Refugiats sobre el tapís
Gimnàstica. La federació catalana dona empara a 27 gimnastes ucraïnesos, repartits per diversos clubs del país, i els dona veu a través d’un reportatge audiovisual quan ja fa més d’un any de la invasió russa
Ja fa més d’un any de la invasió de l’exèrcit rus sobre Ucraïna i des d’aleshores les mostres de solidaritat de la societat catalana, i en aquest cas de l’esport del país, han estat nombroses. La Federació Catalana de Gimnàstica (FCG) dona empara a 27 gimnastes refugiats ucraïnesos (23 noies i 4 nois) a través de la subvenció de la llicència esportiva i de la inscripció a diverses competicions d’àmbit català. Prop d’una vintena de clubs han obert la porta perquè aquests joves i adolescents puguin desenvolupar la seva passió sobre el tapís després d’un sotrac que continua sacsejant la seva vida i la de les seves famílies. La FCG ha elaborat un reportatge audiovisual que dona veu a cinc d’aquests refugiats. Expliquen com va el procés d’adaptació a la seva nova realitat i quins objectius esportius tenen per al futur. Tot i la cruesa del que els ha tocat viure, tots cinc acaben esbossant un somriure.
Els cinc testimonis
Mariia Netavrovana, gimnasta i entrenadora del CE Barnarítmica de 26 anys, és l’única major d’edat d’entre els 27 nous federats, repartits entre les modalitats de rítmica (21) i la gimnàstica artística (quatre nois i dues noies). “Quan arribes no és gens fàcil. Et trobes en una situació que tu no has escollit i en principi tot és nou. Has d’aprendre a viure de nou i buscar feina en un idioma que no és el teu”, explica. Netavrovana, però, se n’està sortint: “Aquí he tingut una nova oportunitat, i m’agrada poder tornar a competir i a entrenar. Aquí la gent és molt oberta, i m’està ajudant molt en tot, en l’idioma, en la gimnàstica i en la feina. El meu objectiu és fer felices totes les gimnastes que entreno i ajudar-les amb tot el que pugui a lluitar pels seus objectius.”
L’Associació Socio-Cultural i Esportiva l’Aliança Platja d’Aro és, amb sis gimnastes, el club que ha acollit més refugiades ucraïneses. Uliana Velyka, de 14 anys, no amaga la seva passió per la rítmica: “Vaig començar quan tenia quatre anys. Diria que m’agrada tant que no sabria viure sense la gimnàstica rítmica. M’agradaria poder tornar a casa en un futur, però també anhelo poder formar part de la selecció d’Espanya o d’Ucraïna.” Tot i que al principi l’adaptació va ser complicada, reconeix que ha estat molt ben acollida: “Les meves companyes són molt obertes, amables i divertides. El que més m’agrada d’aquí és que sempre teniu bon temps i bones temperatures. Fa molt de sol i els paisatges són molt bonics. A més, cada vegada estic fent més amistats gràcies a la rítmica, i el pavelló que tenim aquí també m’agrada molt.” També ha viscut una experiència similar la seva companya Liliana Lunhu, d’11 anys: “La gimnàstica per a mi ho és tot; és la meva vida. Els meus pares fan tots els esforços econòmics que poden perquè jo em pugui entrenar i competir. Els meus objectius per a aquesta temporada són millorar i superar-me dia a dia per poder participar en noves competicions.”
Kateryna Karsim, de només nou anys, practica la gimnàstica artística en un dels clubs de referència del país, l’Egiba de Manresa. Kateryna destaca la seva ràpida adaptació: “Veig que ho he fet molt bé i molt de pressa. A l’escola he fet molt bons amics i aquí al club de gimnàstica també. Estic molt contenta vivint aquí.” Els seus avenços en els entrenaments són notables: “A Ucraïna havia practicat la gimnàstica a un nivell més inicial amb elements bàsics com espagats, ponts o remuntats. Aquí estic aprenent a fer els elements i els enllaços de més dificultat, amb exercicis més complexos i avançats.”
Amb un més que correcte castellà s’expressa Andrii Yavorski, d’11 anys i que també practica la gimnàstica artística a les files del CN Granollers. “Porto nou mesos aquí i cada dia estic aprenent una paraula. I si no l’entenc pregunto què significa. Així n’aprenc. I ja parlo molt bé. Vull ser un gimnasta molt bo i quedar campió de Catalunya i d’Espanya. M’agraden molt les competicions, però també descansar a la platja. L’exercici que em surt millor és la barra i haig de millorar en el terra”, sosté amb molta determinació, tant a dins com a fora del gimnàs, el petit Andrii. En definitiva, cinc testimonis de cinc refugiats, joves i adolescents, a qui l’horror de la guerra els ha capgirat la vida.