Després de la dolorosa derrota en la pròrroga de la final de la Super Globe tocava aixecar-se. I el Barça ho va fer. I de la millor manera. Contra un dels millors rivals, el reforçat Aalborg, i un dels millors escenaris, l’Sparekassen Arena. L’equip blaugrana es va llepar les ferides de Dammam i va reforçar el seu lideratge de grup en la Champions. Tota una declaració d’intencions del conjunt català, que amb cinc victòries en cinc partits continua intractable pel camí de la tercera copa europea consecutiva. L’equip d’Ortega es va mantenir fidel al seu estil de joc i en cap cas va pagar el desgast acumulat pels partits del mundial de clubs i el llarg viatge des de l’Aràbia Saudita. Precisament, el Barça va marcar diferències en els últims 10 minuts, amb un Emil Nielsen (9 aturades en la segona part) cada cop més gran sota els pals i amb Aleix (11 gols) i Mem (8) com a estilets en atac.

En la posada en escena, l’equip blaugrana va respondre a l’intercanvi de cops i fins i tot va prendre la iniciativa després del segon penal executat per Aleix (6-8). Curiosament, el conjunt danès va reaccionar després de l’exclusió de Jesper Nielsen (10’). El Barça no va aprofitar la superioritat i amb la precipitació i les pèrdues de pilota va provocar els gols fàcils del rival. Un parcial de 5-0 (11-8) va encendre els llums d’alarma a la banqueta blaugrana i Ortega es va veure forçat a demanar temps mort. Les consignes van donar resultat perquè el conjunt català va reaccionar i pràcticament va tornar el parcial als locals (11-12). El ritme era vertiginós i es va arribar a la mitja part amb taules (19-19).

En l’inici de la segona part es va mantenir l’equilibri durant 20 minuts. El Barça, impulsat per les aturades de Nielsen i un pas endavant en defensa, va mantenir la velocitat de creuer. L’Aalborg, en canvi, va anar perdent pistonada i va veure impotent com els blaugrana obrien una important escletxa (30-38) que ja no van ser capaços de recuperar.