La història pel mànec
Djokovic, definit pel seu tècnic Ivanisevic com “d’un altre planeta”, col·lecciona rècords
No només atrapa Nadal amb 22 grans eslams, també fa el salt més alt mai vist al número 1 partint del cinquè lloc i du 37-1 des de Wimbledon
Si Rafa Nadal no ho impedeix i les lesions no li juguen una mala passada, Novak Djokovic, campió diumenge en l’obert d’Austràlia per desè cop en deu finals, fa camí a tota velocitat i amb les millors sensacions, a pesar dels seus 35 anys, per continuar esmicolant rècords en el tennis mundial. “És d’un altre planeta”, el defineix el seu tècnic Goran Ivanisevic, que fa quatre anys que hi treballa i que encara se sorprèn de les capacitats del seu deixeble per sobreposar-se a les adversitats. Se’n fa creus, del seu rendiment, quan fa tan sols tres setmanes tenia coll avall que s’hauria de retirar sense jugar per la lesió als isquiotibials de la cama esquerra. Un altre aspecte que el tècnic balcànic va subratllar és la millora substancial de la dreta de Djokovic, que només ha cedit un set, contra el francès Enzo Couacaud en la segona eliminatòria, en tot el torneig. Tothom té clar que, a banda de la seva indestructible mentalitat i el seu rendiment excels sota pressió, el seu revés a dues mans és el millor del circuit i el que li permet fer ballar els rivals. I que el seu servei, sense ser el més fort, conjuga potència, col·locació i diversificació. Però la dreta, tot i ser òbviament d’alt nivell, tenia marge de millora. “En la final no ha estat tan bé, però ha fet les millors dues setmanes amb aquest cop que li he vist.”
Retroalimentació
La seva lluita aferrissada amb el balear per ser el més gran quant a títols de gran eslam els ha dut al límit de la superació, i també va provocar que Roger Federer pengés la raqueta més tard del que segurament hauria imaginat. L’empat a 22 es podria desfer al juny a Roland Garros, terra abonada del manacorí –14 títols–, tot i que el serbi també s’hi ha imposat dos cops. Nadal mana en l’argila, però en la resta de superfícies l’amo és Djokovic, que també presenta altres credencials estadístiques a l’hora de valorar la seva magnitud. Fa només un any, Nole, expulsat a Austràlia, veia com Nadal, amb una remuntada excelsa contra Medvédev, sumava el 21è gran eslam, i desfeia el triple empat amb ell i Federer. Més tard, aixecava a París el 22è. La reacció del balcànic, que el 2008 va estrenar el seu caseller de majors precisament a Austràlia, tot i que no va poder jugar en l’obert dels EUA, ha estat fulgurant.
El repte de Graf
Ahir va iniciar la setmana número 374 al capdavant de l’ATP. El rècord anterior el tenia Federer (310). La seva progressió des que va guanyar Wimbledon ha estat vertiginosa. Amb 37 triomfs ATP –sis títols en set tornejos– i tan sols una derrota, s’ha sobreposat als efectes dels tornejos que no va poder disputar per mesures sanitàries. El salt que va protagonitzar diumenge reconquerint el número 1 partint de la cinquena posició és el més gran mai vist al capdamunt de la història del circuit. El seu pròxim repte és superar les 377 setmanes que va acumular l’alemanya Steffi Graf liderant la WTA. Djokovic és el tennista que més cops ha tancat l’any amb el número 1: set vegades.
Més Masters 1.000
També ha guanyat més títols de Masters 1.000, amb 38, per 36 de Nadal. Amb el triomf a Cincinnati del 2018, es va convertir en el primer que assaboria els nou tornejos de la graduació, els quatre grans eslams i les ATP Finals –Masters–, torneig en què ha estat sis cops campió i comparteix el rècord amb Federer.
