La UES torna a tocar ferro
Rugbi.El degà se sobreposa a un inici de curs costerut conquerint a Valladolid la seva primera supercopa i encadena un altre títol després de guanyar la lliga de divisió d’honor el juny passat
Ara, amb la primera supercopa de la seva història al sarró, tothom recorda que la Santboiana va celebrar a finals del curs passat el títol de lliga setze anys després al Baldiri Aleu contra l’Ordizia, un èxit que, de fet, li ha permès afrontar aquesta estranya –no se sabia si seria a un partit o a dos perquè la tornada anava en funció de si tots dos equips coincidien en la segona fase de la lliga–i alhora beneïda supercopa davant del SilverStorm El Salvador, el campió de copa, conquerida, un valor afegit, a l’estadi Pepe Rojo de Valladolid, que sempre hi suma èpica i morbositat. El conjunt de Sergi Guerrero va afrontar el partit amb baixes (21-26) i va decantar al seu favor l’empat del partit d’anada (20-20).
“Ens fa molta il·lusió haver guanyat la primera supercopa del club i aconseguir-ho a Valladolid li dona més valor en un moment complicat i amb l’equip carregat de partits després d’un gener, febrer i març intensos”, explica el tècnic Sergi Guerrero, que ja prepara el partit contra Os Belenenses a casa de diumenge en què el degà es jugarà la copa Ibèrica: “És un equip molt dinàmic i que juga bé al contraatac, amb diversos internacionals i acostumat a guanyar i competir pels títols en els últims anys.”
L’inici de curs de la Santboiana no va ser del tot bo. Derrota en la final de la Supercopa catalana davant del Barça, tot i que Guerrero precisa que s’ho van agafar “com un duel més de pretemporada” i n’acota el valor, i debut en la lliga també amb resultat advers contra el reforçat Ciencias (15-29), segon en la lliga rere el VRAC i que aquest curs aspira a tot. D’entre les derrotes de la primera fase, va coure especialment el 0-51 al Baldiri Aleu davant del Recoletas Burgos. “Aquella desfeta va ser molt dolorosa i potser va marcar un punt d’inflexió, veure que no érem tan bons i que calia treballar. Ens vam haver d’arromangar”, sentencia Guerrero, que admet que el títol de lliga conquerit “havia generat expectatives i cada temporada s’ha de treballar sense pensar en el que ja s’ha fet.” Però l’equip es va aixecar i va accedir al grup dels elegits–els sis primers– en la segona fase, que també li va segellar el passaport per la copa: 6 i 7 de maig a Sevilla. De fet, en el primer duel de la segona fase, la Santboiana va caure per un ajustat 31-28 precisament al camp del Recoletas Burgos tancant la ferida: “I l’àrbitre em va admetre dies després que un dels assajos rivals no havia estat legal”.
Diumenge, copa Ibèrica al Baldiri
Diumenge vinent (12 h), l’equip català tindrà una nova oportunitat de seguir afegint títols en el seu palmarès. El Baldiri Aleu serà l’escenari de la final de la 43a copa Ibèrica contra Os Belenenses, el vigent campió de la lliga portuguesa. La Santboiana buscarà el seu cinquè títol en la competició que va guanyar els anys 1988, 1990, 2006 i 2007. Va perdre les finals del 1985, 1997 i 1998. L’equip portuguès va caure contra el VRAC de Valladolid en les finals del 2018 i el 2020 i davant d’El Salvador el 2004.