Comença el ‘play-down’

Més enllà del bitllet europeu, el bon paper en la copa té un altre valor afegit, ja que reforçarà moralment l’equip amb vista a assegurar-se la permanència en el play-down de la lliga que comença dissabte. “Aquest any, moltes de nosaltres ho hem passat molt malament, i un premi com el que hem viscut el cap de setmana en la copa fa que encara ho valorem molt més”, admet. I afegeix: “Anímicament, ha estat una temporada molt dura a tots els nivells. L’equip ha estat malament. En la pretemporada ens vam haver d’adaptar a un nou cos tècnic [Dolo Martín] i després a un altre canvi de tècnic [Robert Cuesta]. Tot això sense guanyar partits fa que el dia a dia no el puguis portar bé.” En tot cas, Vegué gira full i és optimista amb vista a la fase de permanència: “Si fem bé la nostra feina i guanyem un parell de partits, estic convençuda que ens salvarem. Hem demostrat que podem, si fins i tot hem estat capaces de posar les coses difícils al primer de la fase regular.” El KH-7 BM Granollers afronta el play-down amb 8 punts, només darrere del Gurpea Beti-Onak, que en té 9. Darrere seu hi ha La Rioja (4) i el Barakaldo (3). Aquests quatre equips faran una lligueta a doble volta i els dos últims perdran la categoria.

Una història familiar

Ona Vegué ja pot explicar que ha estat finalista de copa, però encara haurà de persistir per posar-se al nivell de la seva mare, Lydia Pena, que era una de les integrants del Rancho Castelldefels, l’únic equip català que ha estat campió del torneig del KO. Va ser el curs 1979/80, en la primera edició, i després de vèncer l’Iber València, per 15-11. “ Recordo amb molta il·lusió la primera copa que vaig disputar amb el Granollers. Aleshores tenia 18 anys i la meva mare em va explicar que ella havia jugat i guanyat la primera edició de la història de la copa de la Reina. Tant de bo algun dia puguem guanyar-la i la pugui destronar”, etziba amb persistència la jugadora més valuosa de la 44a edició.