Handbol

ANTONIO GARCÍA

CAPITÀ DEL FRAIKIN BM GRANOLLERS

“Som un grup molt unit i això es nota a la pista”

“Des de la fita de Flensburg, tothom parla de nosaltres. Si juguem amb la fluïdesa de les últimes eliminatòries europees, tindrem possibilitats contra el Göppingen”

“És molt especial jugar envoltat de tants joves”

L’Antonio Rama em dona la confiança necessària perquè jo pugui jugar com ho estic fent, amb una maduresa i una seguretat que mai havia tingut

Anto­nio García Robledo (la Lla­gosta, 1984) és el capità i un dels grans refe­rents del Fraikin BM Gra­no­llers, que ha sac­se­jat la lliga euro­pea amb la seva clas­si­fi­cació per a la final a qua­tre del cap de set­mana vinent a Flens­burg. En els quarts de final van eli­mi­nar el club amfi­trió (27-35) amb una exhi­bició en tota regla que va rebre l’admi­ració unànime de tot l’hand­bol con­ti­nen­tal. Després de la fita al Flens-Arena, el con­junt gra­no­llerí ja no es posa límits. El pri­mer escull serà dis­sabte con­tra el Göppin­gen ale­many (18 h), en espera del que passi en la semi­fi­nal entre el Mont­pe­ller i el Füchse de Berlín (15.30 h). Als 39 anys, García, amb experiència en alguns dels gegants d’Europa, viu amb molta il·lusió aquesta cita històrica per al BM Gra­no­llers, com qual­se­vol dels joves valors de la plan­ti­lla coman­dada pel seu gran amic a la ban­queta, Anto­nio Rama.

El 2010 va jugar la final de la recopa con­tra el Gum­mers­bach. La fase final de la copa EHF del 2016 la va viure des de la distància, amb el traspàs entre el Pick Sze­ged i el Copen­ha­guen. Amb les vol­tes que ha donat, s’espe­rava tor­nar a jugar una fase final de com­pe­tició euro­pea amb la samar­reta gra­no­lle­rina?
Si m’ho hagues­sis pre­gun­tat el 2010, t’hau­ria dit que segur que hi tor­naríem. Jo era força jove i el club, econòmica­ment par­lant, ales­ho­res anava cap amunt. Però des que vaig tor­nar en la meva última etapa, ara fa tres anys, no m’hau­ria ima­gi­nat mai que jugaríem una final a qua­tre euro­pea. Els fets estan con­tra­di­ent el que jo real­ment pen­sava i pos­si­ble­ment estem vivint els millors anys del BM Gra­no­llers en aquest segle XXI.
La seva gesta al Flens-Arena va tras­pas­sar fron­te­res. Van rebre elo­gis unànimes de tot l’hand­bol euro­peu. Com ho han vis­cut dins l’equip?
Doncs amb molt d’orgull i gau­dint-ho molt. Sem­pre ens quei­xem que no hi ha gaire segui­ment de l’hand­bol i sobre­tot aquí a Gra­no­llers, que sem­pre estàs una mica a l’ombra del Barça. A par­tir d’aquesta fita a Flens­burg, però, tot­hom parla de nosal­tres. Hem rebut feli­ci­ta­ci­ons d’aquí i de fora. Se’ns ha vist en tots els països euro­peus amb tra­dició d’hand­bol. Juga­dors, entre­na­dors i peri­o­dis­tes ens han fet arri­bar que van gau­dir molt d’aquell par­tit i han pogut com­pro­var que aquí a Gra­no­llers encara hi ha un gran nivell d’hand­bol.
Què em des­ta­ca­ria del Frisch Auf Göppin­gen?
Tenen moltíssims juga­dors de qua­li­tat i de gran experiència inter­na­ci­o­nal. Juga­dors com Jaka Malus, Tim Kneule o Blaz Bla­go­tin­sek estan acos­tu­mats a com­pe­tir en cam­pi­o­nats de selec­ci­ons o en finals euro­pees de clubs. En tot cas, penso que amb les nos­tres armes podem tenir les nos­tres pos­si­bi­li­tats. Ens hem de cen­trar en les nos­tres vari­ants tàcti­ques col·lec­ti­ves perquè si tenim l’encert i la fluïdesa que vam exhi­bir a Flens­burg, i fins i tot a Aar­hus, els podem vèncer.
Què li diu el fet que ocu­pin el catorzè lloc de la Bun­des­liga?
És sor­pre­nent, però és que a la lliga ale­ma­nya tots els equips dis­po­sen de grans plan­ti­lles. A la lliga euro­pea, en canvi, han tin­gut molt bona tra­jectòria i han gua­nyat con­tra equips com el Mont­pe­ller o el Nexe amb certa faci­li­tat.
Com veu l’altra eli­mi­natòria entre el Füchse i el Mont­pe­ller?
Doncs és una semi­fi­nal que podria ser per­fec­ta­ment de la Cham­pi­ons perquè dis­po­sen de plan­ti­lles per gua­nyar tant la lliga ale­ma­nya com la fran­cesa.
Com és la con­vivència al ves­ti­dor amb tants juga­dors 20 anys més joves?
Tot­hom m’ho pre­gunta i se sor­pre­nen quan els dic que la relació és molt bona. M’ho passo igual de bé que si tingués la seva edat. Ells em res­pec­ten i m’admi­ren, i jo tinc les matei­xes sen­sa­ci­ons cap a ells. Som un grup molt unit i això es nota a la pista. M’ho passo molt bé amb ells.
Molts d’aquests joves es con­cen­tren en la pri­mera línia. Sem­bla que tenen bona entesa.
Són com­panys de posició, i hem d’apren­dre els uns dels altres, i això per a mi és molt espe­cial. Hi ha juga­dors que vaig tenir fa alguns anys al meu cam­pus, quan eren nens, o sigui que ima­gina’t. Amb 39 anys intento fer les coses al màxim de bé pos­si­ble i suposo que em deuen veure com un exem­ple a seguir. Però jo també aprenc coses d’en Jan [Gurri], d’en Bruno [Reguart], d’en Yusuf [Faruk] o d’en Pol [Valera], quan hi era. Són juga­dors amb moltíssima qua­li­tat, que fan coses que jo amb 20 anys no feia, i també haig d’apren­dre d’ells.
Quina vin­cu­lació té amb Anto­nio Rama?
Doncs genial perquè és un dels meus millors amics. Em dona la con­fiança necessària perquè jo pugui jugar com ho estic fent, amb una madu­resa i una segu­re­tat que mai havia tin­gut. Ell és la base més impor­tant perquè el pro­jecte que tenim a Gra­no­llers vagi crei­xent dia rere dia. Li estic molt agraït perquè jo també estic crei­xent al seu cos­tat.
I quin és el secret per man­te­nir aquest nivell de joc vore­jant els 40 anys?
Gau­dir de cada dia, sense pen­sar més enllà. M’ho passo molt bé entre­nant-me, anant al gimnàs i cui­dant-me. Si a sobre les coses espor­ti­va­ment van bé i l’entorn també acom­pa­nya, tot ajuda a seguir amb l’empenta necessària per con­ti­nuar jugant. La segu­re­tat i con­fiança que em donen els com­panys, els entre­na­dors i tot el club també és pri­mor­dial per poder jugar com ho estic fent.
Amb els movi­ments que hi haurà a l’equip amb vista al curs vinent, pensa que es podrà man­te­nir el nivell?
Cada final de tem­po­rada dic que no, que serà molt com­pli­cat igua­lar el que hem fet l’any ante­rior, i després arriba el mes de maig i ens hem superat. Serà molt difícil, però con­fio també en el tre­ball de l’equip, del cos tècnic i del club perquè el ren­di­ment con­tinuï millo­rant.
Havent donat tan­tes vol­tes per Europa, coneix molts clubs d’on sur­tin tants grans juga­dors com el Gra­no­llers?
Penso que no. Hi ha molts clubs que tenen molts juga­dors joves, però que apor­tin tant a l’equip com ho fan a Gra­no­llers no n’hi ha. Ara mateix a la plan­ti­lla pot­ser el 80% som gent d’aquí, i això és molt com­pli­cat de tro­bar.
Com porta el fet de com­pa­gi­nar la seva faceta de juga­dor d’hand­bol amb la regi­do­ria d’Esports de la Lla­gosta?
La veri­tat és que ho tinc en un segon pla. Hi soc des del 2019. Van pen­sar en mi com a refe­rent per impul­sar l’esport local. Haig de donar les gràcies als tècnics d’esports de l’Ajun­ta­ment, que és on em foca­litzo, i també als com­panys de par­tit [PSC] perquè em donen molta fle­xi­bi­li­tat i m’alli­be­ren de les qüesti­ons més polítiques.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)