El mestre de mestres
Tennis. ATP Finals. Djokovic derrota Casper Ruud per 7-5 i 6-3 sense concedir cap pilota de trencament i iguala Roger Federer amb sis títols
Novak Djokovic (7) va tancar a Torí el seu inicialment agitat curs 2022 amb una victòria de prestigi contra el noruec Casper Ruud (3) per 7-5 i 6-3 en 1h32 que el ressitua com el mestre de mestres de la història de les ATP Finals compartint el privilegi de sis títols amb el gran i recentment retirat Roger Federer. El balcànic, que tanca l’any més convuls de la seva carrera cinquè de l’ATP i amb cinc títols al sarró, no guanyava la competició des del 2015 i fa un cop de puny damunt la taula que li serveix per agafar embranzida i lluitar per destronar del número 1 Carlos Alcaraz el 2023. Arrodoneix una setmana pletòrica amb cinc victòries en cinc partits en què no ha deixat ni les engrunes. Ruud, en canvi, perd la tercera final d’alta graduació després d’haver cedit a Roland Garros contra Rafa Nadal i en l’obert dels EUA contra Alcaraz, contra qui també va perdre la final dels Masters 1.000 de Miami, en una temporada en què, malgrat les decepcions puntuals, s’ha confirmat entre els millors del món –acaba l’any tercer–, i ha estat un exemple de regularitat i perseverança.
Ruud va salvar dues pilotes de trencament en el segon joc i una tercera en el setè. Djokovic, malgrat això, va arrencar fent mala cara i no es trobava bé. A poc a poc, però, se’l va veure cada cop més recuperat i, en el dotzè joc, en la quarta pilota de què va disposar, va clavar la queixalada (7-5) en una jugada marca de la casa en què va insistir amb paciència sobre el revés del noruec, excessivament conservador en el tram final de l’acte. Amb la moral pels núvols i cada cop més segur, el serbi, que mai no va concedir cap pilota de break, va arrencar un nou trencament en el quart joc del segon parcial (3-1) i ja no va titubejar, desplegant el seu gran joc, que va impossibilitar la reacció del seu oponent. En el penúltim punt del duel –amb 30-30 i 5-3–, tots dos van regalar un intercanvi prodigiós de 36 cops, el més llarg del partit, en què el serbi es va guanyar a pols la primera pilota de partit. Va respirar, va llançar la bola al cel i va segellar el títol amb un ace.