Crit d’alerta de la pilota oval
Rugbi. El president de la federació catalana, Ignasi Planas, denuncia que els clubs de Barcelona s’estan ofegant pel dèficit d’instal·lacions i critica els incompliments reiterats de l’Ajuntament
La pràctica del rugbi a Barcelona passa moments molt delicats pel dèficit continuat d’instal·lacions que posa en perill la subsistència dels nou clubs de la ciutat. Així ho va denunciar ahir el president de la Federació Catalana de Rugbi, Ignasi Planas, en un acte, acompanyat pel vicepresident de la federació espanyola, a més de jugadors i directius dels nou clubs de Barcelona. Es dona la paradoxa que mentre els practicants de l’esport de la pilota ovalada estan assolint xifres rècord a Catalunya, a la capital del país es viu una situació de clar estancament. “Fa trenta anys hi havia sis camps a Barcelona per a 900 practicants, ara en tenim quatre [Foixarda, Mar Bella, Teixonera i Pistes UB] per a 2.000. Hi ha clubs que han deixat de fer tasques de promoció a les escoles perquè no poden agafar més gent. Un altre no pot obrir un segon equip femení perquè no saben on entrenar-se. Ens trobem ofegats perquè els clubs no poden créixer. Hem tocat sostre”, lamenta Planas, al capdavant d’una federació que aquest any arriba al centenari.
A pocs mesos d’uns comicis electorals, el president del rugbi català denuncia que se sent “ignorat i enganyat” per les administracions de la ciutat. “Fa tres mandats que des dels governs municipals hi ha la promesa de l’Ajuntament de Barcelona de fer un camp de rugbi en condicions i sistemàticament s’ha incomplert”, sentencia. Planas assegura que la mancança d’instal·lacions ja està repercutint en el rendiment esportiu. “No és el mateix disposar d’un quart de camp que de tot el terreny de joc. O entrenar-se dues hores que fer-ho durant 75 minuts. Les seleccions catalanes eren les grans dominadores en les categories inferiors i sèniors, però des de fa quatre o cinc anys la federació de Madrid ens passa la mà per la cara i prou problemes tenim per acabar segons o tercers”, constata.
Estudi comparatiu
El president de la Federació Catalana de Rugbi va fer públic un estudi dut a terme a la Universitat Ramon Llull en què es compara l’evolució de llicències i camps entre Barcelona i Madrid. A la capital catalana hi ha quatre camps per a 2.000 fitxes federatives, la qual cosa representa una ràtio de 493 jugadors per camp. A la capital espanyola, la ràtio es redueix gairebé a la meitat (268) gràcies als 13 camps per a un total de 4.000 llicències. “A Madrid disposen del doble d’espai i el doble de temps per entrenar-se que a Barcelona. Els clubs poden tenir entre 600 i 800 llicències, mentre que aquí no poden passar de 350 i no es poden fer segons equips cadets, sub-16 o sub-18”, reflexiona Planas. Amb aquestes condicions, no és estrany que el rugbi a Madrid hagi elevat el llistó tant des del punt de vista quantitatiu com des del qualitatiu.
Fa uns mesos el director tècnic de la federació espanyola Raúl Pérez, a la recerca d’espais per a una acadèmia d’alt rendiment, ja constatava amb sorpresa el dèficit d’instal·lacions esportives a Catalunya. “És sorprenent que amb la importància cabdal que té Catalunya en el rugbi espanyol ens trobem amb aquestes dificultats”, assegurava al mes de juny. Mig any després, continuen buscant. El president de la federació catalana va recordar que el dèficit d’instal·lacions de rugbi a Barcelona no és una cosa nova i per evidenciar-ho va mostrar un retall de premsa del 1929 que portava com a titular “La manca de terrenys de joc és un obstacle seriós per al desenvolupament del rugbi”. Noranta-tres anys després, els problemes de creixement per a l’esport de la pilota ovalada són els mateixos.