Atletisme

La gesta de Josué Canales

Atletisme. El migfondista gironí, de només 21 anys, ha fet un notable salt de qualitat des que va ingressar al CAR de Sant Cugat i ja s’ha convertit en el plusmarquista català de 800 m ‘indoor’ (1:46.23)

Josué Cana­les, de només 21 anys, es va con­ver­tir diu­menge a Madrid en el nou plus­mar­quista català de 800 m en pista coberta amb un regis­tre de 1:46.23. El rècord era en poder del saba­de­llenc Fran­cisco Roldán (1:47.19), des del 2013.

La gesta del mig­fon­dista de l’Hos­pi­ta­let Atle­tisme va pas­sar des­a­per­ce­buda perquè només va poder arri­bar a meta en cinquè lloc en la final més ràpida en la història dels cam­pi­o­nats d’Espa­nya indoor. Els espe­ci­a­lis­tes espa­nyols, amb Saúl Ordóñez i Mari­ano García al cap­da­vant, han sac­se­jat el rànquing mun­dial i euro­peu del curs. De fet, Cana­les s’ha col·locat en el catorzè lloc de la llista mun­dial del 2023 i el vuitè euro­peu, i si ens cen­trem en els atle­tes sub23, els de la seva cate­go­ria, és el ter­cer mun­dial i pri­mer euro­peu. Unes cre­den­ci­als que situ­a­rien a Cana­les com un dels atle­tes a tenir en compte amb vista a l’euro­peu sub23 d’Espoo (Finlàndia), a mit­jan juliol. El cert, però, és que el cor­re­dor de Sant Narcís no és de moment selec­ci­o­na­ble per la fede­ració espa­nyola. Cana­les va néixer a Hon­du­res i, tot i que va arri­bar a Cata­lu­nya als dos o tres anys, ha com­pe­tit inter­na­ci­o­nal­ment amb la selecció del país cen­tre­a­me­ricà, tant en el mun­dial juve­nil de Nai­robi 2017 com en els Jocs de la Joven­tut de Bue­nos Aires 2018. “Jo ja fa un parell d’anys que vaig renun­ciar a com­pe­tir amb Hon­du­res, i ara estic pen­dent que la fede­ració espa­nyola demani el trans­fer a la World Ath­le­tics. A veure si acce­le­ren els tràmits.”

For­mat en el GEiEG, Cana­les va tenir d’entre­na­dor Josep Maria Badosa. Des de fa tres tem­po­ra­des es pre­para sota el guiatge del mares­menc Andreu Novakosky i el curs pas­sat va fit­xar per l’Hos­pi­ta­let Atle­tisme. Però la pro­gressió de Cana­les en aquesta tem­po­rada hiver­nal s’explica a par­tir del seu ingrés com a becat al CAR de Sant Cugat, el setem­bre pas­sat.

Ori­gen humil

El tra­jecte de l’atleta gironí fins arri­bar a flir­te­jar amb els prin­ci­pals espe­ci­a­lis­tes esta­tals no ha estat fàcil. “Vinc d’una família humil. Els meus pares van immi­grar a Cata­lu­nya als 18 o 19 anys, i als 17 ja m’havien tin­gut a mi. Dins el con­text d’una família immi­grant, tam­poc és una història fora del nor­mal, però sí que ha estat difícil en alguns aspec­tes. Hi hagut èpoques que hem anat jus­tos per viure i és clar que l’atle­tisme no és només córrer. Es neces­si­ten recur­sos que valen diners i per a una família que sap el que costa acon­se­guir 10 euros no volia que els meus pares em dones­sin suport econòmic quan, en certa manera, l’únic que feia jo era córrer”, refle­xi­ona. Amb el propòsit de tenir més suport i con­ti­nuar evo­lu­ci­o­nant com a atleta, Cana­les va fit­xar per l’Hos­pi­ta­let el curs pas­sat, però el salt defi­ni­tiu ha estat l’ingrés al CAR de Sant Cugat, coin­ci­dint que el seu entre­na­dor, Andreu Novakosky, el res­pon­sa­ble de mig fons i fons de la fede­ració cata­lana, ho és també del cen­tre. “En poc temps, he pas­sat de tenir zero recur­sos a tenir-ho pràcti­ca­ment tot. M’ha can­viat la vida. Aquí estic per­ma­nent­ment con­cen­trat. Només m’haig de pre­o­cu­par d’entre­nar i d’estu­diar. Ara dis­poso de ser­veis mèdics, de fisi­o­teràpia, de nutrició i fisi­o­lo­gia. M’han donat una opor­tu­ni­tat i no la penso des­a­pro­fi­tar. Vull con­ver­tir-me en la millor inversió”, sen­ten­cia. El temps, si la burocràcia no s’enca­lla, dirà fins on pot arri­bar aquest jove d’ori­gen hon­du­reny. De talent i d’il·lusió no li’n fal­ten.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.