L’esclat de Masarova
Tennis. La plaça de finalista a Auckland la ressitua en la WTA (94a) i posa fi a un període de dubtes després d’haver guanyat el Roland Garros júnior (2016)
El 2016, Rebeka Masarova (Basilea 1999) va guanyar el títol de Roland Garros júnior superant en la final la nord-americana Amanda Anisimova i va arribar a ser la número dos del món de la categoria. Tot just un any abans se l’havia endut Paula Badosa. També va ser finalista de l’obert d’Austràlia júnior el 2017. Emergent, va arribar a les semifinals en el WTA 250 de Gastad del 2016, una fita, en un torneig en què va derrotar l’exnúmero 1 del mon Jelena Jankovic. Però els èxits en categories de base i també els sempre mediàtics i meritoris espetecs prematurs no garanteixen res.
Les lesions de Masarova al lligament del genoll (2018) i al peu (2019), i més tard l’aturada sobtada per la pandèmia, van alentir i fer més feixuc el seu camí. I per molt que fos campiona júnior a París, ha hagut de picar molta pedra en tornejos ITF –atresora sis títols entre el de Dijon 2018 i el d’Hamburg 2022– per arribar ahir oficialment per primera vegada en la seva trajectòria al top 100 de la WTA (94a), la porta que estalvia moltes fases prèvies.
Pandèmia: cuidadora
Quan la covid va assotar de valent no ho va dubtar i va ajudar la gent fent de cuidadora en una clínica de neurorehabilitació de Basilea. El seu pare és metge; la seva mare, infermera, i la seva germana ha estudiat medicina, idiosincràsia familiar que va pesar en la seva decisió en els mesos en què no es podia jugar a tennis.
Federer, el seu ídol
La vocació per l’esport de la raqueta li va sorgir de ben petita, concretament el 2003, quan va veure el mite Roger Federer aixecar el seu primer Wimbledon. La políglota Masarova es va instal·lar a Catalunya de ben petita i també ha passat temporades a Suïssa. De fet, el 2011, quan militava en el CE Sánchez-Casal, va guanyar el campionat català aleví.
Actualment s’entrena a l’acadèmia BTT de Valldoreix amb el tècnic Josep Maria Pipo Maresma, amb el qual havia coincidit quan tan sols tenia 9 anys. Mai no oblidaran el torneig d’Auckland –Pipo no hi va poder viatjar–, uns dies de somni en què va progressar des de la fase prèvia. Les llàgrimes d’emoció van aflorar als ulls quan va derrotar la belga Isaline Bonaventura i es va plantar a la seva primera final WTA, en la qual, això sí, no va tenir res a fer contra la nord-americana Coco Gauff (7a de la WTA), una fora de sèrie que als 15 anys ja va meravellar el món. Masarova es va disgustar per no haver pogut desplegar el seu joc habitual, basat en un gran servei en què aprofita molt bé la seva gran envergadura (1m86). A Auckland n’ha donat bona fe.
Badosa, onzena
Paula Badosa, per la seva banda, ha ascendit dues posicions en el rànquing WTA i ara ocupa l’onzena posició. La tennista de Begur debuta avui en el torneig d’Adelaida contra l’estoniana Annet Kontaveit, la dissetena del rànquing. En l’horitzó té l’obert d’Austràlia, que arrenca dilluns vinent, torneig en el qual l’any passat va arribar als vuitens de final abans de caure contra la nord-americana Madison Keys.
Triomf de Bolsova a Austràlia
Amb el rànquing que ahir va estrenar, Masarova s’hauria plantat directament al quadre final de l’obert d’Austràlia, però ha de jugar la sempre duríssima fase prèvia en qualitat de 25a cap de sèrie del quadre. Havia de debutar la matinada passada hora catalana contra la romanesa Gabriela Lee (198a de la WTA). La palafrugellenca Aliona Bolsova (145a de la WTA) –companya habitual de dobles de Masarova– per la seva banda, va començar ahir el seu camí amb un triomf contra la britànica Heather Watson per 7-6 (4) i 6-3. La seva segona rival serà la ucraïnesa Lesia Tsurenko (134a i cap de sèrie 31). També hi és la blanenca Marina Bassols (18), que debutava contra la grega Valentini Grammatikopoulou.
