catalana revifa amb joves que pugen com Paul McGrath, Òscar Martínez, Cristina Montesinos, Griselda Serret, Sofia Santacreu i Júlia Suárez, entre altres.
Tenim uns tècnics que treuen medalles en campionats internacionals i que treballen moltíssim perquè aquest relleu arribi. És increïble, el treball que estan fent.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)