Plega el mite Federer
Amb 41 anys i castigat per les lesions, el superlatiu suís, el jugador més virtuós de tots els temps, anuncia que es retirarà després de disputar la Laver Cup
20 grans eslams, 103 títols i 1.251 victòries avalen la seva carrera
Roger Federer, guanyador de 20 grans eslams i considerat el jugador més virtuós de la història, va anunciar ahir que es retira als 41 anys castigat per les lesions. El suís jugarà la setmana vinent la Laver Cup, torneig que ell mateix promou, i després penjarà la raqueta. Fa temps que el cos el mortifica però la il·lusió per continuar lluitant i rivalitzant amb els seus principals contrincants en la lluita per la història l’havia mantingut en tensió fins que ha decidit que ja en tenia prou. Elegant tant en l’estètica tennística com en el tarannà, dins i fora de la pista, passa a la història com un jugador superlatiu –per a molts, el millor de tots els temps–, un elegit. Fa més d’un any que no juga per les lesions –es va operar el genoll dret per tercer cop l’agost del 2021–, concretament des que va perdre els quarts de Wimbledon 2021 contra el polonès Hubert Hurkacz.
Federer, el més veterà de l’anomenat big-three que també formen Rafa Nadal –22 grans eslams– i Novak Djokovic –21–, ha estat al capdavant del tennis mundial dues dècades. L’últim gran eslam el va guanyar el 2018 a Austràlia, superant per 6-2, 6-7 (5), 6-3 i 6-1 el croat Marin Cilic. El primer el va aconseguir el 2003 a Wimbledon, el seu torneig major més prolífic, amb 8 títols. El doble títol júnior conquerit a Wimbledon el 1998, en individual i en dobles, va propulsar el seu enlairament professional.
Però allò que potser més l’ha distingit és el mètode, la seva estètica, la capacitat per fer fàcil allò que s’intueix impossible o si més no eventual. Un estil de joc agraït i una aposta clara pel risc i l’espectacle que va provocar que el rebategessin amb el renom de geni de Basilea. El seu servei, estèticament perfecte, la facilitat per acabar els punts a la xarxa amb la volea, el catàleg infinit de cops i la rapidesa mental i d’execució, han enamorat els aficionats, que li tenen un respecte infinit. En un tennis en què s’ha imposat el revés a dues mans, ell és un romàntic del clàssic, a una ma, ara en extinció.
Federer ha explicat el perquè de la seva retirada en un missatge prou detallat a les xarxes. “De tots els regals que m’ha donat el tennis en aquests anys, sens dubte el millor ha estat tota la gent que m’he trobat pel camí. Els amics, rivals i fans que m’ha donat l’esport en aquesta vida. Avui vull compartir algunes notícies amb tots vosaltres”, diu el suís en un comunicat, en què prossegueix: “Com sabeu molts de vosaltres, en els últims tres anys se m’han presentat molts reptes per lesions i cirurgies. He treballat de valent per tornar a la millor forma competitiva, però també conec les capacitats del meu cos i els meus límits, i aquest és el missatge que el meu cos m’ha donat. Tinc 41 anys. He jugat més de 1.500 partits en 24 anys. El tennis m’ha tractat més generosament del que mai no hauria somiat. I ara he de reconèixer quan és el moment d’acabar. La Laver Cup de la setmana que ve a Londres serà el meu últim esdeveniment ATP. Jugaré més tennis en el futur, per descomptat, però no serà en grans eslams ni al circuit. Aquesta és una decisió agredolça, perquè trobaré a faltar tot el que el circuit m’ha donat.”
Les reaccions
“T’estimo, Roger, gràcies per tot el que has fet pel tennis i per mi. No serà el mateix sense tu”, sentencia Juan Martín del Potro, que li va guanyar la final de l’obert dels EUA el 2009. “Tant de bo aquest dia no hagués arribat mai”, afirma Rafa Nadal, rival i amic: “Ha estat un plaer i un privilegi compartir aquests anys amb tu.”
310 setmanes número 1
Federer és el segon tennista de la història amb més setmanes al capdavant del’ATP, 310, només superat per Novak Djokovic (373). El tercer és el nord-americà Pete Sampras (286). Ha acabat número 1 el curs cinc cops: 2004, 2005, 2006, 2007 i 2009. Altres avals numèrics del suís són el balanç estratosfèric de 1.251 victòries i 275 derrotes. També va guanyar la Davis, el Masters sis vegades i es va penjar l’or olímpic el 2008 en dobles amb Wawrinka i la plata individual a Londres 2012 perdent la final contra Andy Murray.